SOLDEVILA

Cents anys del seu naixement, una rondalla d'Enric Valor

2011-08-20T08:16:00.000-07:00

'El castell d'entorn i no retorn' (I)
Ens apuntem a la jornada blocaire d'homenatge a Enric Valor, en el centenari del seu naixement.

En les desolades llomes que davallen de la
serra de l'Escobella hi havia, fa segles,
una rústega però espaiosa cabanya, on
habitaven un pastor d'ovelles, per nom
Frejoan, i la seua filla Teresa. Frejoan tenia uns
seixanta anys i Teresa divuit, i vivien tots dos sols,
puix la mare de la jove havia mort quan ella era
molt petita.

Frejoan tenia les ovelles molt grasses i polides,
perquè els pasturatges dels voltants de la cabanya
alimentaven més que els de cap altre punt del
Regne de València.

Teresa faenejava per la caseta, tenia cura dels
anyells que no podien eixir a pastura i cosia i apedaçava
les modestes robes.

Un matí, devers les onze, Teresa, a la porta,
fila que filaràs amb la filosa i el fus, va veure venir
cap a ella un pobre; a la mà duia una llarga i fina
branca d’olivera a tall de garrot i la seua esquena
s’endoblegava davall del pes d’unes alforges plenes.

A l’arribar davant de Teresa, va saludar-la amb
veu cansada:

–Déu vos guard, bella donzella.
–Què se us ofereix, bon germà?
–Necessite almenys una almoina, per l’amor
de Déu.

Teresa, que tenia el cor molt tou, se’l va esguardar
amb compassió i li va traure un plat de
decalent.

Al pedrís de vora la porta, el vellet es va posar
a esmorzar a l’ombra d’una parra. Teresa tornà a
la seua faena.

Quan acabà de reconfortar-se, s’alçà el vell, escorcollà
les alforges que havia deixat en terra, en
tragué un llibrot gruixut, de velles tapes i fulles de
pergamí, i digué:

–Tu, fadrina galana, d’ulls de cel i esperit generós…
no pots ser altra que Teresa, veritat?

La fadrina es meravellà de sentir-lo. ¿Qui li ho
havia dit?

–Sí, Teresa sóc –contestà–, la filla de Frejoan,
el pastor d’ovelles.
–T’he conegut pel teu bon cor i per la teua
gran bellesa –digué el vell amb un somriure–, i et
done gustós l’encàrrec que porte per a tu.

En això, li allargà el llibrot.

–I ara, abans d’anar-me’n –prosseguí–, vull donar-
te també un consell: ets obstinada en les teues
opinions i tosca en el tracte amb les persones de
posició més elevada que la teua.

Açò era veritat; però ella no en tenia la culpa.
Feia molts anys, Frejoan havia estat castigat
cruelment per haver entrat sense permís a pasturar
en la propietat d’un gran senyor de la rodalia.
D’aleshores ençà, ell sempre havia dit a la seua
filla que els nobles no s’acostaven als pobres més
que per ferir-los.

El vell, després d’intentar convéncer-la que, a
tots els estaments, n’hiha de bons i de malvats, li
donà la seua benedicció i se n’anà senderola avall.
Quan tornà Frejoan, Teresa li va contar l’estranya
i misteriosa visita que havia tingut, i li
mostrà el llibre. Frejoan, que no sabia de lletra,
se’l palpà i se’l remirà per tots els costats i li va
veure les cantonades daurades que semblaven d’or
autèntic.

–Alça’l, alça’l, filla meua –digué per fi–. En una
necessitat, podriem vendre’l i eixir avant.

Soparen i cadascun es retirà a la seua cambra.
Teresa sentia una curiositat estranya, però no es
va atrevir a agafar el llibre. A la fi, es despullà i es
colgà en el llit. Amb els ulls tancats evocava la figura
del vell captaire. Així passà una hora més.

Després, mig perduda la por que la torbava, tornà
a alçar-se, s’assegué en una cadira de boga i va
obrir el vell llibrot. Quan començava a mitja veu a
confegir les curioses paraules de la primera pàgina,
que deien

Faig – aixac – abrac – cadabrac,

va sentir que brumia el vent en el fumeral de la
cabanya.

–Ai! –Teresa havia fet un crit. Acabava de
veure una mà que es refermava suaument sobre
un angle de la gran caixa de la roba. Seguint mà
amunt d’una rapidíssima ullada, va veure un cavaller
alt, jove, greu i de magnífica presència que
la mirava amorosit.

–Teresa, mira’m, parla’m, i seràs dona afortunada.
Però Teresa abaixà el cap i no li va respondre.
–Teresa –va repetir el cavaller–, mira’m, parla’m
i seràs dona afortunada.

Teresa va continuar sense respondre. El cavaller
va repetir encara les seus paraules i no obtingué
tampoc millor resultat. Llavors sonà el miol
d’un mussol que dalt el fumeral de la cabanya
cantava sempre la mitjanit. Teresa sentí com un
alé fresc al seu costat; alçà la vista i va veure que
ja estava sola! Tremolosa, es gità una altra volta
plena de por.

L’endemà el passà desitjant que arribàs la nit.
Per fi, es féu fosc, es van oir les veuetes argentines
de les esquelles i Frejoan tornà, cansat com cada
dia. Teresa li serví el sopar de pressa i correguda,
però ell no li va preguntar res.

I com la nit anterior, Teresa es tancà a la seua
cambra, posà el llibre damunt la caixota i, quan
anava a obrir-lo, s’adonà que son pare s’asseia
vora el foc disposat segurament a fer cordell. Po-

dia sentir-la! Així, decidí gitar-se i alçar-se cap a la
mitjanit a llegir el llibre. I moments abans de les
dotze de la nit encengué el canelobre i pronuncià
les paraules de la primera pàgina:

Faig – aixac – abrac – cadabrac,

Mentre les deia, sentí xiulets del vent i udols
de raboses. El cavaller era al seu costat!

–Teresa –sonà la seua dolça i baronívola veu–,
mira’m, parla’m i seràs dona afortunada.

I així tres voltes. Però Teresa no podia véncer
el seu orgull i mantenia els ulls mirant-se els peus.

–Miu, miu, miu –maullà per tres vegades el
mussol. I Teresa es trobà una altra vegada sola i
plena de desconhort.

(…)

Rondalles Valencianes d’Enric Valor · volum 8 (Tàndem edicions · Albatros)

'La censura renaixentista, Tortosa al segle XVI', per Josep Sabaté

2011-07-21T08:58:00.000-07:00

Article de Josep Sabaté, publicat a la Marfanta.

Enguany, per primera vegada en molts anys de participar activament en la Festa del Renaixement, no podré fer-ho de manera oficial. A Tortosa, la censura als col·lectius crítics ha arribat al punt de fer fora de les Avançades de Sant Joan la taverna del Casal Popular Panxampla. Lo Cau de la Bandolera no tindrà un espai adequat perquè a alguns “tortosins de bé” els devia resultar inacceptable aquesta visibilitat. Aquesta situació és realment greu, però no només perquè es tracta d'un clar acte de censura, sinó també perquè es menysprea d'una manera inacceptable l'esforç que s'ha fet des del Casal Popular Panxampla per dinamitzar i potenciar durant aquests anys la Festa i l'espai de les Avançades.

Contra la meua opinió s'hi podran aportar molts “motius tècnics” de pes, però caldrà vore quines tavernes instal·len a les Avançades i sota quins criteris – d'amistat, afinitat o interès – ho fan. M'indigna aquesta violència institucional que s'exerceix contra els col·lectius que fem nosa i em genera una immensa impotència. M'indigna el cinisme d'aquesta violència, aparentment poc agressiva, educada i formal, que actua sota preteses directrius tècniques i que, sense ni alçar la veu, margina i censura, amb el simple gest d'una ratlla de bolígraf sobre el nom d'un col·lectiu. I em cansa, perquè no dir-ho, haver de ser una vegada més els que ens justifiquem, els que denunciem una situació injusta i els que serem – a sobre de censurats – acusats de de ser “els que sempre protestem”.

Però si qui actua així, qui censura i margina, són persones que durant anys han dinamitzat la vida cultural i associativa de la ciutat des de l'associacionisme, que saben el que costa tirar avant projectes, persones amb qui he compartit preocupacions, projectes i també punts de vista, encara em sembla una situació més incomprensible, cínica i indignant.

Durant molts d'anys centenars de persones hem participat activament en la Festa del Renaixement, treballant-hi de manera voluntària. Jo, personalment, ho he fet des de la taverna de la PDE, els Diables 7 Cervells, les Gralles i Tabals de Jesús o la taverna del Casal Popular Panxampla. Han estat sempre setmanes de dormir poc i treballar molt, acumulant cansament, actuant pels carrers i servint a les barres, xalant molt però fent poca festa. Si aquesta és la sensibilitat del govern tortosí i dels gestors de la festa cap a les entitats ciutadanes anem bé. Potser, en un intent de rigor històric, volen portar Tortosa al segle XVI també en les maneres de governar. Espero que la majoria absoluta que encapçala el consistori tortosí no esdevingue una majoria absolutista i que respecten democràticament les diferents sensibilitats que existeixen a la ciutat.

Independentment de la ideologia política que puga tindre cadascú, avui estem parlant del dret que tenim totes les persones i entitats ciutadanes a participar en igualtat de condicions en les activitats que s'organitzen a la ciutat, a fer ús dels espais públics i a expressar lliurement la nostra opinió. Em satisfà saber que moltes persones assabentades de la situació estan igualment indignades i sospito que seran moltes més les que en els propers dies aniran manifestant la seua opinió sobre un fet que esperem no es repeteixi mai més, ni amb el Casal Popular Panxampla ni amb qualsevol altra entitat.

La Festa del Renaixement és de tothom, també dels col·lectius crítics.

Ens veiem al carrer i també al refugi de les bandoleres i els bandolers!

Josep Sabaté és
membre del Casal Popular Panxampla i graller

Manifest Tornem a ERC

2011-07-21T06:27:00.000-07:00

En els darrers deu anys Catalunya ha canviat molt i ha fet passes importants en el seu desenvolupament cap a la sobirania plena. El dret a decidir ha estat assumit majoritàriament i avui la voluntat d’aconseguir un estat propi és una opció a la que dóna suport una part molt important de la població. Aquest és un país majoritàriament de centreesquerra i majoritàriament catalanista, com reflecteixen totes les enquestes d’opinió, tanmateix aquesta realitat sovint no ha quedat reflectida políticament.

Els sotasignants pensem que és Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) qui pot donar resposta a aquesta situació, articulant una oferta política coherent per esdevenir un referent electoral clar, capaç de donar res- posta a les demandes de més llibertat, justícia i desenvolupament que la societat catalana del segle XXI demanda.

Per aconseguir-ho proposem que aquest nou referent polític tingui en compte els següents punts:

1. Independentisme constant i conseqüent
Cal connectar les petites decisions del dia a dia polític amb l’objectiu d’esdevenir un nou estat. La trajectòria, mal- grat els reptes nous que sorgiran a cada pas, ha d’estar clara i ser explícita.

2. Independentisme cohesionador
El camí cap a la independència ha d’estar totalment vinculat amb l’esforç d’integració i cohesió com a país. És preferible treballar per arribar a la meta amb majories socials clares que voler córrer sense mirar qui t’acompanya.

3. Un projecte socialdemòcrata
Des dels ideals de progrés i justícia social cal buscar la centralitat política. Les societats madures busquen camins practicables, allunyant-se dels posicionaments extremistes, que permetin sumar esforços. A l’esquerra, la social- democràcia n’és un exemple.

4. Independentisme gradual
Suport a qualsevol iniciativa que suposi un pas més en l’autogovern i que pugui generar un suport ampli de la societat; per exemple, el pacte fiscal. La fita de la independència és clara, però no pot esgrimir-se com una excusa per no defensar passes endavant coincidents amb altres projectes polítics.

5. A Madrid, en clau estrictament catalana
En totes les qüestions de país, els diputats catalans han d’estar al servei del govern de la Generalitat, indepen- dentment del seu color polític, i independentment del color polític del govern espanyol. Ja no cal fer pedagogia a Espanya, ni actuar com si la proximitat ideològica amb els partits espanyols fos garantia d’un millor tracte envers Catalunya. Un diputat català sempre ha de sumar a la causa catalana.

6. Estructures de partit obertes a la societat
Màxima transparència, accessibilitat en l’elaboració de llistes, canals d’accés per als simpatitzants en l’elaboració de continguts i candidatures. Defensa i aplicació dels principis de renovació democràtica dins i fora del partit.

7. Obertura al talent
Cal obrir-se al talent de la societat, als bons professionals i aplicar el concepte de meritocràcia social, mai entès com “serveis al partit”.

8. Partit integrador
L’independentisme com a objectiu social, no com a excusa: l’important no és ser independentista sinó lunya esdevingui un estat sobirà. Tothom que vulgui treballar per assolir aquest objectiu és benvingut.

Tornem a ERC!

Campredó Cultura

2011-07-07T02:35:00.000-07:00

L'Associació Cultural Soldevila opina el següent sobre Campredó, el moment cultural i la premsa:

El cap de setmana campredonenc ha estat de festa grossa i cultura en majúscules. El Curt redó, festival documental de les Terres de l'Ebre, ha aplegat més de 350 persones durant quatre nits a la plaça Tomàs Cardona, una fita molt difícil d'aconseguir fins i tot en poblacions molt més grans. A més, ens han visitat cinematògrafs d'arreu dels Països Catalans: Vic, València, Mallorca, Vilassar de mar, etc.; realitzadors/es de TV3 i TVE, i el president del FIC Cat (Festival internacional de cinema en català) que se celebra a Roda de Berà (Tarragonès). Quatre joves campredonencs: Oriol Gracià, Roman Aixendri, Josep Gutiérrez i Germà Machí, els quals mostren una obra incipient en l'àmbit documental i han aconseguit premis d'importància en molts certàmens d'arreu del país. Promoure la seua obra és l'essència del festival, que compta ja amb tres documentals de producció pròpia.
La fira Mestràlia, de luthiers, l'única del Principat i segona dels Països Catalans, ha portat a Campredó igualment constructors artesans d'arreu de la nostra geografia nacional: Gandia, Mallorca, Riudoms, Maresme, etc. Entre els actes programats destaquen els concerts nocturns de primer nivell: Xeic's i Rauxa, enguany. Ha agafat regust templer amb la presentació dels capgrossos, que pretenen ser una pedrera cultural de la festa. Una extraordinària trobada d'instruments ha aportat bona música i festa gran, amb més de 300 afeccionats a la música tradicional que han omplert els nostres carrers d'alegria al so de gralla, gaita, dolçaina i sac de gemecs. La presència de la Mulassa de Valls va donar un gran caliu amb el seu ball espectacular. El Grup de jota ebrenca local va fer el seu debut, del qual ens congratulem totes i tots.
Tot un seguit de debats sobre com obrir-se pas en l'àmbit del cinema a Catalunya, els perills de les xarxes socials quant als i a les adolescents, la presentació de la plataforma digital de la Biblioteca Marcel·lí Domingo (la qual recomanem a tothom), presentació del portal informatiu ebrenc Surt de casa i del llibre El luthier Àureo Jaume Bel, van donar el toc més informatiu i acadèmic, al qual li donem gran importància en la programació. Tot plegat, molta activitat cultural que mereixeria ser notícia de la gran als mitjans de comunicació.

En canvi, com a contrapunt, de la mà de l'excèntrica Pilar Rahola, Campredó va ser notícia negativa pel tema dels correbous per la festivitat de Sant Joan la setmana passada. L'omnipresent periodista esmentada li va posar, com ens té acostumats, el seu gra escandalós de premsa groga, groguíssima, per deixar Campredó com uns bàrbars. Primerament, no és de calaix que només es relacionin els pobles menuts amb fets negatius que donen una imatge nefasta. Només sortim a la tele per ser qualificats com a cavernícoles!!! Campredó té la seua tradició als correbous i, igualment, té la seua activitat cultural, la qual, des de Soldevila, l'AMPA, l'Associació de joves i altres associacions intentem que sigui ben ferma i amb molt de caliu. Hauríem de qüestionar-nos per què passen aquestes coses, per què les notícies carregades de morbositat són les úniques que serveixen per informar sobre els pobles menuts de vora l'Ebre.
La Rahola no coneix Campredó, no entén la nostra idiosincràsia i no li importaria la nostra tasca cultural, ja que només li importa crear polèmica pel xantatge de l'audiència. Només va tenir interès en llençar la seua bilis per una imatge d'un bou amb foc a les banyes (imatge que, per suposat, mereix un posicionament a fons per part de Soldevila, per al qual no tenim espai en aquest article), sense interessar-se per la gent d'aquest poble i per tota una tasca educativa-cultural-lúdica-esportiva que hi té lloc, la qual no ens retrataria precisament com una societat bàrbar. Els titulars de periòdics poderosos del país ens han retratat molt negativament, mentre que uns titulars sobre el fet cultural campredonenc ens enlairaria. Malauradament els fenòmens culturals i la vida quotidiana (el dia a dia d'una societat treballadora i conreadora d'amistats i de dinamisme) no troben mai el seu lloc a les portades de publicacions que només premien la morbositat.

En defensa de la Institució de les Lletres Catalanes

2011-06-12T02:48:00.001-07:00

Assabentats de l’Avantprojecte de Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica, i del que s’hi diu a la Secció 35ª i a l’apartat de “Derogació de normes amb rang legal”, volem manifestar-nos en contra de la proposada modificació del caràcter d...e la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que considerem perillosament restrictiva i entenem que n’amenaça la continuïtat. La Institució de les Lletres Catalanes és, avui, l’únic organisme públic que té com a objectiu fundacional vetllar per la difusió de la literatura i donar suport als escriptors.

Impulsada des de les diferents associacions d’escriptors i creada el 1987 sota el govern de CiU, la ILC va recollir i ha mantingut l’esperit històric de la ILC republicana, que va saber aglutinar, en la seva curta vida entre el 1937 i el 1939, escriptors de totes les tendències polítiques i va saber fer una difusió cabdal de la millor literatura del moment (va publicar Per comprendre de Carles Riba, La fam de Joan Oliver, Aloma de Mercè Rodoreda, El renaixement de Walter Pater en traducció de M. Manent, Hores angleses de F. Soldevila..., va impulsar la Revista de Catalunya, les biblioteques al front, etc.). D’ençà de la refundació ara fa 25 anys, la ILC també ha dut la veu i l’obra dels escriptors a escoles, ateneus, biblioteques, festivals, centres d’atenció primària, presons... i ha dinamitzat la xarxa de les cases museu, les exposicions sobre temes literaris (Rodoreda, Pla, Juan Arbó, Verdaguer, Manent, Ruyra, Sindreu, Alcover/Costa i Llobera, Monzó, Salvat-Papasseit...), els centenaris (Pla, Verdaguer, Rodoreda, Màrius Torres, Maragall...), els ajuts a la creació i a la traducció i a les entitats amb activitats de caire literari. Malgrat els seus recursos limitats (a frec dels 4M€ el 2010, en principi menys de 3M€ aquest 2011), es pot dir que la ILC ha ajudat bona part de les obres de creació, recerca i traducció que marquen l’últim quart de segle de la literatura catalana; de vegades ho ha fet només donant l’ajut per tirar endavant l’impuls inicial a un projecte, d’altres proporcionant als escriptors el temps necessari per acabar de forma definitiva un llibre llargament preparat, però sempre per dotar els escriptors del suport imprescindible en la seva tasca de creació. L’any 2010, les subvencions concedides a escriptors, editors i entitats que promouen la literatura catalana i la lectura van arribar a superar els 1,5M€, més del 46% del pressupost total de la ILC. Però la ILC no sols dóna subvencions. En l’acció directa, per exemple, l’any 2010 només en un sol dels programes de la ILC, l’anomenat “Itineraris de Lectura”, es van enviar 76 autors a fer 396 intervencions en escoles de 256 poblacions diferents. La base de dades del Qui és qui, l’ajut al desenvolupament de projectes com TRACES de la UAB o Lletra de la UOC, el fòrum on-line Què llegeixes?, el mapa festivalsliteraris.cat i l’ús dels recursos 2.0, són bona prova de l’interès que la ILC ha posat en les noves tecnologies. Totes aquestes activitats, llargues d’enumerar i fetes amb una extrema professionalitat, serà difícil que es puguin dur a terme amb menys cost, més simplificació i agilitat administrativa, ja que el capítol de despeses de personal de la ILC només se situa al voltant del 20% del seu pressupost i és molt improbable que una “unitat de suport administratiu”, com diu l’Avantprojecte de llei, pugui fer aquesta feina amb la mateixa expertesa, diligència i el know how acumulat en 25 anys de treball constant.

D’altra banda, justament pel que van ser els seus inicis, la ILC és governada per una Junta i un Consell Assessor on són representats tots els sectors relacionats amb la literatura. Aquesta estructura és, avui, l’únic model vigent i operatiu en què la societat civil del món de les lletres té una veu directa en les decisions i programes d’una institució pública al seu servei. Un exemple, per tant, que hauria de ser imitat i no pas eliminat. La seva condició d’Entitat Autònoma, a més, fa que les seves activitats al servei de la literatura no tinguin altres fronteres que les del domini lingüístic, i no es troba sotmesa a limitacions de polítiques autonòmiques. Els escriptors de la Catalunya Nord, del País Valencià, de les Illes, de la Franja, d’Andorra o de l’Alguer sempre han estat part integral dels programes de la ILC.

Els sotasignats considerem una greu manca de visió política la proposta d’eliminar l’actual caràcter d’Entitat Autònoma de la ILC. Creiem que no ho justifica ni el cost de la ILC, ni altres propostes (avui inexistents) de polítiques de més abast destinades a salvaguardar i promoure el sistema literari català, ni la centralització de l’execució d’una política cultural que perdria el lligam que ara manté amb el món de les lletres; i exigim, doncs, que es respecti el caràcter d’Entitat Autònoma de la ILC i els seus actuals òrgans de govern.

Francesc Parcerisas, degà ILC; Josep M. Benet i Jornet, ex-degà ILC; M. Antònia Oliver, ex-degana ILC; Josep M. Castellet, ex-degà ILC; Feliu Formosa, ex-degà ILC i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; Jaume Cabré, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; Joaquim Molas, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Inauguració de la nova seu d'Òmnium Cultural

2011-05-20T01:07:00.000-07:00

Dia: Dissabte, 21 de maig
Hora: 11.00 h
Lloc: Antic Mercat de Ferreries, Rambla Catalunya, Tortosa

Inauguració de la nova seu d’Òmnium Terres de l’Ebre

El proper dissabte dia 21 de maig, Omnium Cultural Terres de l’Ebre obre les portes de la seva nova seu, situada a la Rambla Catalunya de Ferreries de Tortosa.
El local, cedit per l’Ajuntament de Tortosa, permetrà a l’entitat disposar d’un espai propi, lloc de referència i punt organitzatiu de les múltiples activitats que desenvolupa l’entitat en l’àmbit de la llengua, la cultura i el país.
És amb motiu d’aquesta estrena que Òmnium Terres de l’Ebre convida tots els socis i sòcies i tothom qui ho vulgui a passar per la nova seu. De les 11 a 12.30 hores compartirem les propostes de l’entitat, així com un tros de coc i una copa de cava.
En el curs de la inauguració es farà lliurament dels diplomes i de reconeixement als Centres Escolars i als alumnes guardonats als Premi Sambori Òmnium 2011.
Programa:
- Benvinguda i presentació de l'acte
- Parlament Presidenta Terres de l'Ebre
- Lliurament de diplomes i agraïments als participants del Premi Sambori Òmnium de les Terres de l'Ebre
- Parlament d’un representant de la Junta Directiva Nacional d’Òmnium Cultural
- Parlament de l’alcalde de Tortosa
- Aperitiu
- Actuació Musical del Grup de Cambra de la Diputació de Tarragona

Carta als campredonencs i les campredonenques

2011-05-16T01:11:00.000-07:00

Benvolguts/des campredonencs/ques,
Us voldríem fer cinc cèntims de la candidatura que presentem Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a les properes eleccions municipals a l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Campredó. ERC ha estat una formació política que durant vàries dècades s’ha distingit per la realització d’una notable tasca de dinamització del nostre poble. Hem tirat endavant un munt de projectes en els àmbits culturals, patrimonials, educatius i esportius. També hem fet una aportació política intensa i responsable en la nostra participació al Consell Assessor local, de la qual cal destacar la nostra contribució a la redacció de l’actual EMD. Som un grup ampli, heterogeni i molt motivat. La Fira al carrer de Campredó, un projecte sociocultural i econòmic de primer nivell, porta el nostre segell implícit. Com també el porta els projectes embellidors de l’important patrimoni templer. Som un grup amb inquietuds esportives, que ha ajudat a fomentar el futbol base, el bàsquet i les curses atlètiques, alhora que ens hem implicat altament en la formació educativa dels i de les nostres menuts/des.
No tenim el format de partit tradicional. No hi tenim res a veure. Nosaltres hem treballat intensament des del teixit associatiu. Hem volgut fer poble mitjançant l’organització de tota mena d’activitats i la creació de noves entitats. Mai no hem realitzat la típica oposició política que tants cops tendeix a destruir tot allò que es fa des del govern. Ben al contrari, hem difòs el nostre ideari amb ganes, capacitat de treball i organitzativa, i passió… per Campredó.
La nostra candidatura l’encapçala Damià Grau, treballador autònom, president de Soldevila i motor dels certàmens firals que porten regust a cinema, música i tecnologia. Un campredonenc de base, que aposta per un poble amb aspiracions i sense sucursalismes. Els i les companys/es de viatge som: Josep Esquerré (comptable), Olívia Curto (psicòloga), Roser Bel (secretària), Emigdi Subirats (professor i escriptor), Gerard March (secretari), Robert Tajada (mecànic) i Jordi Caballé (llicenciat en empresarials), el qual, a la vegada, és el nostre representant a la llista d’ERC al municipi de Tortosa.
Al nostre costat comptem amb un Grup de suport ben significatiu, format per campredonencs i campredonenques d’edat i formació ben diversa, que ens han donat la seua confiança per tirar endavant el nostre projecte de Campredó: un poble que s’encamini envers la seua plenitud: Ramon Favà, Carme Aubalat, David Bertomeu, Joana Mulet, Matilde Sol, Terebel Mulet, Joan Carles Balagué, Rosa Xorto, Rosa Anna Fatsini, Jaume Climent, Generosa Gauxachs, Marga Estorach, Rosa Balagué, Josep Tomàs Andreu, Roman Aixendri, Rudi Roiget.
El paper que ha exercit ERC ha estat molt important per Campredó, ja que la seua presència al govern de la Generalitat ha permès la dignificació de les torres medievals, la construcció del col•legi, la potenciació dels certàmens firals i l’aprovació de l’EMD.
Esperem que els nostres ideals siguin del vostre gust i us demanem el vostre suport.
Amb ERC, construïm un Campredó poble.

Pinzellades sobre el pressupost de l'EMD de Campredó

2011-05-10T04:53:00.000-07:00

El pressupost de l'EMD de Campredó es basa en una fórmula de participació en els ingressos del Consistori Municipal, amb variables com el tant per cent de població, l'IBI, els impostos de vehicles, l'IAE, les taxes internes de l'EMD, etc. i amb un flux de fons, és a dir, la bestreta líquida en funció de transferencia corrent i de capital. En base al 2008 i en funció del treball generat per les subvencions, el pressupost 2011 estaria al voltant dels 500.000 €. Si hem de tenir en compte la data de traspàs de competències aquest nany 2011, tardarem en saber-lo. Per tenir una idea, el document de presentació de la memòria de l'EMD presentava un pressupost de 437.000 €. El pressupost aprovat el 21/04/11 parlava al voltant de 157.000 €.
Massa xifres diferents per una fòrmula financera.
Josep Esquerré

Campredó parc natural

2011-05-10T00:21:00.000-07:00

http://campredoesquerra.blogspot.com/2011/05/campredo-parc-natural.html

El debat radiofònic entre els candidats a l'emd de Campredó

2011-05-10T00:17:00.000-07:00

Davant dels micròfons de Ràdio Tortosa va tenir lloc el debat dels 3 candidats i la candidata a presidir l'EMD de Campredó: a ser alcalde/ssa. Els i les membres d'ERC voldríem fer cinc cèntims de com va anar, a partir de les explicacions que ens ha donat el nostre candidat, Damià Grau. Tots els i la candidats/a van detallar les seues propostes, òbviament. Va quedar ben palès que el nostre model de poble és totalment diferent al de l'actual governant. Primerament, mostrem uns tarannàs personals molt diferents. La nostra manera d'entendre la política premia: el treball en comú, no donar excessiva importància als càrrecs, escoltar les aportacions de tothom, fer partícips tots/es els i les membres en la tasca ciutadana, ser hiperactius socialment, no menysprear l'adversari polític, ser molt transparents en la gestió... Ens allunyem de qualsevol personalisme o actitud de superioritat o de menyspreu. ERC presenta un grup de treball molt actiu i dinàmic, molt capaç de tirar endavant tota mena d'activitats i de governar molt diferentment el nostre poble. A Campredó, durant els darrers trenta anys ens hem quedat molt enrera quant a equipaments. A més, quan es tira endavant una activitat mai no funciona sola. Un Telecentre o una biblioteca (Punt jove) necessiten total dinamització, cosa que sembla que es desconeix des del govern actual, malgrat la seua suposada experiència reivindicada a tord i a dret. Experiència o aventura, volen vendre alguns. Com deia no fa gaire de manera cibernètica un company del grup: l'aventura l'hem viscuda durant els darrers anys. L'aventura d'ERC porta a un poble actiu i culturalitzat, amb treball continu en molts àmbits: esportiu, educatiu, lúdic, cultural, social... Tot aquest actiu ens allunya completament de la forma de governar del candidat de CiU. La nostra és una aventura ja ben real, coneguda i eficaç, que ens està apropant persones de tots els aspectes ideològics, i aquest és el nostre primer gran triomf.
El principal motiu de discussió va venir a partir de les parcel·les de terreny del polígon industrial que, suposadament, s'han cedit (o s'han de cedir... no queda gens clar) a Campredó. Com sempre, tota gestió del consistori tortosí tarda anys i panys en realitzar-se, i aquesta en particular fa molt temps que hauria d'haver-se portat a terme. Al capítol d'actius de l'EMD, inclòs al document que vam signar en la seua aprovació i posterior posada en funcionament, en data del 27 de febrer de 2011, no consta cap cessió de parcel·les a la nova estructura política campredonenca. Cas que s'hagin cedit durant els següents mesos, l'obligació del governant actual hauria d'haver estat fer-ho públic al primer ple ordinari de l'EMD. No s'ha fet (¿por qué? que repeteix l'innombrable...). Llavors ens agafem el dret al dubte que siguin propietat de l'EMD campredonenca. Cas que ho siguin ja del consistori, caldria actuar en transparència i comunicar-ho a les demés formacions polítiques i, sobretot a la ciutadania. El consistori no és l'EMD. Tortosa és Tortosa i Campredó és Campredó, cal tenir-ho clar. Alguns/es ho tenim!!! A més, cal comprovar si aquests terrenys es poden usar per equipaments públics o per acció industrial, que no és el mateix i tothom qui ha tingut responsabilitat política ho hauria de saber.
Amb les tisorades pressupostàries made in Molt Honorable Artur Mas, encara dubtem més que es porti a terme la construcció dels equipaments necessaris i adients (arxiu històric de les Terres de l'Ebre, dispensari mèdic... se suposa que la llar d'infants...) en les esmentades parcel·les, cas que siguin de titulació campredonenca (que manca demostrar-ho...). És molt fàcil vendre fum en campanya electoral, però segons quines promeses no són creïbles, més encara davant dels anuncis tisorers del govern de la Generalitat.
També va haver-hi una discussió sobre el pont de Font de Quinto, que roman tancat des de fa mesos. Davant la crítica d'ERC, el candidat del partit governant va afirmar que no causa molèstia ciutadana perquè s'ha posat una via alternativa. Aquesta via no s'ha adequat i es troba en força mal estat, i la seua afirmació demostra que no escolta la ciutadania, perquè el tema del pont és llargament discutit a Campredó i amb certa crispació. És l'exemple més evident del fracàs estrepitós de la seua gestió quant a millora d'infraestructures, quant a dinamització social ha estat inexistent.
Pel que fa a altres propostes, els i la candidats/a van exposar el seu propi programa, que podeu consultar cibernèticament als blocs respectius d'ERC, PSC-PSOE i CiU (el PP campredonenc no té bloc).
Quant als socialistes, es reivindiquen com l'alternativa moderada, situant-se al mig d'autoritarisme i radicalisme. Si ve entenem què pretenen amb aquesta reivindicació, contestar-la ens és força senzill. Què vol dir això? Moderada quant a treball? Els hem vist molt poquet aquests darrers anys... la seua aportació política ha estat nula. Situant ERC en l'àmbit del radicalisme, situen en aquest àmbit l'organització de certàmens firals o de jornades templeres, la dinamització escolar i esportiva, els projectes culturals, el treball per aconseguir un bon finançament de l'EMD... Tot això ha vingut del costat d'ERC, no del seu. Serà qüestió que els suposadament radicals treballen, i els autoanomenats moderals dormen...

ERC-Campredó

Jornada patrimoni 1-5-11. Imagtes

2011-05-08T04:38:00.000-07:00

Vota les noves enquestes de Soldevila

2011-05-05T03:41:00.000-07:00

Hem posat diverses enquestes per constatar l'opinió dels nostres lectors i les nostres lectores. Participa-hi

Visiteu el bloc de la fira al carrer de Campredó

2011-05-05T03:29:00.001-07:00

http://fira.campredo.net/

Un grup ampli i motivat

2011-05-04T08:15:00.000-07:00

Jornada Templera a Campredó

2011-05-03T04:58:00.000-07:00

Diumenge 1 de maig es va celebrar la Jornada del Patrimoni Templer a Campredó. Tot una sèrie d’activitats que durant el matí va omplir de gent a la Torra i els seus voltants. La jornada va començar amb una visita guiada per part de Cinta Montañés i Emigdi Subirats, a continuació es van succeir una sèrie d’actes amb importància rellevant a la presentació dels Capgrossos que des de Soldevila dins del marc de la Fira estem creant. Amb Damià al davant explicant el motiu dels capgrossos i amb German Machí explicant el temes tècnics de com es realitzen es va explicar I mostrar com seran els capgrossos de Campredó dedicats als Templers. Robert Tajada es va encarregar d’explicar el sentit festiu que són els capgrossos i la integració necessària amb les famílies, colles d’amics del poble que han de tindre.

L’exposició del concurs de redacció realitzat a l’Escola Port Rodó i la seua entrega dels premis als guanyadors (Iris Balagué, Oriol Machí, Ricard Abella i Àngela March) va seguir amb una visita guiada a tots els xiquets dirigida per Oscar Cid, responsable dels plafons exposats a la Torre de Campredó.

Amb la presencia d’historiadors de les nostres terres ens vam desplaçar a la Casa del Prat per mostrar el Project de recuperació de les muralles de la Casa del Prat. Cinta Montañés i Emigdi Subirats es van encarregar d’explicar la situació actual de les muralles i amb la seua visita posterior els assistents van poder veure les pedres que resten i encara aguanten el que podria ser una fortificació de la Casa del Prat.

Tot això acompanyat d’una rostida organitzada per l’Associació de Joves i l’exposició de SOLDEVILA 22 any va contribuir a que l’assistència de gent fos elevada. Molta gent, molta participació i satisfets de la feina feta.

Nota de premsa depresentació de la candidatura d’ERC-Campredó

2011-05-03T01:58:00.001-07:00

La candidatura d’ERC-Campredó l’encapçala en Damià Grau, un treballador autònom de 42 anys que regeix la seua pròpia empresa de materials de construcció al polígon Catalunya sud. L’acompanya un grup ampli i morivat que tenen com a segell identitari el camí envers la plenitud com a poble: Josep Esquerré (comptable), Roser Bel (secretària), Emigdi Subirats (professor), Gerard March (administratiu), Robert Tajada (mecànic) i Jordi Caballé (llicenciat en empresarials), que, a la vegada, és el representant campredonenc a la llista d’ERC al municipi amb el número 5. Tot persones vinculades molt estretament al teixit associatiu campredonenc i fomentadors d’activitats culturals-educatives-ludiques-esportives.
ERC compta amb un Grup de suport, amb una trentena de persones que, obertament, volen ajudar la nostra candidatura a presidir l’EMD, a gaudir de l’alcaldia de Campredó, com es diu popularment.
La nostra aposta passa per la potenciació dels certàmens firals, que ens han col·locat al mapa cultural-lúdic ebrenc i català. Enfortirem la marca Campredó templer, per la promoció patrimonial i turística. Volem canviar la concepció urbanística de Campredó, ja que l’actual model no ens ha permès crèixer. Cal tirar endavant nous equipaments com la llar d’infants o el dispensari mèdic, malgrat la conjuntura econòmica actual.
I cal anar consolidant la nova EMD, que ens obri un ventall de possibilitats. Nosaltres sempre vam denunciar el model pedania com a empobridor per als interessos col·lectius campredonencs.
Un poble amb identitat. Fem Fira. Fem cultura. Fem esport. Fem educació. Fem Festa Major, Fem treball juvenil. FEM POBLE.
Damià, alcalde de Campredó….

ERC-CAMPREDÓ

Programa de precampanya d'ERC-Campredó

2011-05-02T00:45:00.000-07:00

http://campredoesquerra.blogspot.com/2011/04/erc-programa-electoral.html

ERC-Campredó. Programa electoral

2011-05-01T00:24:00.000-07:00

ERC-Campredó: propostes per una economia amb i per l'entorn

2011-04-29T00:49:00.000-07:00

ERC-Campredó: propostes per una economia amb i per l'entorn

Des de Campredó s’ha de contribuir, en la mesura de les competències i capacitats de l’EMD, a la reducció dels impactes ambientals i de la contaminació, i a l’impuls de llocs de treball.

En un escenari com l’actual, on es fa palesa la urgència de donar resposta al repte del canvi climàtic, i en què el context de la crisi econòmica fa manifesta la insuficiència de recursos econòmics dels ens locals, resulta evident que no disposem de gaire marge de maniobra.

Volem obrir un nou paradigma en la gestió ambiental de Campredó: assolir un autofinançament amb la transformació de les problemàtiques ambientals en una oportunitat per generar beneficis socials, econòmics i de sostenibilitat.

Per això, s’ha de fomentar una nova cultura ambiental, en la qual donar a conèixer el territori, la producció d’energies renovables, l’eficiència energètica i la informació poden ser, en molts casos, una oportunitat d’implantar mesures sostenibles i que generin economia.

Campredó té un terme amb uns valors ecològics i naturals molt elevats. Es tracta de donar a conèixer aquests espais, a partir de fórmules que generin activitat al poble. És a dir, es pot desenvolupar un centre d’interpretació de la geologia i la mineria als Argilers de Campredó. Aquest centre podria oferir serveis d’educació ambiental i de guies, on es podrien portar els estudiants de Centres d’educació primària o secundària.

En relació al punt anterior, el mateix es podria fer als Ullals de Soldevila. Els Ullals són uns terrenys que es troben al mig de polígon Industrial del Baix Ebre i que, tot i la seva ubicació, alberguen una flora i una fauna molt interessant. De la mateixa manera, tenen una composició sedimentària especial. Tots aquests trets i molts més han de donar-se a conèixer. Una manera de fer-ho és a partir d’un guiatge amb educadors ambientals.

Aprofitant aquests lloc d’interès ecològic, geològic i lúdic es podrien desenvolupar unes rutes cicloturístiques per tot el terme, que donessin la possibilitat al ciclista de conèixer les característiques de les zones per on passa. El terme es podria dividir en 3 espais ben diferenciats pels seus valors paisatgístics: el riu, l’horta i les garrigues.

En termes energètics, ERC a Campredó ha de treballar per aconseguir que el 50% de l’electricitat que es consumeix a nivell municipal s’encamini en l’horitzó 2015 a provenir de fonts renovables. Per fer front a les despeses econòmiques i per augmentar la qualitat de vida i ambiental, s’ha d’apostar per un sistema energètic basat en energies renovables i amb eficiència energètica.

Després d’una acurada anàlisi de les instal·lacions d’enllumenat públic i de les dependències municipals, s’haurà de fer recerca de fons de finançament per cobrir les actuacions derivades. És a dir, trobar fórmules per assegurar el finançament de les inversions per a projectes innovadors d’estalvi i d’eficiència.

En aquest sentit, s’han de cercar subvencions d’administracions a nivell europeu, estatal i autonòmic o altres fórmules, com la entrada de capital privat per fer front a les actuacions derivades de les auditories energètiques.

Cedir el domini públic de les teulades municipals (ajuntament, caseta de la piscina, casal d’avis...) per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques de producció d’energia a canvi d’un cànon. Amb aquest model el municipi que vol impulsar la generació d’energia fotovoltaica no necessita fer cap inversió ni endeutar-se, fins i tot pot rebre un petit ingrés en concepte de cànon.

Informar i assessorar als empresaris dels dos polígons industrials per tal que implantin l’energia solar als sostres de les seves instal3lacions. Tant el polígon del Baix Ebre com el Catalunya Sud disposen de grans magatzems amb àmplies superfícies de sostre, que es podrien aprofitar per a producció d’energia, afavorint, d’aquesta manera, a la generació distribuïda i a l’autosuficiència energètica.

L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals Domèstiques i Industrials ha de ser una realitat per al municipi. Tot i que les indústries tenen els seus sistemes de depuració, el poble necessita d’una Estació Depuradora aigües avall, on es puguin tractar totes les aigües que ho necessitin.

Visiteu el web de la fira al carrer de Campredó

2011-04-18T02:56:00.000-07:00

http://fira.campredo.net

La Fira al carrer de Campredó

2011-04-18T01:36:00.000-07:00

Des del 30 de juny al 3 de juliol se celebrarà una nova edició de la Fira al carrer de Campredó. La música tradicional, els documentals i projeccions cinematogràfiques, l'activitat de les noves tecnologies, els balls tradicionals... tornaran a trobar el seu espai a Campredó. Aquests certàmens han aconseguit situar Campredó al mapa cultural i lúdic ebrenc i català. La fira de luthiers Mestràlia és única al Principat, amb només una altra a Mallorca quant al territori dels Països Catalans. Enguany comptarem amb les actuacions del grup de rock català, Xeics, de Rasquera (Ribera d'Ebre), un dels més populars de les nostres terres, i Los dos de Pàndols, amb l'espectacle La Taverna de can Cusco.

Estem també enllestint la programació del Curt-redó, que permet l'exhibició de documentals d'autors campredonencs, ebrencs i de la resta de la nació catalana. 350 persones cada nit presencien unes sessions cinematogràfiques amb gran acceptació ciutadana.

L'organització d'un curs de cuina solar encapçalarà les activitats de C@mpredo.net.

ERC-Campredó, marca el pas, article de Damià Grau

2011-04-17T07:52:00.000-07:00

ERC-Campredó, marca el pas

El poble de Campredó acaba d’estrenar l’Entitat municipal descentralitzada. Ha estat una tasca feixuga ja que des de la coalició que encapçala el govern municipal no es portava pressa en aprovar-la i menys en aplicar-la; mentre que des de la pedania es va mostrar, com ja ens tenen acostumats, una actitud de submissió absoluta al mandat tortosí. En canvi, ens hem de felicitar de la bona feina feta des del Departament de Governació de la Generalitat a Terres de l’Ebre, que van fer els deures com calia. Ara bé, des que som EMD no s’ha notat gens, atès que la feina de dinamització social del poble ha brillat per la seua total absència.

Per primer cop les eleccions municipals tenen un relleu significatiu a Campredó. Fins ara, amb el model pedania, els resultats electorals no eren respectats pels principals partits tortosins quan no els eren favorables. Campredó ha d’afrontar la nova etapa amb gran motivació i interès. Des d’ERC-Campredó comptem amb un bagatge important de treball a l’espatlla, que porta el segell del món templer, dels certàmens firals que ens han col·locat al mapa lúdic i cultural ebrenc i català, de la tasca ens els àmbits de l’ensenyament i de l’esport. Som qui més hem dinamitzat el nostre poble durant els darrers anys. Entenem Campredó, i l’entenem com a un poble amb les mateixes necessitats que altres poblacions amb un nombre semblant d’habitants. És a dir, volem que s’apliquin polítiques en tots els àmbits: turístic, industrial, cultural, patrimonial, juvenils, econòmic, educatiu, lúdic, esportiu, etc. Tot un canvi de model del que s’ha fet fins ara, on els interessos requeien exclusivament en arreglar uns clots i buscar vots cada quatre anys.

Campredó té greus dèficits quant a infraestructures, fruit d’una mala política aplicada durant tres dècades. Mai no ens podem sentir satisfets comprovant que s’ha fet una obra pública ben feta, ja que tot es queda a mitges. La impossibilitat de passar pel pont de Font de Quinto des de fa mesos és l’exemple de la realitat trista que ens acompanya: un fracàs estrepitós de la gestió de la pedania. El fet de ser pedania ens ha marcat i ens ha deixat endarrerits durant massa temps.

La nova EMD és només un camí envers la nostra plenitud per a poble. Un camí que hem de saber aprofitar per tal de superar tots aquests dèficits que ens han impedit afrontar el futur amb dignitat. Però l’EMD ha de ser regida per persones amb empenta i amb capacitat de govern, sense submissions. Persones que sàpiguen dinamitzar el poble i no caiguin en l’apatia, que és la paraula ideal per descriure el que està passant en l’actualitat quant a govern polític a Campredó.

No ens podem permetre un poble endormiscat. S’ha d’organitzar una festa major digna, amb imaginació i un programa variat, fent partícips sempre al teixit associatiu local, la qual cosa no s’ha aconseguit els darrers anys per nul·la capacitat de crear confiança. No es pot fer la tasca del controlador. S’ha de donar continuïtat als projectes firals, sense posar pals a les rodes, ja que han estat tot un èxit de participació amb un programa de qualitat. S’ha d’explotar la marca Campredó templer, com a senyal identificatiu campredonenc. I s’ha de canviar radicalment l’urbanisme local, per tal de construir un poble modern i amb ambicions, res a veure amb el que tenim avui dia.

Tot això està en mans del grup d’ERC-Campredó. Un conjunt humà molt motivat i ampli, que ha d’acabar amb anys de letargia que ens han deixat endarrerit com a poble i han perjudicat la nostra identitat col·lectiva. Campredó ha de despertar i molt, i ha d’exigir un canvi de rumb.

Sense cap sucursalisme envers Tortosa, amb una forta identitat campredonenca, que aposti per la indústria i l’agricultura, el turisme i la cultura, l’ensenyament i l’esport, el patrimoni i les obres públiques. Joves i més grans, units per un poble que té els mateixos interessos que qualsevol altre del Baix Ebre.

I és que ERC-Campredó, marca el pas.

Damià Grau i Arasa

Candidat d’ERC-Campredó a l’entitat municipal descentralitzada

Actualitzat el bloc de precampanya

2011-04-15T02:28:00.001-07:00

http://www.campredoesquerra.blogspot.com/

Proclamació de la República catalana 14 abril 1931

2011-04-14T01:25:00.001-07:00

Proclamació de la República catalana 14 abril 1931

Francesc Macià des del balcó de la Generalitat:

Catalans:

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibérica.

D'acord amb el President de la República federal española senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastiá, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la propia vida.

Preguem que cada catalá, així com tot altre ciutadá resident a Catalunya, es faci càrrec de la enorme responsabilitat que en aquests moments pesa sobre tots nosaltres.

Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pátria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota la emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigeu fer-vos dignes de Catalunya.
Barcelona, 14 d'abril de 1931.
El President, Francesc Macià

Campredó verd

2011-04-12T04:17:00.000-07:00

Campredó compta dins del seu terme amb dos polígons industrials. Són els dos recintes industrials més importants de les Terres de l'Ebre, la qual cosa exigeix una especial cura quant a la informació ciutadana respecte a plans d'actuació en cas d'accidents. Apart de xerrades informatives, cal tenir la ciutadania informada degudament dels riscos provinents de certes indústries, i també dels efectes contaminants i de les mesures protectores que es prenen. La qualitat de l'aire és essencial per a la salut de les persones. Cal exigir la màxima informació de protocol d’empreses considerades d’alt risc.

D'altra banda, comptem amb dos espais naturals de notable valor biològic i geològic. Els aiguamolls de Soldevila són un espai ric en fauna i flora, que ha merescut importants estudis acadèmics. Cal continuar la protecció d'aquestsa zona biològicament important i continuar els esmentats estudis.

Quant a la zona dels Argilers, s'ha de tirar endavant el projecte d'interpretació, ja elaborat, que ajudiarà a difondre els els valors de l'àrea i donarà relleu a una zona geològicament molt important.

Grup de suport a ERC-Campredó

2011-04-10T02:28:00.000-07:00

Com ja hem anunciat durant tota la setmana, i també via feisbuc, el Grup de suport a la candidatura de Damià Grau com a alcalde de Campredó està sent tot un èxit. Ja inclou molts noms de persones que ens donen la seua confiança i participaran activament i oberta a favor del triomf d'ERC a les properes eleccions municipals. De moment ja ens han donat la seua confiança: Ramon Favà (jubilat), Generosa Gauxachs, Carme Aubalat, David Bertomeu (president de l'Associació Campredó jove), Josep Tomàs Andreu (expresident de la comissió de festes majors), Marga Estorach (biòloga i atleta), Joana Mulet (estudiant universitària), Matilde Sol (empresària local), Terebel Mulet (responsable d'agència d'assegurances), Jaume Climent (bomber), Francesc Gas (pagès i llicenciat en filologia anglogermànica), Roman Alayxandri (llicenciat en filosofia i afeccionat als documentals), Rudi Roiget (pagès), Rosa Balagué (treballadora industrial), Lurdes Machí (mestra), Moisés Barea (pintor de cotxes), Abel Rodríguez (paleta).

Visiteu el bloc de precampanya d'ERC-Campredó

2011-04-08T01:33:00.000-07:00

http://www.campredoesquerra.blogspot.com/

Mostra de simbologia franquista

2011-04-08T01:31:00.001-07:00

La simbologia franquista va ocupar hegemònicament l’espai públic durant gairebé quaranta anys. Els símbols emprats pel franquisme s'utilitzaven per vehicular la seva ideologia i exaltar el sentiment d'unitat del poble espanyol, així com mitificar conceptes com "Espanya" o "Caudillo".Amb tot, avui en dia molts d'aquests símbols continuen presents a carrers, places, edificis, etc., de tota la geografia catalana. Davant d'aquesta situació, l'exposició Símbols de Franco té com a objectiu donar a conèixer la seva existència, reflexionar sobre el paper social que van jugar aquests símbols i encetar un debat sobre la seva destinació: el museu, la interpretació in situ, etc.

La mostra també té la voluntat d'oferir a la ciutadania els resultats d'una llarga i intensa recerca sobre els vestigis del franquisme al nostre país: el Cens de Simbologia Franquista de Catalunya, accessible des d'aquest web a través d'un mapa visual que permet realitzar cerques per tipologia, població o comarca.

Es tracta d'un projecte elaborat des de la Direcció General de Memòria Democràtica i el Memorial Democràtic per tal de localitzar, identificar i catalogar els vestigis del franquisme que encara es conserven a l’espai públic català. En concret, i juntament amb el cens de simbologia franquista de Barcelona elaborat per l'Ajuntament, l'estudi identifica prop de 7.700 símbols a tot el país.

A la Biblioteca de Roquetes fins el dia 13 abril.
De dilluns a divendres, 16-20.30
I dimecres i dissabte de 10-13.15

2. El dia 15 abril (20.00h) hi haurà una taula redona a l'auditori de Tortosa sobre aquest tema amb:

Arcadi Oliveres (president de Justícia i Pau) ,

Miquel Caminal (exdirector del Memorial Democràtic),

Ramon Miravall (historiador).

Grup de suport d'ERC-Campredó

2011-04-08T01:20:00.001-07:00

Grup de suport d'ERC-Campredó

Durant aquests darrers dies hem anat redactant i difonent un petit currículum dels i de les membres de la candidatura d’ERC-Campredó: un grup humà que ha de portar el poble envers la seua plenitud. Ens sentim en un moment d’eufòria per la complicitat existent entre nosaltres que permet gaudir d’un ambient fantàstic dintre del grup. ERC està a l’alça fruit del fructífer treball dels darrers anys. Molts campredonencs i moltes campredonenques s’identifiquen amb nosaltres, ja que portem denominació d’origen templera, cultural, educativa, lúdica… social, defensa d’infraestructures, econòmica… i defensem un model de poble sense sucursalismes, que ens permeti aixecar el vol. El fet de no ser municipi, de no ser lliures del nostre destí, ens ha fet perdre moltes oportunitats i ens ha hipotecat el present. Ens hem quedat amb infraestructures desfassades i amb un projecte urbanístic totalment aturat, que ens impedeix crèixer. El model obsolet de pedania ha donat pas a l’entitat municipal descentralitzada: un pas endavant, tot i que no el considerem definitiu, ja que Campredó ha de tenir les màximes aspiracions de qualsevol poble.

La nostra dinàmica de treball en col·lectivitat ens ha portat a la creació d’un Grup de suport a a la nostra candidatura que s’està fent molt ampli: persones de totes les edats que aposten per un Campredó actiu i sobirà. Nosaltres fugim de l’estil personalista que ha caracteritzat el treball polític a Campredó durant dècades. Damià Grau, el nostre candidat, comptarà amb moltes persones al seu costat, totes les quals aportaran el seu gra de sorra i el seu ideari.

El grup ja és força ampli i es troba en expansió. De moment s’hi han incorporat: Ramon Favà (jubilat), Marga Estorach (biòloga i atleta), David Bertomeu (president de l’Associació Campredó jove), Josep Tomàs Andreu (expresident de la Comissió de festes majors), Carme Aubalat, Matilde Sol (empressària agrícola), Terebel Mulet (responsable d’agència d’assegurances), Joana Mulet (estudiant universitària), Rosa Balagué (treballadora industrial), Lurdes Machí (mestra), Abel Rodríguez (paleta, Moisés Barea (pintor de cotxes) i Jaume Climent (bomber). A la vegada, dos altres actius d’ERC-Campredó són: Joan Carles Balagué (tècnic informàtic i militant del partit) i Rosa Xorto (conductora d’autobús i membre de la llista d’ERC al municipi). Ben aviat confiem confirmar noves incorporacions a un projecte atractiu i ferm, que aspira a dirigir Campredó durant els propers anys. I és que Campredó ha de caminar envers la seua plenitud...

EMD-Campredó, un pas envers la plenitud com a poble

2011-04-05T02:07:00.001-07:00

L’Entitat Municipal Descentralitzada de Campredó ha estat el resultat directe de 4 anys de treball dels i de les membres del Consell Assessor local i del Consistori municipal. La bona predisposició, efectivitat i destresa del Departament de Governació a Terres de l’Ebre i de la Conselleria de Governació de l’anterior govern català va permetre la seva ràpida aprovació. ERC ha jugat un paper clau en la seva redacció, amb notables aportacions per part de la secció local i el treball conjunt amb el Conseller Jordi Ausàs, que han permès aconseguir una millora significativa quant a les transferències econòmiques mitjançant una partida no específica per a l’EMD: 3.5% de l’IAE de les empreses ubicades al nostre terme. La nova institució no culmina el nostre ideari de poble, tot i que s’han d’explorar totes les possibilitats vigents: és una oportunitat per demostrar la nostra capacitat d’autogestió com a poble. El desenvolupament de totes les competències assignades amb els recursos econòmics transferits serà una de les tasques més transcendents durant aquests propers quatre anys. L’EMD és un pas envers la nostra plenitud com a poble, a la qual mai no podem renunciar. FEM POBLE.

La gent d'ERC-Campredó: Damià Grau

2011-04-05T01:51:00.001-07:00

El projecte d'ERC-Campredó l'encapçala Damià Grau. Al seu voltant gira una candidatura per a l'EMD i un grup humà amb notable projecció, al qual anem incorporant peces setmanalment. Estem formant una secció local àmplia i consolidada, amb persones de totes les edats que s'apropen a ERC fruit de l'incansable treball dels darrers anys, i els magnífics fruits aconseguits en els àmbits cultural, patrimonial, educatiu i esportiu. També per la nostra intensa feina realitzada quant a l'aprovació i redacció de l'entitat municipal descentralitzada. Anirem redactant durant els propers dies un petit currículum de tots i totes els i les membres d'una candidatura amb denominació d'origen "treball, ambició, imaginació, dinamisme social, identitat campredonenca", que ens ha de conduir a poder dirigir un poble envers la seua plenitud.

Damià Lluís Grau i Arasa (42 anys). Casat i amb dos fills, és treballador autònom i regeix la seua pròpia empresa al polígon industrial Catalunya sud . Va cursar el batxillerat en un institut tortosí. Ha pres part en alguns cursos acadèmics: curs de prevenció de riscos laborals , curs de creació d'empreses a la Universitat Catalana d'estiu, etc. És el president de l'Associació cultural Soldevila i el portaveu i anima mater de la Fira al carrer de Campredó (Mestràlia, Curt-redó i C@mpredo.net). El seu treball en l'àmbit cultural l'ha portat a la difusió de la música popular i els elements patrimonials templers campredonencs. Políticament ha estat vinculat a l'àmbit de l'independentisme extraparlamentari des de l'adolescència. Es va incorporar al Grup de suport a ERC-Campredó el 2007 i n'és militant des de l'any següent.

Nou bloc d'ERC-Campredó

2011-03-29T01:53:00.000-07:00

www.campredoesquerra.blogspot.com

Vídeo en anglès sobre la llengua catalana

2011-03-22T03:15:00.001-07:00

http://co118w.col118.mail.live.com/default.aspx?wa=wsignin1.0

Entrevista a Jordi Caballé, ERC-Campredó (1)

2011-03-16T03:01:00.000-07:00

• Fes-nos un curt currículum personal teu.

Bé, tinc 28 anys, sóc campredonenc, fill de campredonencs, m’agrada seguir gairebé tots els esports, en especial el futbol, i treballo fent el que m’agrada. És a dir, desenvolupant tasques relacionades amb el món de l’economia i la gestió d’empreses.

• Has estat la incorporació estrella d’ERC-Campredó. Com ha anat tot el procés?

Vaig començar a entaular amistat amb els membres d’ERC-Campredó arran de la Fira al Carrer que porten organitzant des de fa uns anys i a través dels actes que han fet mitjançant l’associació Soldevila. Sempre havia lloat el treball que feien, amb els pocs recursos que disposaven, però com havia sentit dir que eren una mica radicals no m’havia apropat a ells. Fins que un dia vaig començar a col·laborar amb ells i me’n vaig adonar que si vols mentir, digues el que has sentit dir.

• Com valores l’aportació d’ERC al nostre poble durant els darrers anys?

Ha estat difuminada amb el temps, ja que ha tingut uns anys on ERC gairebé no existia a Campredó. No obstant, l’adjectiu que més li escau és que ha estat eclipsada.

Ha estat eclipsada ja que com els membres d’ERC no han estat a primera línia de la política campredonenca, no se’ls ha reconegut el seu treball com a seu, tot i haver-ne fet molt. El cas més clar i recent: Josep Esquerré al Consell Assessor de Campredó.

• Et sents ja completament identificat amb el projecte d’ERC-Campredó?

Em sento identificat des d’abans de formar-hi part activament, per això avui seguim el mateix camí...

• Com a probable representant campredonenc a la llista d’ERC al municipi, quina aportació creus que pots fer?

Crec que el poble necessita jugar un paper més important dins del municipi i que pot tenir ara sent EMD si sabem aprofitar l’oportunitat que se’ns ha posat al davant. Espero que la meva aportació vagi en aquesta línia.

• Un campredonenc es pot motivar per la política tortosina?

Les circumstàncies històriques han fet que siguem una EMD que pertany a Tortosa. Per suposat, m'he de motivar. Hem de crèixer com a poble.
• Com veus la vida política campredonenca?

Amb molta il·lusió. Per fi podrem escollir el nostre representant polític directament. Tant de bo el poble aprofiti aquesta situació. Crec que viurem les eleccions municipals més boniques de la història de Campredó.

• I com veus la vida social i cultural campredonenca?

Això ja no tant bé. Socialment gaudim d’un teixit associatiu molt actiu, però culturalment tenim moltes mancances. Si no fos per algunes associacions...

• Parla’ns dels teus companys/es de viatge a ERC-Campredó.

Professionalment els admiro molt, són molt bons cadascú d’ells ens les seves feines i això dóna confiança al grup. Hem sabut crear un grup molt equilibrat en tots els aspectes. Confio molt amb el grup. Crec que podem arribar a fer moltes coses pel poble.

• Quant als joves, què proposa ERC-Campredó?

Proposa una cosa ben senzilla i que a la vegada ha estat molt difícil d’aconseguir a Campredó: escoltar-los. Sí, això que pareix tan senzill i no ho és.

• Sé que és una pregunta agosarada, però: Guanyarà ERC les eleccions a l’EMD?

Sens dubte. Campredó necessita un canvi. La gent ho demana. I nosaltres estem preparats per encapçalar aquest canvi.

• L’EMD és una oportunitat per a Campredó?

És com tot en aquesta vida. Pot ser una oportunitat sempre que siguem capaços d’aprofitar-la.

• Quines mancances greus consideres que té Campredó?

Avui per avui el pont de Font de Quinto és un tema prou greu. Però en sí, el pont només és una metàfora del que és Campredó quan és submís a Tortosa: una barriada perifèrica amb uns serveis mínims.

• Es pot donar solució ràpida a temes controvertits com el Pont de Font de Quinto o l’estació?

El tema de l’estació prefereixo deixar-lo. Segur que durant la campanya electoral a més d’un programa ens oferiran mil i una propostes, com porten fent des de fa tant de temps. Pel que fa al pont de Font de Quinto desconec les causes reals de la seva demora, però com deia a la pregunta anterior, necessitem fer un canvi en la gestió dels afers del poble.

Damià Grau, el probable candidat d'ERC-Campredó a l'EMD

2011-03-14T01:43:00.000-07:00

Damià Grau ha estat el candidat elegit pels i per les militants campredonencs/ques per encapçalar la llista d'ERC-Campredó a les properes eleccions municipals a la recent estrenada Entitat Municipal Descentralitzada. Fa uns mesos havíem anunciat que seria el company Josep Esquerré (que havia estat el representant independentista al Consell Assessor des del 2007 fins al passat dimecres, 23 de febrer, en què va celebrar-se la darrera reunió de la història d'aquest organisme municipal), però a l'amic Pepe li ha estat impossible per diferents qüestions personals. Per suposat, continua sent un dels nostres baluards imprescindibles, i acompanyarà el cap de llista com a número 2, amb el mateix compromís i la mateixa empenta que ha demostrat tot aquest temps. Tots dos seran els candidats que proposarem que aprovi la propera assemblea d'ERC al municipi, així com Jordi Caballé, que ja vam anunciar que seria el company que aniria a les llistes del partit a Tortosa. Damià té 42 anys, és treballador autònom i dirigeix una empresa situada al Polígon Industrial Catalunya Sud. Ha estat vinculat a l'àmbit de l'independentisme des de molt jove, i és el president de l'Associació Cultural Soldevila des de la seua fundació. És un dels pilars fonamentals i portaveu del col·lectiu que tira endavant el projecte de Fira al Carrer: Mestràlia (fira de luthiers), Curt Redó (festival de documentals) i C@mpredo.net (fira tecnològica). Ha tingut un paper clau en la dinamització social i cultural campredonenca de les darreres dos dècades.Damià, Pepe i Jordi estaran ben acompanyats per la resta de companys i companyes del partit a Campredó, i per alguns/es col·laboradors/es independents que han demostrat un total compromís amb la candidatura, com a reconeixement al treball que estem realitzant des de fa uns quants anys: Gerard March, Roser Bel, Emigdi Subirats, Olívia Curto, Joan Carles Balagué i Robert Tajada. També, de ben segur, hi haurà futures incorporacions al nostre projecte, ja que estem aconseguint engrescar algunes persones molt vàlides per sumar-se a ERC. El nostre intens treball dels darrers anys s'està veient gratament recompensat amb moltes sinergies amb la ciutadania. Som l'alternativa al model de Campredó que mai no ens ha agradat, al qual sempre ens hem sentit aliens. Tenim la gent adequada per fer que el canvi sigui una realitat. Per primer cop en la història, dependrà directament del conjunt de la ciutadania campredonenca.ERC-Campredó

ERC-Campredó... la nostra gent

2011-03-14T01:42:00.001-07:00

L'any 1999, a instàncies de l'aleshores regidor i amic Lluís Martin Santos, vam constituir el Grup de suport a ERC de Campredó. Des de la nostra plataforma cultural-independentista, Soldevila, ens vam dedicar molt especialment a fer una nodrida tasca en l'àmbit cultural i del patrimoni històric, que va donar molts bons fruits: redacció del web de Campredó www.campredo.altanet.org, coordinació del llibre Campredó orígens i actualitat, instauració del dia del patrimoni templer, fundació de la secció artística Amics de Francesc Llop Marqués i de la Colla Jove de Grallers, enregistrament de la Jota de Campredó, etc. Vam tenir tres anys de molta activitat en l'àmbit polític, la qual mai no vam deixar quant a la difusió literària, musical, patrimonial i artística.El 2007, aquest cop a instàncies del regidor actual i amic Ricard Forés, vam tornar a motivar-nos políticament. Hem participat molt activament dintre del Consell Assessor local. Hem tingut una especial motivació pel procés d'elaboració i aprovació de l'EMD, al qual vam aportar moltes propostes quant a estructuració i finançament. També en la restauració dels edificis templers. Els i les nostres membres han estat molt actius socialment. Apart de la tasca cultural de Soldevila, amb l'organització dels certàmens firals, que han posat Campredó al mapa musical i cinematogràfic català (primera fira de Luthiers de Catalunya i festival cinematogràfic de les Terres de l'Ebre), també hem col·laborat des d'altres associacions a la dinamització de l'àmbit estudiantil i esportiu. Tota aquesta tasca ens ha permès construir nombroses sinergies amb gent molt diversa. Ens complau constatar que ERC-Campredó ens trobem en un moment molt dolç i hem esdevingut una referència per a molta gent. La vida política i les relacions ciutadanes mai no són fàcils, tot i això hem aconseguit formar un grup extens i en expansió. Apart del nucli històric al voltant de Soldevila, estem incorporant persones de diferents edats i formació, que ens han vist com un grup unit, treballador, dinàmic i cohesionat. Som l'alternativa al model de poble que van instaurar en els darrers trenta anys, el qual mai no ha estat del nostre gust. El nostre candidat a la presidència de l'EMD, Damià Grau, president de Soldevila, estarà acompanyat com a suplent per Josep Esquerré, qui va ser representant independentista al darrer Consell Assessor. El representant probable a la llista d'ERC al municipi és Jordi Caballé: d'una generació més jove, s'ha integrat molt bé al grup. Comptem amb militants vinculats al món cultural com Emigdi Subirats (escriptor i professor), Robert Tajada (músic i mecànic), Joan Carles Balagué (tècnic informàtic) o Olívia Curto (psicòloga), i amb col·laboradors independents molt motivats com Gerard March o Roser Bel, que participen en totes les reunions polítiques i organitzatives amb els mateixos drets que qualsevol militant. I com hem dit abans el grup està en expansió, ja que se'ns ha apropat molta gent d'edats diverses, que de ben segur s'integraran en els propers dies al col·lectiu independentista campredonenc. Independentment dels resultats electorals, que sempre són una incògnita, el més important és el bé que ens ho passem en reunions de treball, gràcies a la sinergia esmentada. Som un grup d'amics i amigues que comparteixen un projecte polític, cívic i cultural, sense cap tipus de rivalitat interna, la qual cosa és molt difícil d'aconseguir. Ens avala el treball intens i els fruits aconseguits durant els darrers anys. Campredó ha endegat un camí nou, i des d'ERC-Campredó volem encapçalar-lo cap a la plenitud com a poble, cap al dinamisme social, cap a la consolidació de projectes culturals-econòmics importants. La marca Campredó Templer, música-cinema, esport base i amateur, educació i gent jove... són alguns dels nostres reptes, alguns dels àmbits que estem treballant a fons. I és que Campredó és un poble amb aspiracions i expectatives.ERC-Campredó i Soldevila

ERC-Campredó.... amb l'EMD

2011-02-12T13:06:00.000-08:00

Els i les membres d'ERC-Campredó vam mostrar-nos molt actius/ves durant el procés de tramitació i aprovació de l'Entitat Municipal Descentralitzada. A través del nostre representant al Consell Assessor, Josep Esquerré, vam treballar a fons i vam fer tot un seguit de propostes i d'aportacions útils a la Comissió Gestora quant a l'àmbit financer, estructural i competencial, moltes de les quals van ser acceptades. Posteriorment, vam tenir una reunió transcendent a Campredó amb el Conseller de Governació de la Generalitat, l'independentista Jordi Ausàs, per tal d'explicar-li la idiosincràsia campredonenca, el nostre sentiment de poble, les nostres aspiracions, i la situació en què es trobava l'esmentada Comissió gestora. Nosaltres li vam fer palès el nostre malestar pel fet que no es convocava, ja que des de la coalició majoritària al govern tortosí no s'estaven fent els deures. En canvi, sí que es treballava amb destressa des de la Delegació de Governació a les Terres de l'Ebre del govern català, que dirigia l'amic rapitenc Carles Pasqual, que van fer una aposta decidida per l'EMD. L'estreta relació amb el Conseller Ausàs va donar els seus fruits, i l'EMD va ser aprovada pel govern català dintre del termini necessari.

Des de Tortosa no s'ha portat gaire pressa per posar-la en funcionament. Han anat al ralentí durant els esmentats mesos de tramitació, i també després de l'aprovació popular en referèndum per part de la ciutadania, el qual no va tenir una participació multitudinària precisament. Queda molta pedagogia d'explicació de l'EMD encara. La pobra participació demostra que no es va aconseguir entusiasmar la ciutadania. Hi ha qui ha tingut interès únicament en fer foto de partit, no en constituir-la fa mesos, cosa que hagués permès tenir-la en funcionament i tirar endavant el treball quotidià i polític que la nova administració permetrà. La seua actitud ha estat francament decebedora.

Nosaltres veiem l'EMD com una oportunitat. No culmina les nostres aspiracions com a poble, ni molt menys, però cal aprofundir en el seu funcionament. Quant al nostre projecte de poble, la nova administració, EMD, ens ha de permetre tenir més mecanimes per a la dinamització cultural, educativa, esportiva i social campredonenca. També gaudir de més recursos financers, tot i que també caldrà comptar amb la complicitat del govern tortosí de torn al respecte.

Campredó té moltes aspiracions. Ens han tallat les ales molts anys, massa, ara hem d'agafar el vol amb un govern de l'EMD amb empenta i iniciativa, que acabi amb anys de submissió a Tortosa.

A les properes eleccions municipals serà el primer cop que els campredonencs i les campredonenques podran exercir el vot directament. Fins ara, els partits majoritaris mai havien acceptat la voluntat democràtica quan no en sortien beneficiats. Ens cal un canvi de rumb quant a la manera de governar Campredó, també un canvi generacional que aporti noves idees i noves maneres de gestionar. Nosaltres, des d'ERC, hem estat treballant a fons. La nostra passió és Campredó...

Jordi Caballé, l'home d'ERC-Campredó al municipi

2011-02-06T01:19:00.000-08:00

Des de Soldevila i ERC-Campredó estem dissenyant la nostra estratègia de cara a les properes eleccions municipals, en què, confiem que hi hagi dos llistes per a dos urnes diferents: una on es votin els candidats per a l'EMD campredonenca i l'altra per al municipi. Apart de la nostra llista pròpia a nivell local, comptarem amb un representant campredonenc que formarà part de la llista d'ERC de Tortosa.El candidat que proposarem a l'assemblea d'ERC del municipi serà Jordi Caballé Valls, de 28 anys, llicenciat en empresarials al Campus Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, que havia estat president de l'Associació de Joves de Campredó, i col·laborador dels certàmens firals campredonencs.

Hem volgut apostar per un representant jove, que representa una nova generació respecte al cercle històric de Soldevila, que hem tirat endavant ERC al poble durant anys i panys. Personalment, tinc molta estima per Jordi, al qual considero com a un candidat de present i de futur per al partit a Campredó, i sobretot ser útil per a la població. De present, perquè hem apostat per ell com un actiu, que aportarà idees i feina, i confiem completament amb la seua capacitat. De futur, perquè és més jove generacionalment parlant, i mostra fusta de lideratge i vocació de servei ciutadà.Ens complau moltíssim que hagi acceptat la nostra oferta, fruit de mesos de relació en l'organització dels certàmens firals campredonencs, de la confiança que ens mereix, i l'amistat que hem anat entaulant, que ha estat força fructífera. Que tinguis sort, Jordi... al teu costat...

ERC-Campredó... amb el patrimoni templer

2011-02-05T10:44:00.001-08:00

Les torres templeres són els veritables emblemes del nostre poble. Podem afirmar amb orgull que la ciutadania campredonenca, en el seu conjunt, ha reivindicat durant anys la necessària restauració d'uns edificis medievals de notable categoria estètica i històrica. Ha estat el viu retrat de l'anhel de tot un poble...

Des de Soldevila, en particular, hem tirat endavant nombroses campanyes reivindicatives al llarg d'aquests darrers 22 anys, que ens ha portat a la realització de dossiers explicatius, organització de conferències sobre el fenomen templer, responsabilitzar-nos del bloc www.campredotempler.blogspot.com, que intenta recopilar els diferents estudis sobre aquestes construccions templeres i altres aspectes patrimonials locals, instauració del dia del patrimoni...

Quant a ERC-Campredó, vàrem tenir un paper clau en el procés de restauració, mitjançant converses amb l'anterior Conseller de Cultura de la Generalitat, l'independentista Joan Manel Tresserras, i el Delegat de Cultura a TE, Xavier Vega, que permeteren finalment restaurar les torres després d'anys de reivindicació i de comprovar, malauradament, com s'anaven deteriorant progressivament.

Posteriorment, des de la regidoria de turisme de l'Ajuntament tortosí, que regeix el republicà Ricard Forés, s'ha tirat endavant el projecte d'interpretació de la torre de Font de Quinto, amb la col·locació de diversos panels informatius. Des de Soldevila realitzàrem la traducció dels panels a la llengua anglesa. En un futur aspirem a poder tenir una museïtzació, amb la inclusió de diversos audiovisuals i la creació d'algun personatge templer representatiu.

Des d'altres administracions, s'ha realitzat igualment unes obres excel·lents al voltant de la Torre de Font de Quinto, que han permès adequar els terrenys i que han quedat estèticament molt bé, la qual cosa ens complau d'allò més.

Ara estem treballant amb l'elaboració, precisament, de personatges templers en un altre àmbit festiu, i comptem amb la col·laboració d'un important artista local. També volem donar continuïtat a la visita guiada l'1 de maig, que va tenir una excel·lent rebuda l'any passat; alhora que continuarem difonent els valors templers i la importància dels edificis entre l'alumnat del col·legi campredonenc, també amb visites guiades i treballs educatius.

Un projecte de gran interès seria la restauració de l'entramat emmurallat al voltant de la Casa del Prat... aquest és un dels projectes més interessants en què estem treballant la gent de Soldevila i ERC.

La difusió de la marca Campredó Templer és cabdal per a tots nosaltres.

Es constituirà l'EMD de Campredó?

2011-01-30T02:52:00.000-08:00

A instàncies del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, al mes de setembre de 2010 es va donar el vistiplau a l'aprovació la constitució de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Campredó. Han passat ja uns quants mesos des d'aquesta històrica resolució, que venia a fer efectiu el compromís de l'aleshores conseller Jordi Ausàs amb el poble de Campredó, tal com ens havia constatat amb la important reunió de treball que va tenir amb els membres d'ERC de Campredó.

En canvi, no hem vist moure fitxa en absolut per part de l'Ajuntament de Tortosa. Teòricament, pertoquen 6 representants a CiU i 3 al PSOE, però l'EMD encara no ha estat constituïda; és a dir, no s'han posat a treballar.

Ens diran radicals, impacients i viscerals... també que volen fer la feina ben feta. La realitat, però, és que no s'ha posat el fill a l'agulla. I que consti que ERC no hi tindríem representant, amb la qual cosa no busquem protagonisme de partit, sinó constatar una realitat ben singular: passen els mesos i l'EMD segueix orfe, gràcies a la no-feina dels qui l'haurien de fer.

EL TRIBUNAL SUPREM CONTRA EL CATALÀ

2010-12-23T00:59:00.001-08:00

cARTA D'òMNIUM CULTURAL A LES TERRES DE L'EBRE

Benvolgut/a
El Tribunal Suprem ha emès tres sentències on ordena que s'han de"garantir que el castellà sigui llengua vehicular a l'ensenyament"emparant-se amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.Quan menys d'una desena de pares els qui han reclamat acabar amb laimmersió lingüística. El Tribunal Suprem esta valorat en els rànquingsinternacionals com el del Forum de Davos per sota d'altres òrgans homòlegsde països com Arabia Saudita, Egipte, Uganda, Nepal ... en quan aindependència i imparcialitat. Aquestes sentències provoquen la mort del sistema d'immerció lingüística,un sistema premiat arreu d'Europa, que no només garanteix l'existència dela llengua catalana i la seva qualitat en producció cultural, sinó quel'acabament d'un sistema de cohesió, on ciutadans de qualsevol origen,llengua o status econòmic tenen l'oportunitat d'ascendir socialment, ja quela Generalitat de Catalunya d'acord amb les sentències ha d'adaptar elsistema educatiu d'acord amb aquestes sentències. Davant d'un atac com aquest hem de sortir al carrer per manifestar elnostre rebuig, per això avui dijous 23 a les 20.00h a la plaça del'Ajuntament participem a la concentració en contra d'aquestes tressentències del Tribunal Suprem.

Campredonencs i campredonenques, voteu ERC!

2010-11-20T10:22:00.000-08:00

Benvolguts/des campredonencs/ques,
Fa molts anys que des d’ERC de Campredó i l’Associació Soldevila estem treballant a fons per la nostra passió col·lectiva: Campredó, el nostre poble. Hem treballat temes molt diversos d’interès ciutadà: culturals, esportius, benestar social o educatius; també hem estat al capdavant en la reivindicació de la millora quant a infraestructures i quant a la potenciació de la identitat campredonenca, que ens ha permès canviar el nostre estatus com a simple poble pedani i aconseguir un major grau d’autogovern amb l’EMD, aprovada per la conselleria de governació que regeix ERC. Sabeu que hem tingut especial interès pel nostre patrimoni històric. La restauració de les torres templeres i la museïtzació de la de Font de Quinto ens ha omplert de joia. Aquest ha estat un clam col·lectiu de tota la ciutadania, que s’ha pogut tirar endavant sota la responsabilitat d’ERC a la Conselleria de Cultura de la Generalitat. I nosaltres no ens aturarem aquí, sinó que continuarem treballant per aconseguir la rehabilitació de les muralles de la Llotja o Casa del Prat, amb els estudis acadèmics sobre la importància estratègica de la nostra torre durant la sagnant Batalla de l’Ebre, difondrem els valors patrimonials templers properament entre els escolars, i seguirem organitzant jornades guiades de portes obertes al nostre patrimoni. L’àmbit esportiu també l’hem treballat a fons. Hem aconseguit la cessió de cistelles de bàsquet per part de la delegació d’esport de la Generalitat, també lots de pilotes de bàsquet i futbol. Ens hem implicat directament en la promoció d’aquests esports entre els nostres joves. Quant a l’àmbit educatiu, des de Soldevila hem estat al peu de canó en la dinamització escolar, col·laborant directament amb el col·legi i amb altres associacions per tal que la vida escolar sigui ben fluïda. Al Consell Assessor ERC ha tingut una participació molt activa, amb la presentació de tota mena de propostes envers la millora del nostre poble. Una feina intensa, de vegades silenciosa, sense gaire repercussió pública, però que hem fet amb el màxim interès i dedicació. I hem estat al costat ciutadà en l’oposició al traçat de l’autovia que proposa el govern espanyol del PSOE i que ens trinxaria com a poble; ens hem interessat per les indústries que s’instal·len als nostres polígons industrials; hem fet propostes per la millora de carrers i de camins...

Ara cal demanar el vot davant les importants eleccions catalanes de diumenge 28 de novembre. I ens adrecem a tots aquells i aquelles que ideològicament comparteixen el projecte d’ERC, que senten profundament la catalanitat. Ens adrecem igualment a tots aquells i aquelles que, independentment de la ideologia, estan satisfets amb la nostra manera d’actuar a Campredó i volen que continuem treballant amb les mateixes eines que els darrers anys. El govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, sota el mandat d’ERC, ha apostat com ningú per Campredó: patrimoni templer, nou col·legi, certàmens firals, EMD, equipaments esportius... Darrerament, hem rebut el reconeixement a la nostra intensa feina per part de molts i moltes de vosaltres, que heu estat al nostre costat i ens heu encoratjat a continuar treballant intensament amb nous projectes. La continuïtat dels certàmens firals i del nostre dinamisme cultural i educatiu depèn en gran mesura de la presència d’ERC al govern de la Generalitat. ERC de Campredó i de les Terres de l’Ebre es mereix el vostre suport electoral.

Campredonencs i campredonenques, doneu el vostre suport a ERC de Catalunya, i al nostre candidat ebrenc, el rapitenc Lluís Salvadó i Tenessa. Doneu-nos el suport als membres d’ERC de Campredó.
Moltes gràcies,
Josep Esquerré, Emigdi Subirats, Damià Grau, Olívia Curto i Robert Tajada

QUAN ES CONSTITUIRÀ L’EMD DE CAMPREDÓ?

2010-11-20T10:20:00.000-08:00

La Conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya va aprovar la constitució de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Campredó el passat mes de setembre. La ciutadania campredonenca l’havia aprovada anteriorment en referèndum a la primavera. Els tràmits de constitució de l’EMD han estat excessivament llargs, ja que des del partit majoritari al govern tortosí semblava que no es portava gaire pressa. Nosaltres vàrem denunciar aquesta situació en nombroses ocasions, i vàrem demanar intensament la convocatòria de la comissió mixta que donés impuls al procés definitivament. Finalment s’arribà a un acord, però no podem oblidar que ens va deixar un regust de boca amarg a causa de l’escàs interès que havia demostrat CiU.
La Generalitat va fer els deures i de manera ràpida i eficient, una volta va tenir l’expedient. Ara, en canvi, ens trobem amb un nou procés a pas de tortuga. Pels darrers resultats electorals toquen 5 representants de CiU i 4 del PSOE, que encara no han estat nomenats. Han passat uns quants mesos de l’aprovació i no veiem moviment ni interès, malgrat que des de la pròpia Conselleria de governació, que dirigeix el republicà i independentista Jordi Ausàs, s’ha demanat per carta tant al president Montilla com a Duran i Lleida que nomenin els membres i constitueixin definitivament l’EMD.
Des d’ERC de Campredó tornem a veure amb preocupació aquesta manca d’interès de CiU i PSOE per l’EMD. Molt missatge públic que la volien, però l’endarrereixen ara i adès. I endarrerir, vol dir posposar la feina de govern i d’oposició que s’ha de fer.
A veure si tenim l’EMD constituïda abans que s’acabi el 2010, perquè costa i costa i costa...
I no volem ser malpensats, però a veure si també s'obliden d'incloure l’EMD a la partida pressupostària de l’Ajuntament de Tortosa 2011!

Aprovada d'emd de Campredó

2010-09-08T20:39:00.000-07:00

Dimarts 7 de setembre, el govern de la Generalitat va aprovar l'EMD de Campredó, la qual cosa suposa una fita històrica per als campredonencs i les campredonenques. Ara s'obren nombroses perspectives a nivell local. L'entitat municipal descentralitzada és una mena d'estatut, que ens permetrà l'elecció directa dels governants i l'accès a algunes subvencions i projectes per a pobles de mitjana població i extensió. Tot dependrà ara de l'habilitat dels nostres governants, i de la bona voluntat de les institucions. Des d'ERC hem deixat clar, des d'un primer moment, que estem motivats per ajudar a tirar endavant l'EMD, ja que hi hem treballat a fons per la seua aprovació a través del nostre representant al Consell Assessor de Campredó, la delegació ebrenca de la Conselleria de governació i el propi Conseller Ausàs. Tot i això, l'Emd no satisfà ni de lluny les expectatives nostres. Campredó té dret a esdevenir municipi com qualsevol altre poble ebrenc i català. La resolució del tribunal superior, mitjançant la qual se'ns impedia ser municipi, era bàsicament política, obeint pressions de CiU i del PSOE. No ens quedarem mirant el passat, pensant en allò que hauria pogut ser i no ha estat a causa dels condicionaments polítics, però. Nosaltres tenim un projecte de poble fort i engrescador. La cultura, l'ensenyament, la promoció del jovent i l'esport ocupen un lloc primordial en el nostre projecte. També creiem bàsica una adequada distribució urbanística. Tot són temes a estudiar a fons, i estem motivadíssims en intentar dissenyar-los al nostre gust, si els ciutadans campredonencs ho creuen convenient i ens donen la seua confiança. Tenim un conjunt humà al nostre redós motivadíssim. Comptem amb plataformes com l'Associació Cultural Soldevila, treballant pel nostre projecte des del vessant cultural i ideològic. Tenim lligams estrets amb l'AMPA i amb l'Associació de joves, que ens ajuden a configurar el nostre projecte propi, ja que compartim horitzó i model de poble. Amb ells dalt del nostre vaixell, el nostre projecte s'enlaira...Volem un poble amb identitat, amb nombrosa activitat cultural, que tingui cura del patrimoni històric, que doni vida a un nou model de festa major, i que consolidi definitivament el model de fira com una de les grans ofertes lúdiques estiuenques a les comarques centrals dels Països Catalans... que entre tots i totes construïm la nostra Ítaka particular!!!

Comunicat de premsa d'ERC de Campredó quant a l'EMD

2010-09-08T06:51:00.000-07:00

EL GRUP DE SUPORT A ESQUERRA DE CAMPREDÓ QUALIFICA DE FITA HISTÒRICA L’APROVACIÓ DE L’EMD

Agraeix al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya el seu compromís i diligència en l’aprovació

Arran de l’aprovació avui per part del Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya de la creació de les entitats municipals descentralitzades (EMD) de Campredó i Bítem, el grup de suport a ERC de Campredó ha manifestat la seva satisfacció. Josep Esquerré, portaveu del grup, ha afirmat que “estem davant d’una fita històrica, i molt reivindicada per la gent de Campredó”. Segons Esquerré “la creació de l’EMD permetrà una major proximitat i autonomia de gestió dels serveis públics que té aquest nucli de població, poder accedir a noves fonts de finançament així com també una elecció directa per part dels campredonencs del president de l’EMD en les properes eleccions municipals”.
El grup de suport a ERC de Campredó ha volgut expressar el seu agraïment i felicitació cap el partit republicà. Segons Esquerré “el paper d’Esquerra des del Departament de Governació de la Generalitat i el compromís dels seus serveis territorials i de la Delegació del Govern, ha estat clau per poder aconseguir l’aprovació de l’EMD aquesta legislatura”. Per acabar Esquerré ha afirmat que “ara el repte és millorar i ampliar el funcionament i la gestió dels serveis públics que tenim a Campredó”.

Conferència de la delegació del govern a TE per la diada

2010-09-06T01:53:00.003-07:00

En motiu de la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya, la Delegació territorial del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre ha organitzat per al proper divendres 10, de setembre, a les 19.00h un acte institucional als Reials Col·legis (C. St. Domènec, s/n) de Tortosa. Un acte que comptarà amb la presentació a càrrec del delegat del Govern, Sr. Lluís Salvadó, i la conferència “La convivència entre comunicació i política” a càrrec de la directora general de Comunicació del Govern de Catalunya, Sra. Aurora Masip, i clourà amb l’actuació dels músics de Terranova Brass Quintet.

Candidatura d'Òmnium Cultural a les Terres de l'Ebre (1)

2010-09-06T01:04:00.000-07:00

Des de fa unes setmanes alguns membres de Soldevila hem estat confeccionant una nova i engrescadora candidatura per a dirigir Òmnium Cultural a les Terres de l'Ebre. Dos persones de la direcció nacional es van adreçar a nosaltres per tal d'intentar reactivar la històrica entitat catalanista a les comarques centrals dels Països Catalans. Des de molt jove he estat obert a totes les expressions patriòtiques i a col·laborar amb grups culturals i independentistes d'arreu del país. Ens va complaure la proposta d'Òmnium i ens vam posar a treballar a fons per tal d'aconseguir una junta directiva que incloguès persones amb ideals catalanistes ferms i que tinguessin notables inquietuds lingüístiques i culturals. Aquest cap de setmana hem tingut la primera reunió, després d'haver explicat per separat el nostre projecte d'Òmnium a totes i a tots. Encara ens trobem en fase embrionària, però tenim grans expectatives per tal d'enlairar Òmnium com el pal i paller de la nostra cultura i, al mateix temps, ens permeti continuar dinamitzant culturalment la nostra regió ebrenca amb regust ilercavó. La candidatura serà presentada el proper 24 de setembre a l'assemblea general d'Òmnium que se celebrarà al teatre auditori Felip Pedrell de Tortosa. La presidenta serà Dolors Queralt i Moreso. Companya de viatge en nombroses activitats culturals-literàries, és professora de música al col·legi Daniel Mangrané de Jesús i regidora de cultura de l'EMD de Jesús. És l'alma-mater de la fira literària Joan Cid i Mulet, i presidenta de la Comissió civica pel patrimoni de les Terres de l'Ebre. Està estretament vinculada a l'escola de música i a la banda municipal de música de Jesús. Dolors gaudeix del perfil ideal per encapçalar aquest projecte, per la seua capacitat de treball i de dinamització cultural.Jo seré el vicepresident. He treballat colze a colze amb la futura presidenta durant 5 anys, i ha estat una relació molt fructífera: hem consolidat la fira literària de Jesús, hem recuperat la figura de Joan Cid i Mulet, hem tirat endavant el curs de literatura ebrenca de de la UETE-URV, hem homenatjat seriosament els històrics literats ebrencs Manel Pérez i Gerard Vergés, vàrem impulsar la candidatura a la Creu de sant Jordi per a Manel Pérez Bonfill...El secretari serà el jove tortosí Jordi Arrufat, que és membre del Patronat Catalunya-Món i s'encarregarà de temes relacionats amb la interculturalitat. El tresorer serà Damià Grau: el millor amic de tota una vida i company de ruta independentista des de molt jovenet. Dirigeix una empresa familiar de l'àmbit de la construcció i és president de l'Associació Cultural Soldevila de Campredó i director de les fires Mestràlia i C@mpredo.net, de música popular i noves tecnologies respectivament. Les nombroses vocalies seran ocupades per membres d'edat i formació ben diversa. L'Enric Blanco té 19 anys i és un estudiant tortosí de filologia catalana i autor d'una biografia del poeta Gerard Vergés. S'ocuparà de temes relacionats amb ensenyament, joventut i cultura. La Cinta Arasa, escriptora de Jesús i resident a Barcelona, anterior presidenta de l'associació de joves escriptors en llengua catalana, serà la responsable d'igualtat i temes literaris. En Jordi Duran, fill de Móra d'Ebre, és membre del Consorci per la normalització lingüística i periodista. S'ocuparà de temes lingüístics i de relacions amb la premsa. L'Aitor Pérez és estudiant de ciències polítiques, natural de Jesús. El pediatra Jaume Miquel, resident a Alcanar, s'ocuparà de relacions institucionals. També compatrem amb un responsable del patrimoni arquitectònic. Jordi Jordan, amic personal i de tota confiança, un dels grans agents culturals del territori, serà l'encarregat d'aquesta important àrea; així com comptarem amb alguns membres de l'anterior junta amb els quals cal dissenyar les responsabilitats respectives.En propers apunts explicarem adequadament les línies que pensem seguir. Tot un entramat que ha de passar per la potenciació de la literatura i la música, la consolidació dels certàmens firals als quals estem vinculats. la potenciació de totes les campanyes d'àmbit de Països Catalans que organitza Òmnium...Volem aconseguir igualment una notable col·laboració amb les forces vives i culturals del territori. Ja s'organitzen moltes activitats amb el Casal Panxampla i cal estretir la relació amb l'Associació Cultural del Matarranya, el Centre d'estudis de la Ribera d'Ebre, l'Institut d'Estudis del Montsià, el Centre d'Estudis de la Terra Alta, l'Associació Ilercavònia futur, el CEL (Centre d'estudis lingüístics i literaris de les comarques centrals dels Països Catalans) i altres significatives associacions culturals del territori.País, llengua i cultura és el nostre carnet identitari.

Penja l'estelada a Campredó per l'11 de setembre

2010-09-05T03:02:00.000-07:00

Des de Soldevila estem promovent la campanya Penja l'estelada a Campredó per l'11 de setembre. Hem creat un grup de feisbuc amb aquest nom, al qual convidem tots els ebrencs i les ebrenques a afegir-s'hi. Anirem informant des d'allí del desenvolupament de la campanya. L'estelada ha de ser durant aquests dies el nostre emblema de disconformitat amb la sentència del tribunal constitucional contra els catalans i les catalanes, amb la complicitat de Zapatero i del PSOE, que han estat els veritables instigadors.

ERC i l'esport campredonenc

2010-09-05T02:24:00.001-07:00

ERC potencia l'esport a Campredó
Des de Soldevila i ERC de Campredó estem treballant a fons per potenciar l'esport campredonenc. Recentment, la nostra estreta relació amb la delegació d'esport de la Generalitat a Terres de l'Ebre, que dirigeix el republica i independentista Jordi Gaseni, ens ha portat a rebre un lot de pilotes de futbol i un altre de bàsquet. El de futbol els hem obsequiat a la Unió Esportiva Campredó, per tal d'ajudar a mantenir la bona trajectòria dels darrers anys. El de bàsquet són per a l'AMPA del col·legi Port Rodó, i ens permetrà continuar potenciant aquest esport entre els alumnes del centre escolar ja que tenim un combeni de col·laboració amb el club Cantaires de la veïna ciutat de Tortosa. Anteriorment ja havíem aconseguit que la Secretaria de l'esport de la Generalitat, amb l'ampostí republicà Jesús Auré al capdavant, ens concedís unes cistelles que han estat molt útils per a la pràctica del bàsquet al col·legi.
També alguns dels nostres companys tiren endavant l'associació Campredó esport, que està consolidant nombroses curses atlètiques i caminades. La cursa-caminada nocturna o el Canicross també són esdeveniments a potenciar, que poden convertir Campredó en un referent d'aquesta pràctica esportiva.
Continuarem amb aquestes gestions que potencien l'esport a casa nostra. En el nostre ampli projecte de poble, la dinamització esportiva està en un lloc preeminent.

Poema d'homenatge a Estellés

2010-09-04T01:06:00.000-07:00

El poeta nacional escocès, Robert Burns, rep un homenatge anual per la seua gent durant la Burns night. El poeta valencià Vicent Andrés Estellés serà objecte avui 4 de setembre, aniversari del seu naixement, de la festa Estellès, a semblança de la gran festa poètica escocesa. Ens adherim a l'homenatge blocaire a la figura del gran poeta de Burjassot, poeta del poble i de la terra.
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit,
Han passat anys, molts anys, han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos...

El 7 de setembre s'aprovarà l'emd de Campredó

2010-09-02T13:52:00.000-07:00

El proper dimarts 7 de setembre, el govern de la Generalitat donarà el vist-i-plau oficial definitiu a la creació de l'entitat municipal descentralitzada de Campredó. La feina i l'interès de la Conselleria de governació, que dirigeix el republicà independentista Jordi Ausàs, ha donat els fruits desitjats. Des de Soldevila i ERC de Campredó ens sentim molt satisfets d'aquest nou camí polític-administratiu que emprendrà el nostre poble. No amaguem, en absolut, que no és allò que la ciutadania campredonenca aspirava: la constitució en municipi propi, a la qual cosa mai no renunciarem. Els tripijocs polítics i les conspiracions pel poder ens ho han impedit molt injustament. Ara, però, treballarem a fons per tirar endavant aquesta EMD. Se'ns obrin tot un ventall de noves perspectives, entre les quals l'elecció directa de l'alcalde, que rebrà oficialment el nom de president de la junta veïnal, tot i que, de ben segur, serà considerat com a alcalde pel 100% de la població. Aquest fet algun polític de Tortosa, que en el seu temps va tenir responsabilitats de govern, no ho acaba de pair... ERC hem treballat a fons per la constitució de l'emd. Des de ben principi vam participar molt activament en les reunions constitutives i vàrem aportar nombroses propostes. Ens varem queixar amargament de la lentitut amb què s'afrontava tot el procés des de l'ajuntament de Tortosa, ja que no estàvem gens d'acord amb aquell no-ritme, sinònim de desinterès. Creiem que calia un procés d'acceleració. En tot moment hem tingut també un contacte estretíssim amb Carles Pasqual, el delegat dels Serveis territorials de governació de la Generalitat a Terres de l'Ebre, el qual ha estat un dels impulsors i artífexs de la nostra EMD. També ens vam reunir a Campredó amb el conseller Jordi Ausàs, en una visita de treball molt fructífera que celebràrem al gener de 2009 a la tasca Lo pati. El Conseller Ausàs ens escoltà i ens va assegurar que Campredó tindria la seua oportunitat per ampliar l'autogovern, i així ha estat. ERC de Campredó té un projecte potent per al nostre poble, que aspirem a poder-lo tirar endavant. ERC, a nivell nacional, ha donat solució a problemes eterns de la població com la restauració de les torres templeres o la construcció del nou col·legi, després d'anys de desídia i d'incapacitat de trobar-hi una solució. Ara també ERC, des de la conselleria del govern català que dirigeix, ha possibilitat aquest nou model de relació amb el municipi.Gràcies Conseller Jordi Ausàs i amic Carles Pasqual, per la vostra sensibilitat envers Campredó i pel vostre treball fructífer.Endavant les atxes, Endavant Campredó, i llarga vida a l'EMD!!!!

Associació cultural Soldevila

Amb Holanda!!!

2010-07-11T01:32:00.000-07:00

Els i les membres de Soldevila i d'ERC de Campredó desitgem que la selecció Holandesa es proclami aquesta nit campiona del món de futbol. Un país amb una llarga tradició futbolística que mereix com cap altre aquest honor. El país de Cruyff, Neesquens, Michels, Van Basten, Gullit... ha passat el relleu futbolístic a Robben i Schneider, els quals esperem tinguin una gran nit que porti Holanda al cim del món futbolístic.

Comunicat d'Òmnium cultural

2010-07-09T01:32:00.000-07:00

Comunicat als socis d'Òmnium Cultural

Benvolgut soci,
Òmnium Cultural, membre de la comissió organitzadora i convocant de la manifestació ha exposat a la comissió la postura aprovada per unanimitat a la junta de dimarts 6 de juny:
“Òmnium Cultural es referma en la seva decisió inicial de mantenir la convocatòria de la manifestació del proper dissabte 10 de juliol amb el lema “Som una nació, nosaltres decidim”.
Així mateix, reitera la seva invitació al President de la Generalitat, als representants de les institucions i als dirigents de les diferents organitzacions cíviques, polítiques i culturals perquè formin part de la capçalera d’aquesta manifestació.
Igualment, demana al poble de Catalunya que participi unitàriament i massivament en aquesta iniciativa, que és oberta a tothom sense cap mena d’exclusió.”
En el dia d’avui, s’ha reunit la comissió organitzadora de la manifestació, que ha emès el següent text:

“La comissió organitzadora de la manifestació explica que:

El lema es manté: Som una nació. Nosaltres decidim.

La manifestació anirà encapçalada per la pancarta, amb el lema Som una nació. Nosaltres decidim, i tindrà un representant de cada una de les entitats, organitzacions socials i partits convocants.

Aquesta pancarta anirà precedida per la senyera en posició horitzontal i el lema de la manifestació (Som una nació. Nosaltres decidim), amb els Molt Honorables Presidents de la Generalitat i el Parlament.

Aquesta decisió no s’ha pres per unanimitat. Tot i així, totes les entitats i organitzacions criden a la màxima mobilització.
La manifestació s’iniciarà a Passeig de Gràcia amb Diagonal a les sis de la tarda, amb totes les entitats i organitzacions convocants.
Integren la comissió organitzadora: Òmnium Cultural, UGT, CCOO, Intersindical –CSC, CDC, UDC, PSC, ERC, ICV, EUiA, CUP, PDD.”
Òmnium Cultural ens mantenim en la decisió presa per unanimitat per la junta directiva de dimarts passat, abans transcrita. Òmnium no impedirà el format explicat per la comissió organitzadora i després d’assegurar que definitivament el lema Som una nació. Nosaltres decidim obri la manifestació i sigui la pancarta de capçalera, tal i com en tot moment ha estat la postura de tots nosaltres..
Davant de tot això i més que mai, us animem a formar part del primer bloc de la manifestació, que és el d’Òmnium, per expressar que no acceptem que el Tribunal Constitucional espanyol vulneri la voluntat del poble de Catalunya expressada democràticament en referèndum. Us convoquem a les 17 hores a Passeig de Gràcia amb el carrer València. Us hi esperem a tots!

Comunicat del Casal Català de Quito (Equador)

2010-07-09T01:30:00.001-07:00

El proper dissabte, 10 de juliol, milers de catalans es manifestaran a Barcelona sota el lema "Som una nació. Nosaltres decidim" en contra de la recent sentència del Tribunal Constitucional que retalla l'Estatut de Catalunya. La manifestació la convoca Òmnium Cultural i ha rebut el suport de centenars d'entitats i personalitats del país.

La sentència anul·la alguns articles claus de l'Estatut de Catalunya, en àmbits com la llengua, la justícia, el finançament i la immigració. També resta tota validesa jurídica a la definició de Catalunya com a nació. Recordem que l'Estatut de Catalunya de 2006 va ser aprovat pel Parlament de Catalunya i les Corts espanyoles, i referendat pel poble de Catalunya. Quatre anys després, un Tribunal qüestionat des de molts àmbits, amb magistrats que tenen el mandat caducat, magistrats recusats i amb baixes no cobertes, ha dictat una sentència que limita seriosament les aspiracions d'autogovern de Catalunya.

Els catalans que vivim a Quito no ens volem quedar creuats de braços i convoquem a una concentració de rebuig:

- 10 de juliol a les 11:00h
- Davant de la Embajada de España en Quito
C/ Gral. Francisco Salazar n.º E-1273 y Toledo
Sector “La Floresta”

Hi serem amb senyeres, estelades i fulls informatius i manifestarem en el cor de l’Equador el nostre descontentament i la nostra ferma voluntat de ser. A Londres i Berlín es farà una concentració semblant i animem la comunitat catalana d'altres indrets del món a organitzar mostres similars de rebuig.

Som una nació. Nosaltres decidim!

Visca Catalunya!

Junta Directiva – Casal Català de Quito

Campredó ha estat de fira

2010-07-06T12:33:00.000-07:00

La fira al Carrer de Campredó ha estat una festa... El conglomerat de certàmens campredonencs està en vies de consolidació. Hem aconseguit mobilitzar Campredó. Hem viscut uns dies de fira apassionants a Campredó durant el darrer cap de setmana. Per als membres de Soldevila, aquesta quarta edició de la Fira al carrer serà veritablement inoblidable. Òbviament, hi ha uns quants detalls a polir, els quals analitzarem degudament quan poguem fer el balanç intern de tot plegat. Hem de dir que ens ha entusiasmat veure tanta gent al carrer i haver aconseguit dinamitzar un intens cap de setmana al nostre poble.

Quant al Curt redó, estem extremadament satisfets del seu funcionament. Primerament, per la qualitat dels curtmetratges i documentals presentats, que han agradat molt al públic. En segon lloc, pel nombrós públic assistent que va gaudir d'unes jornades esplèndides, el qual creiem que valora molt positivament la programació. L'homenatge als històrics del futbol campredonenc va ser molt emotiu i va estar acompanyat d'un esplèndid vídeo que hem d'anar difonent arreu, el segon de la producció pròpia del Curt redó. La presència durant quatre dies a Campredó de Samuel Sebastian, cineasta valencià i guanyador del premi Octubre de teatre de 2009 a ciutat de València, ens ha donat prestigi al certamen. Ell mateix qualifica els autors campredonencs com a excel·lents!!!

Quant a la fira de luthiers, Mestràlia, ens ha permès tenir a Campredó els més prestigiosos luthiers dels Països Catalans. La música popular va regnar durant tot el cap de setmana i de quina manera, amb una sensacional lliçó de jota per part dels membres del grup Saragatona diumenge la tarda. La dolçaina de Vinaròs, de Tortosa, de Massalió... va portar els sons d'arreu de la terra nostra. Un sensacional concert de Pepet i Marieta va fer xalar d'allò més centenars de campredonencs, d'ebrencs i de catalans... Una autèntica joia...

Quant a la fira tecnològica C@ampredo.net va tenir com a actes centrals la celebració d'actes sobre l'educació i la lectura on line. Hem d'agrair el suport que hem tingut per part del Punt Òmnia i de Fundació ilercavònia, de la UOC i de la biblioteca Marcel·lí Domingo. Ara ens sentim extasiats i molt il·lusionats per començar a treballar en l'edició de l'any que ve, en la qual intentarem millorar l'organització i presentar un nou programa dels tres certàmens firals culturalment molt potent.Ens cal agrair el suport que hem rebut dels departaments de cultura, turisme i governació de la Generalitat de Catalunya, així com d'Artesania Catalunya i de la regidoria de promoció econòmica de l'ajuntament de Tortosa. La col·laboració estreta amb ells és el fruit de l'èxit aconseguit...

Molt especialment agraïm la col·laboració de l'associació Campredó Jove, que s'han encarregat dels refrigeris en tots els actes i que han treballat moltíssim..., també de l'associació de mestresses de casa, que han gaudit i col·laborat amb la festa en tot moment.

No és poca cosa, CAMPREDÓ ha estat de fira!!!

Avui s'endega el Curt redó

2010-07-01T00:07:00.000-07:00

Finalment ha arribat el dia, avui comença el Curt Redó 2010. Molts de dies de preparació per a poder gaudir d’una projecció de curtsmetratges al carrer i a Campredó.
Amb el dia d’avui, dedicat als autors locals, comencem ben fort les projeccions amb títols que estic segur que agradaran a tothom i d’altres que faran parlar per les imatges impactants i el temes a tractar. Ahir la nit vam estar realitzant les proves d’imatge i comprovar l’estat correcte de la pantalla, projector, etc. Preparatius de darrera hora amb els autors locals, organització amb els joves de Campredó, a la plaça del poble ja vam començar a moure la Fira al Carrer de Campredó.
Es projectarà un curt sobre la història de la UE Campredó, on molta gent es veurà identificada amb les imatges i les opinions dels protagonistes. Hi ha algun afegit a la programació oficial, el curt “Geotèrmia. L'alternativa als combustibles i a les plaques solars” de Josep Gutiérrez (2010) es projectarà aquesta nit.
Tancarem la jornada d’avui amb “Diari Ebrenc”, magnífic treball del cinematògraf valencià Samuel Sebastian, basat en l’edició de la Fira al Carrer de l’any passat. Estic segur que serà una jornada inoblidable.
Us esperem a tothom, no us el perdeu!!

Fira de Campredó: els noms de la fira, Damià Grau

2010-06-29T23:44:00.000-07:00

A l'apunt d'avui tinc el goig de parlar dels anima matter dels certàmens firals. Damià Grau és el director de la fira, president de l'Associació Cultural Soldevila, i la persona que s'ha encarregat d'anar lligant caps entre les diverses administracions que ens han ajudat a tirar endavant els certàmens Mestràlia i C@ampredo.net. Ha estat el motor d'acceleració que necessitava aquest projecte ambiciós campredonenc.

Gerard March ha estat el gran fitxatge de Soldevila de la temporada, per parlar amb termes futbolístics. És el blocaire del bloc Lo sifo. S'ha encarregat del disseny i de la redacció del nostre web http://fira.campredo.net/, que és el nostre aparador a la xarxa. Ha participat molt activament en la programació del Curt Redó.

Josep Esquerré és el representant d'ERC al Consell Assessor de Campredó. Ha tingut relació directa amb tots els temes tractats per l'organització. S'ha encarregat de dirigir totes les reunions d'una manera efectiva i professional.

Els altres membres de Soldevila han format part de l'organització dels certàmens firals: Robert Tajada és músic afeccionat del grup Va de vent i s'ha encarregat de tasques de relació amb altres músics; Emigdi Subirats és professor d'idiomes i escriptor amateur, i s'ha encarregat de la difusió per internet; Olívia Curto és psicòloga, i l'any passat va encarregar-se de l'homenatge a Ramon Machí, històric del cinema a les Terres de l'Ebre, que és el seu iaio.

També hem comptat amb la col·laboració de Jordi Caballé, Roser Bel i els membres de l'Associació Campredó Jove.

Fira de Campredó: els noms de la fira, Oriol Gracià

2010-06-29T20:59:00.000-07:00

El Curt Redó va ser ideat bàsicament per promoure la incipient obra de diversos joves campredonencs que s'han afeccionat al rodatge de curtmetratges. Oriol Gracià té 27 anys, és periodista freelance i ha publicat reportatges a Sàpiens i el suplement de cultura de l'AVUI. Té relació laboral amb diverses cadenes radiofòniques d'abast nacional català. Alguns dels seus documentals han estat emesos per la televisió catalana i pel circuit català de TVE. Els seus documentals poden ser consultats al seu canal you tube: http://www.youtube.com/user/oriolgracia.

Josep Gutiérrez és un jove advocat afeccionat al rodatge de curtmetratges. Ha aconseguit diversos guardons en festivals d'arreu del país. Els seus curtmetratges poden ser consultats a través del seu canal you tube: http://www.youtube.com/josepguti

Roman Aixendri ha enregistrat nombrosos curtmetratges i ha participat com a actor. Habitualment publica reportatges sobre cinema a la revista barcelonina Y sin embargo.

Un altre afeccionat campredonenc al rodatge és Germà Machí, que enguany ha enregistrat un documental sobre la història del futbol campredonenc.

Fira al Carrer de Campredó: Jota a la plaça

2010-06-29T13:52:00.001-07:00

Enguany a Campredó gaudirem de la Jota a la Plaça a càrrec d'un grup de campredonencs/campredonenques aficionats que ballaran la jota per a tots els assistens. Durant aquesta setmana s'han realitzat uns tallers de jota on la gent s'ha apuntat per a practicar aquest ball tradicional de les nostres terres.
El dissabte a les 19:30 i el diumenge a les 18:00 tothom que vulgue podrà participar en aquesta ballada de jotes a la plaça. L'any passat es va realitar de forma espontània i va resultar un èxit de participació,;enguany amb tota aquesta colla que han realitzat el taller de jota amb Robert Tajada i Rosana Fatsini al capdavant segur que serà un dels espectacles principals de la fira.

Els noms de la fira de Campredó: Àngela Curto

2010-06-27T13:00:00.000-07:00

El disseny dels cartells dels certàmens firals campredonencs i del Curt redó han estat obra d'Àngela Curto i Machí. Aquesta jove campredonenca va estudiar a l'escola Massana de Barcelona i és la dissenyadora particular de Soldevila, la qual cosa ens enorgulleix d'allò més. Confiem amb el seu talent, la seua dedicació, el seu compromís campredonenc. Ens sentim molt satisfets de la imatge professional que el seu treball ens aporta a l'organització de la fira tecnològica i tradicional i del certamen documental de les Terres de l'Ebre.

Joan Curto, copropietari de l'empresa de disseny i mobiliari Bosch&Curto, afincada a Tortosa, ha col·laborat activament en l'organització amb el disseny de la situació dels estands a la plaça Tomàs Cardona i a la zona del Roquer, un indret a reivindicar del poble. Curto és un dissenyador de prestigi, amb un estil molt particular i molts anys de dedicació a l'àmbit del disseny.

Fira de Campredó: Els noms de la Fira, Samuel Sebastian

2010-06-27T02:32:00.001-07:00

La tercera edició del Curt redó comptarà amb la presència a Campredó d'un cinematògraf a reivindicar. Es tracta de Samuel Sebastian, cinesasta i dramaturg valencià, fill de la pintora Ester Rodríguez Ro. La seua afecció al cinema li ve des de molt jovenet. És Llicenciat en Història de l'Art i va encetar la seua carrera com a cineasta i com a professor de cinema fundant la productora sinCasa. Membre del grup Ja en tenim prou, va rebre juntament amb tot el col·lectiu el Premi Llibertat d'expressió atorgat per la Unió de Periodistes valencians. Igualment ha realitzat videoclips per a Clara Andrés i el grup Òwix. Ha obtingut diferents premis pels seus curts. En 2009 fou nominat als Premis Tirant pel seu videoclip Fer Res i per la seua videocreació sobre les persones immigrants i els mitjans de comunicació La mar que ens separa. A l'octubre de 2008 obtingué el premi octubre de teatre amb l'obra Les habitacions tancades, que és el seu primer text dramàtic, sent el més jove guanyador d'aquest premi i el primer nascut a la ciutat de València. En el marc del Curt redó va presentar l'any passat les següents produccions: Deu és blanc, La pausa dels morts (tràiler) . Enguany presenta un documental sobre les seues vivències a Campredó durant el Curt redó de l'any passat.

Filmografia
El primer silencio (2006). 76 min.
Mur Viu (2007). 63 min. Documental.
La Moma (2007). 10 min. Documental. Premi LesGaiCineMad 08 al millor documental espanyol.
1936: in memoriam (2007). 10 min. Videocreació.
Històries trobades i trens perduts (2008). 3 min. Fals documental.
El final del principio/ La fi del principi (2008). 24 min. Documental.
La mar que ens separa (2008). 15 min. Videocreació.
Tots tenen la culpa (2008). 17 min.
Diari d'un malalt d'amor (2009). 96 min.
temps! (2009). 3 min. Videocreació.
Las migrantes. (2009) 22 min. Documental.
Déu és blanc. (2009) 30 min. Documental.
La pausa dels morts. Documental. Postproducció.
Patera32. Documental. Postproducció.
La vida amagada. Documental. Preproducció.
Teatre
Les habitacions tancades (2008). Premi Octubre 2008 de teatre.

Fira de Campredó: Campredó.net

2010-06-26T01:23:00.001-07:00

PROGRAMA ACTIVITATS C@MPREDO.NET

DISSABTE 3 juliol 2010

10.00 Rebuda i acreditació dels expositors.10.30 Presentació i obertura del recinte.
11.15 Parlaments de les autoritats.
11.30 Inauguració de la fira a càrrec de la Directora d'Artesania de Catalunya Gemma Amat i de Broto.
12.00 Visita als estands.12:30 "Taller-Demostració de cuina solar alternativa". a càrrec d'Alex Ramos.Taller infantil: Construcció d'una careta i un pai-pai amb cartolina, amb motius solarsDemostració de cuina i degustacions dels productes cuinats amb energia solar
Lloc: estand expositor.
17.30 "Taller-Demostració de cuina solar alternativa".Construcció d’un forn solar a càrrec d’Àlex Ramos.
Lloc: estand expositor.
19.00 Entrega diplomes Curs Iniciació a la informàtica realitzata Campredó a càrrec de la Fundació Ilercavònica Futur.
Lloc: estand expositor.

DIUMENGE 4 juliol 2010
12.30 “Presentació de blocs educatius”.
Lloc: estand C@mpredo.net.
18.00 “Petròpolis, una experiència editorial a internet”Exhibició de llibres i explicació de l’activitat editorial on line, acàrrec de l’editor Jaume Llambrich.
Lloc: Estand Cid i Mulet
18.30 “E-books, els llibres electrònics”Una experiència amb els e-books, explicació a càrrec d’IrenePrades, directora de la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa
DISSABTE i DIUMENGE
• Exposició fotogràfica: Rafel & Rafel (Rafel Castells i Rafel Castells Jr.) i de S & S (Sergi Grau i Sisco Parés).
• Projecció de curts durant el dia al Yurt (tenda mongol)
Lloc: fira C@mpredo.net

PROGRAMA ACTIVITATS MESTRALIA

2010-06-25T00:16:00.001-07:00

DIVENDRES 2 juliol 2010
24:00 Concert, Otherside música folk
Patrocina
Entrada gratuïta.
DISSABTE 3 juliol 2010

10.00 Rebuda i acreditació dels expositors.10.30 Cercavila de la Colla Jove Dolçainers de Tortosa i obertura del recinte.11.15 Parlaments de les autoritats.
11.30 Inauguració de la fira a càrrec de la Directora d'Artesania de Catalunya Gemma Amat i de Broto.
12.00 Visita als estands.13.30 Dinar.17.00 Obertura fira.17.00 Taller infantil de construcció d’instruments amb material reciclat.17.15 Inici demostracions de construcció d’instruments.
Jordi AixalàRafa CampanalsJordi Cloquell
Gralla.Guitarra elèctrica.Rimbombes .
17.30 Cercavila i concert.
Colla Dolçainers de Vinaròs.Banda de Música "Manel Martínes i Solà" de Jesús.

19.30 Jotes a la plaça, grup de Campredó.21.15 Sopar.00.00 Demostració guitarra elèctrica construïda a la fira, es faran sonar les primeres notes de l’instrument a càrrec del guitarrista PAU DÍAZ.00.30 Concert , PEPET I MARIETA
Patrocina: i Colla Grallers de Campredó
Entrada Gratuïta
DIUMENGE 4 juliol 2010
10.30 Cercavila amb Dolçainers de Massalió (Matarranya).11.30 Taller infantil construcció instruments.12.00 Demostració Construcció de instruments.13.30 Dinar per als constructors-artesans de música. Tema: “S’ha de regular el sector”.17.00 Obertura fira.17.30 Cercavila amb Dolçainers de Massalió (Matarranya).18.00 Jota a la plaça La Jota a La Galera.19.00 Cloenda amb Saragatona Grup de música i dansa tradicional.

PROGRAMACIÓ CURT REDO

2010-06-24T15:05:00.000-07:00

DIJOUS 1 juliol 2010

22 hores, a la plaça de l'església
Diada dels Autors Campredonencs
- Documental U.E. Campredó. 25 min. German Machí, Josep Gutiérrez, Oriol Gracià. Campredó 2010.
Sinopsis: La Unió Esportiva Campredó és una de les entitats més dinàmiques del poble. Fundada l’any 1934, tot just acaba de complir 75 anys.
- Canicross 2010. 4 min. German Machí Campredó 2010
Reportatge sobre la tercera edició del Canicross de Campredó, cursa puntuable per a la Lliga Catalana de Canicross amb una distància de 12,50km.
Diari Ebrenc 10 min.Samuel Sebastián.
Sinopsis: Aquest realitzador valencià, presenta una visió personal del festival a partir d’imatges preses fa un any.
- No hi ha problemes 4 min. Josep Gutiérrez - Never*Slows, Barcelona, 2010.Sinopsis: “No hi ha problemes” és una de les cançons incloses al darrer treball de Lexu’s, titulat “La vida perfecta”.
- Slow motion test 2min 30 sec. Germán Machí - Campredó, 2009.
Sinopsis: A càmera lenta la realitat adquereix formes inversemblants. Veurem l'alteració de la velocitat de les imatges per convertir simples accions en veritables.
- 5 i 32 5 min.Josep Gutiérrez - Música Global - Celofan Barcelona 2009.Sinopsis: Single del grup ska-rock mallorquí Es Reboster. Inclòs al seu últim disc Wow.
• Mi hermano y un pequeño milagro 1:30 min. Román Aixendri i Germán Machí - Campredó, 2009.
Sinopsis: Feak tràiler.
• Locura y Duna 2 min.Román Aixendri i Oriol Gracià - Barcelona, 2009.
Sinopsis: Homenatge hiperrealista a aquells que s’atreveixen a mostrar-se sense prejudicis a través del web 2.0. Un vídeo nexplicable d’amor malaltís.
• Tú, yo y la noche 7 min. Román Aixendri i Germán Machí - Campredó 2009.
Sinopsis: A tots ens agrada la nit. Els somnis, aquest món on tots podem realitzar els desitjos més íntims.
• El nacimiento del Super hombre 10 min.Román Aixendri - Producció: Barcelona 2009.
Sinopsis: Fals documental sobre la biotecnologia desenvolupada l’any 30 del segle passat amb la qual es poden elaborar clons directament en edat adulta.
DIVENDRES 2 juliol 2010
Diada dels Autors de Les Terres de l'Ebre

22 hores a la plaça de l'església
- Terra de Fang 25 min. Josep Joan Segarra - Televisió de Catalunya. Delta de l’Ebre, 2009.
Sinopsis: La terra de fang és la terra creada pels sediments transportats pel riu Ebre durant els segles feliços, on diferents generacions van treballar aigua a genolls per poder cultivar arròs.
• Festa Major 14 min. Santi Valldepèrez - Festival Strobe. Amposta, 2009.
Sinopsis: Bous, cercaviles, ball a la vora del riu, jocs tradicionals... Santi Valldepérez recull tots els actes típics de la Festa Major d’Amposta sota un prisma cinematogràfic i absolutament personal.
• Esquivant les ombres 30 min. Dani Gutiérrez - Tortosa, 2008.
Sinopsis: Es gesta gràcies al Col·legi de Periodistes a les Terres de l'Ebre. El Ramón Giménez és un exnarcotraficant d’ètnia gitana reconvertit en pastor de l’Església Evangelista Filadèlfia de Tortosa. Guardonat al VII Festival Internacional de televisió sobre Vida i Ecologia Urbanes 2009.
- La vida als Ports 2 min. Marc Ortiz - Centre d’Informació del Parc Natural del Ports de la Sénia, 2009.
Sinopsis: Audiovisual produït per a l’exposició permanent del Centre d’Informació del Parc Natural del Ports.

DISSABTE 3 juliol 2010
Diada Autors Països Catalans

22 hores a la plaça de l'església
-...i un ram de flors vermelles 25 min. Joan Rius. Realització: Josep Gutiérrez - Celofán Audiovisual.Girona, 2009.
Sinopsis: Malgrat l’Estat del Benestar, continuen existint bosses de pobresa i grups amb perill d’exclusió social. Aquestdocumental retrata un grup de transeünts de Girona.
- Mala Sang. Capítol pilot 15 min. Joan Prats i Jair Domínguez - Celofán Audiovisuals. Manlleu, 2010.
Sinopsis: Canvien les guerres, canvien les banderes, però el que mai canvia són els horrors que acompa nyen a aquelles persones que per diners o compromís participen en elles. Aquesta és una sèrie de ficció que recrea el testimoni dʼun soldat català en diferents batalles i conflictes bèl·lics de la història.
- Pels camins de Bòsnia 26 min. .... Barcelona, 2010.
Sinopsis: És un recorregut per aquest país balcànic i per la seva història més recent. Un grup d'amics visitem aquesta zona d'Europa. Alguns d'ells pertanyen a l'ong catalana IGMAN acció Solidaria i coneixen be el territori. En el nostre viatge trobarem testimonis de gent que ha viscut la guerra. Un jove que va haver de deixar-ho tot per lluitar al front i que ara reflexiona sobre aquells anys. Una dona que ha perdut gairebé tota la seva família i que lluita perquè els crims no quedin en l'oblid i altres testimonis que ens parlen d’aquells anys. Ens trobarem també amb una cerimònia que es fa anualment a Sebrenika. Un enterrament conjunt dels cossos que es van trobant a les foses comunes cada any. En aquella ocasió eren de 465 enterraments. Un fet colpidor, un dia plujós de juliol que, com el viatge, restarà per sempre a les nostres vides.
- 1r Concurs Curt Redó. Curtmetratges amb Càmera o Mòbil.Lliurament de premis als guanyadors.

Els cartells de la fira de Campredó, de l'1 al 4 de juliol

2010-06-24T09:02:00.000-07:00

Ofensiva contra la Vegueria de l'Ebre

2010-05-22T08:56:00.001-07:00

Massa sovint les estratègies dels partits catalans porten al més gran desconcert a aquells que creiem fermament en la catalanitat, la qual cosa no ens podem permetre amb la situació política catalana actual, en què s'ha caigut en una total dependència de la política espanyola. Ja he escrit aquí al bloc diversos apunts per comentar que em sap molt greu l'actitud que estan tenint alguns dirigents de CiU quant al projecte de llei de vegueries que impulsa la Conselleria de Governació de la Generalitat. Em resulta totalment incomprensible ja que el catalanisme polític ha treballat dur per tirar endavant una nova estructuració del país, més adequada a la realitat catalana i propera a la ciutadania del segle XXI. El catalanisme polític ha hagut de comprovar en pròpia pell quant costa tirar endavant noves estructures administratives, les quals, malauradament, sempre han començat amb condicions molt precàries. CiU ha estat una coalició que ha acceptat històricament rebaixes flagrants als plantejaments inicials de projectes polítics importants per al país. Només cal tenir present l'actitud que han tingut en l'aprovació dels dos darrers estatuts de Catalunya. Han pactat el que han cregut oportú per tal d'aprovar un nou marc legal. Criticable, però és la seua manera d'actuar i la seua voluntat política. En canvi, ben diferent és el seu posicionament actual que impossibilita un acord polític nacional en un tema crucial per a les Terres de l'Ebre i per a l'articulació de moltes regions històriques del Principat.Si fem una mica de memòria històrica, els anhels d'autogovern ens porten directament a la Mancomunitat (1914-23). Aquesta institució va sortir del no-res, fruit de l'empenta del catalanisme polític de principis de segle XX i finals del XIX. Sense finançament, únicament amb un horitzó marcat. Va ser un instrument molt vàl·lid que va permetre tirar endavant tota mena d'iniciatives culturals i sanitàries. Va establir les bases de la cultura catalana moderna, la qual va rebre un impuls molt gran. Tanmateix, la idea d'una Catalunya nacional prenia vigència, en ser la primera agrupació de províncies que es permetia per part de l'Espanya absorvent de sempre. Suposava un pas endavant per al catalanisme polític, com ho serà si es tira endavant el projecte de vegueries. La Diputació ha estat sempre el contrapoder contra l'autogovern català. I en el cas de les Terres de l'Ebre, la institució oposada al nostre reconeixement territorial. El conseller Ausàs ha demostrat una fermesa i una valentia política sense precedents quant al reconeixement territorial de les Terres de l'Ebre. Només un polític procedent de l'Ebre o del Pirineu, i amb ideals catalanistes ben ferms, podia encarar un canvi estructural d'aquesta mena, en el qual hi ha molts interessos econòmics i polítics que superar. Les noves institucions sempre neixen amb mancances, i els dirigents de CiU ho saben perfectament. Es van desenvolupant i prenent forma a poc a poc. En canvi, prefereixen apostar per conservar un pastís, amb gust desnacionalitzador, el qual, entre altres coses, també ha impossibilitat l'organigrama polític propi per a les Terres de l'Ebre i per a altres territoris del país.Em decep totalment. Sento parlar així, ja que a mi m'encantaria veure un altre clima entre les forces polítiques nacionalment catalanes. CiU s'equivoca moltíssim novament amb les Terres de l'Ebre. Saben que el seu posicionament no els suposarà factura electoral, ja que l'electorat està totalment desmovilitzat en termes ideològics. Però la catalanitat necessita una altra manera d'actuar políticament. A CiU sembla que darrerament totes li ponen, totes les enquestes pronostiquen que tornaran al govern. Mai no he amagat que celebraré el dia en què el PSOE deixi de ser l'amo i senyor de la política catalana. Tanmateix, com a catalanista convençut, no podré celebrar el retorn d'un partit d'obediència catalana que actua d'aquesta manera erràtica. Fa anys que afirmo que milito en la catalanitat, independentment de sigles, però fa molt mal veure actituds partidistes d'aquesta mena en un moment crucial per a aprovar un projecte de llei, el de les vegueries, extremadament necessari per a Catalunya, i molt especialment per a la nostra terra de l'Ebre. Incomprensible!!!

Entrevista a Josep Esquerré, candidat d’ERC de Campredó (2)

2010-05-09T10:15:00.000-07:00

Part 2
13. Seguim parlant del patrimoni. Què té en ment Soldevila i ERC quant a la promoció i dignificació del patrimoni templer?

Adequada la forma, tal com va dir el Conseller de cultura, el republicà Joan Manuel Tresserras, li hem de donar ús. Ajuntament, Consell Comarcal, Generalitat i la futura EMD, s’han d’involucrar en la seua divulgació i potenciar la marca Domus Templi (Montsó, Lleida, Miravet, Tortosa, EMD Campredó i Peníscola. Hem d’aprofitar les sinergies de la Via Verda, hem de buscar els recursos per la interpretació del món templer a la Casa del Prat (Vídeo i so amb la figura d'un cavaller Templer). Organitzar visites guiades a escoles i grups de visita a les Terres de l’Ebre...
14. El passat 1 de maig Soldevila organitzà una visita guiada a la torre de Campredó. Ens en fas cinc cèntims?

Ha estat una iniciativa de difusió del patrimoni que cal valorar molt positivament. Hem d’agrair la col·laboració de la Cinta Montañés (Arqueòloga) i l'Emigdi Subirats (membre de Soldevila), que van donar tota mena d’explicacions sobre la història i fets a l’entorn de la Torre. Cal destacar uns grafits a la segona planta, corresponents a la Batalla de l’Ebre, que es conserven en bon estat i són inici d’una explicació en la visita de la maniobra de distracció que es va desenvolupar al terme de Font de Quinto durant la Batalla de L’Ebre. Van ser realitzats per soldats de la III Unitat de la Brigada internacional La Marsellesa, formada per soldats belgues i francesos majoritàriament. La jornada la considero un èxit, hi van assistir més de 100 persones .

15. Ja tenim la interpretació de la torre gràcies a ERC, hi ha algun projecte més al respecte?El projecte el tenim.

Som sabedors de l’important assentament de muralles que hi ha al voltant de la Casa del Prat. Aquí dirigirem els nostres esforços per recuperar aquest patrimoni. També, com ja he avançat, buscarem els recursos per fer una museïtzació templera en aquest indret.

16. L’enderrocament dels lavabos de l’estació va ser un atemptat contra el nostre patrimoni?

Sí, ha estat un cop molt dur, com tu dius, un veritable atemptat patrimonial. Ha estat un greuge al poble. Tots teníem com objectiu recuperar aquest espai d’interès històric, amb unes característiques arquitectòniques pròpies. El món associatiu campredonenc, i ERC en nombroses ocasions, havíem reivindicat la cessió del conjunt. Teníem projectes a mig termini, ubicació de la futura EMD, transformació de l’entorn adequant-lo al POUM, situar dependències per utilització d’entitats locals.

17. S’ha denunciat degudament per part de l’ajuntament tortosí?

ERC va ser la primera veu que va denunciar l'enderrocament. Va dirigir-se a la pedania per buscar respostes i en Consell Assessor ho va tornar a manifestar. D’aquí, va sortir una carta al consistori tortosí per demanar explicacions. Per part de l’Ajuntament Tortosí només algunes trucades a Adif, sense resposta, o almenys aquesta és la informació que tenim avui i l’afirmació que no calia permís municipal per l’enderroc. Estem a meitat de maig i si hem de valorar l’actuació de l’Ajuntament Tortosí en l’assumpte, és francament decebedora i demostra falta de compromís en la seua acció a executar en el Pla d’Acció Municipal de la legislatura actual.

18. Veurem algun dia la restauració de l’estació de tren?

De fet, tots pensàvem que en la legislatura actual, després d’assolir el compromís el consistori actual a traves del PAM de l’arranjament de l’estació d’Adif a Campredó, veuríem un canvi positiu a l’entorn de l’estació de tren. Avui som més pessimistes, però seguirem lluitant per la seua recuperació i seguirem fent les mocions necessàries als Pressupostos Generals de l'estat per la seua dignificació. Això sí, cada dia que passa el seu estat empitjora, i fins i tot podem tenir el risc d’enderroc per ella mateixa quant a teulades i interiors.

19. Parlem d’esport. Com podem potenciar-lo amb els postres xiquets i xiquetes al poble?

És una tasca a portar a terme. Sempre he estat lligat al món de l’esport i la seua divulgació. A Campredó, tenim el problema del nombre de xiquets i xiquetes que per edat puguin coincidir en un equip. A l’Ampa hem treballat el bàsquet i hem aconseguit dos equips amb monitors de l'equip del Cantaires. Hem de buscar la implicació del futbol de Campredó per començar a treballar en la base. Hem de facilitar l’accés a tot tipus d’esport, tenim coneixement de xiquetes i xiquets que formen part de Club d’atletisme de Tortosa, ho hem de difondre per saber l’entorn que ens pot oferir i com podem col·laborar. Actualment tenim nombrosos xiquets jugant a futbol fora del poble, podríem invertir l’acció i buscar la complicitat de pobles veïns si aconseguim una estructura sòlida d’equip.

20. El nom biblioteca pot anar lligat al de Campredó? Com?

Per condicionants normatius municipals, no li podem donar aquesta categoria. Vàrem plantejar en un Consell Assessor al 2008 la possibilitat de crear un Punt de Lectura a semblança de l’EMD de Jesús. Entenem que no han de ser 4 prestatgeries i alguns llibres, ha de ser un espai de lectura actiu, amb calendari d’activitats, un lloc proper a la gent que li agrada llegir amb una ampla oferta literària. De ben segur que des de Soldevila ens sentim més que capacitats per tirar endavant tota mena d'iniciatives culturals i literàries.

21. Parli’ns una mica d’urbanisme a Campredó…

Aquest és un punt on hi ha moltes mancances, s'ha treballat poc. Potser dos motius servirien d’excusa: l'endarreriment en l’aprovació del POUM i l’actual crisi econòmica. Tot i això, pensem que no s’han desenvolupat propostes per poder canviar aquest punt d’inflexió. Hem de començar a projectar des de la inversió pública per atreure el sector privat. Tenim un potencial de creixement intern (gent del poble) i extern (zona industrialitzada) que cal treballar. El primer pas l’hem de donar l’administració local, i en aquest sentit obrir i crear nous carrers que potencien parcel·les d’actuació. Necessitem un carrer per oxigenar el de Don Alvar, disposen d’una actuació paral·lela a tocar del polígon industrial Baix Ebre amb creació de zona verda com a mur de separació del Polígon. Obrim carrers de titularitat municipal, el Carrer de Sant Lluis a l’altura del de Gandia i d'Haro. Treballem en el plantejament urbanístic al voltant de l’estació. Promoure restauració de façanes i espais amb encant de la nostra població com potser al Raval del Pom, Font de Quinto o carrer d'Eivissa. Facilitem als propietaris de parcel·les els tràmits administratius i la seua urbanització, tots en sortirem guanyant. Amb l’EMD l’hem de potenciar en la mesura de les nostres possibilitats i sempre escoltant noves propostes. No oblidem que la pitjor gestió es la que no es fa i, molt em temo, en urbanisme ens hem deixat anar.

22. L’aposta pels certàmens firals per part d’ERC garanteix l’èxit?

Ajuda tenir al Conseller Huguet inaugurant la Fira Campredó 2009; ajuda tenir el suport del Delegat de les TE, Lluís Salvadó; ajuda tenir al regidor de Promoció econòmica involucrat, Ricard Fores; ajuda tenir als representants de Cultura, Xavier Vega i d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Monclús i la Directora d’artesania, Gemma Amat, en el projecte; ajuda que Carles Pasqual, representant de Governació accedeixi a lliurar una placa en l’Homenatge a Ramon Machí, històric del cinema campredonenc.Amb aquestes premisses tenim una bona part de l’èxit a tocar de mans, la resta l’hem de buscar en la implicació de la gent que treballa en el Grup de suport d’ERC a Campredó, en el teixit associatiu que t’ajuda, en la gent del poble que s’implica i en els recursos municipals que et facilita el govern pedani-municipal. D'altra banda, vull donar gràcies als artesans, expositors, grups musicals i autors dels curtmetratges que van assistir, i espero tornin aquest any 2010, el qual, ja us avanço, serà el primer cap de setmana de juliol, per la seua participació.

23. Faci’ns cinc cèntims de les tres fires que organitza Soldevila.

Mestràlia, Curt Redó i Campredo.net són una mena de tres en un. Veritablement, volíem combinar la cultura tradicional, les noves tecnologies i el potencial cultural campredonenc, i ho hem aconseguit. Estem més que satisfets del funcionament dels certàmens. Pensem que hem tingut a Campredó importants luthiers catalans, exhibint la seua obra i fent conferències. Hem comptat amb la presència de Samuel Sebastian, prestigiós cinematògraf i dramaturg valencià amb un gran futur al davant. Quant a les noves tecnologies, tenim en ment la promoció dels e-books, els llibres electrònics, la col·laboració amb les universitats, tallers de desenvolupament de noves tecnologies... Tot projectes que veurem realitzats.
24. La col·laboració amb els joves dissenyadors o cinematògrafs és evidentment fructífera, oi?

Són un grup de joves amb molt futur en aquest camp. Nosaltres, per suposat, volem estar al seu costat quant a la promoció del seu treball. Hem bastit una molt bona relació amb ells, la qual està sent molt fructífera. S'han implicat moltíssim en la programació del Curt redó d'enguany. Han organitzat un concurs de curtmetratges que, estem segur, tindrà un notable èxit. A més, la seua tasca durant l'any és molt bona. Estem convençuts que tenen molt futur i ja els veiem amb premis d'importància en certàmens d'arreu dels Països Catalans. També el disseny és un àmbit important per nosaltres, com ho demostra l'elegància dels cartells del nostre certamen. Oriol Gràcia, Germán Machí, Josep Gutiérrez, Roman Ayxendri, i la dissenyadora Àngela Curto, donen un gran prestigi cultural a Campredó, i, sortosament, els tenim amb nosaltres treballant colze a colze.

ERC creu en la catalanitat i en els catalans i les catalanes

2010-05-08T14:51:00.000-07:00

Un vídeo emotiu, Tornarem a vèncer. ERC creu en la catalanitat i en els catalans i les catalanes. La nostra força, els nostres ideals ens portaran a la llibertat nacional dels Països Catalans. Mireu-lo i emocioneu-vos. La catalanitat és la nostra força...

http://www.youtube.com/watch?v=lJB8_swO1Og

Curs d'iniciació a la informàtica a Campredó

2010-05-08T14:28:00.000-07:00

Aquesta setmana ha començat el curs d'iniciació a la informàtica que organitzem Soldevila al Casal Francesc Llop de Campredó. La destinatària és la població adulta. S'han matriculat una trentena de persones, la qual cosa ens complau moltíssim ja que dóna relleu a la nostra iniciativa, i ens encoratja a continuar organitzans cursos d'aquesta mena. A part de nombroses mestresses de casa, el curs ha interessat a homes en edat laboral, que han vist la necessitat d'introduir-se en el món de les noves tecnologies.

Novament hem de felicitar-nos i agrair moltíssim el suport constant que rebem per part de diverses conselleries del govern català, que ens permeten continuar dinamitzant Campredó en àmbits molt diversos. La nostra estreta vinculació amb la delegació del govern a les Terres de l'Ebre, que dirigeix l'amic i independentista Lluís Salvadó, dóna els seus fruits. Esperem ben aviat oferir cursos d'informàtica per a estudiants. Soldevila segueix incansable en la promoció de la cultura i l'educació a Campredó.

Visita guiada al patrimoni templer de Campredó

2010-05-04T04:19:00.000-07:00

El passat 1 de maig, el company Emigdi Subirats i l'arqueòloga ampostina Cinta Montañés varen realitzar una visita guiada a la torre de Font de Quinto, emmarcada dintre de les activitats de promoció del nostre patrimoni templer que realitzem des de Soldevila. Ens sentim extremadament satisfets del funcionament de la jornada i de l'alta participació. Més de 150 persones varen poder gaudir d'una activitat que voldríem repetir en diferents ocasions durant l'any. Els dos guies varen expressar la satisfacció pel fet que el Departament de cultura de la Generalitat finalment financés les obres de restauració dels edificis templers campredonencs, que es trobaven en situació de runa absoluta després d'anys i panys de desdeny i desinterès. També passaren a explicar els diversos panels interpretatius que s'han col·locat a la Torre de Font de Quinto. Agraïm al regidor de Turisme, el republicà Ricard Forés, que hagi tirat endavant un projecte molt necessari per a la dignificació del nostre patrimoni.
Durant la visita guiada, tant l'Emigdi com la Cinta, varen remarcar la importància del territori on estan ubicats els dos edificis en època medieval. Varen centrar les seues explicacions en la ramaderia, l'agricultura i l'aigua circumdant, que la trobem en forma de molins o sínies. També explicaren el projecte Campredó Templer, que pretén estudiar i difondre el nostre passat templer amb tota mena d'activitats. Cal remarcar la importància de l'escala de cargol de la Casa del Prat, que és una construcció pètria impecable i d'alta qualitat, similar a la que hi ha al Castell de Miravet, l'emblema templer per excel·lència del territori.
Al primer pis explicaren una important curiositat dels dies previs a la sagnant batalla de l'Ebre , ja que la torre serví d'amagatall per a soldats de la III unité de la IV Brigada internacional, La Marsellesa, formada per soldats belgues i francesos. Allí es troben uns grafits i uns versos escrits per soldats que vigilaven el riu des de l'alçada de la torre. Des de Soldevila hem fet alguns escrits que són els únics que documenten l'existència dels grafits i transcriuen els versos en francès. A part de la importància com a documents històrics, serveixen per demostrar els diferents usos que han anat tenint els nostres edificis templers al llarg dels segles. Des del període feudal, l'ús militar, l'ús agrícola, i fins i tot el de vigilància... anys de custòdia d'un territori....
Vàrem acabar la jornada a la Casa del Prat, en una visita guiada personal a la família Garcia Ballester, propietaris de la finca del Mas de la Missa, que gentilment deixen accedir tothom a la seua propietat per poder visitar els edificis templers.

El patrimoni templer és el nostre primer interès i continuarem difonent-lo i enlairant les seues possibilitats.

Entrevista a Josep Esquerré, candidat d’ERC de Campredó

2010-05-02T12:49:00.001-07:00

Part 1

1. Què fa un ampostí com tu en un poble com Campredó?
La resposta és ben fàcil. Em vaig enamorar d’una campredonenca i vàrem decidir tots dos fer la nostra vida a Campredó. N’estic molt satisfet i em sento un campredonenc més.
2.Què esperes de Campredó?
De Campredó espero moltes coses. Campredó som la seva gent. Gent que mira pel progrés, pel respecte, que entén un Campredó amb el seus drets i les seves obligacions. Un Campredó que lluita pel seu futur. Un Campredó independent i poble
3.Les teues inquietuds personals et porten a embolicar-te en moltes activitats. Com ho portes tot plegat?
El més important és el suport familiar i, a partir d’aquí, el dia te 24 hores per organitzar-te. Tots sabem que la feina ens ocupa un % important d’ocupació, que la família i les amistats no les hem d’abandonar. Menjar i dormir són necessitats bàsiques. Però hem de tenir temps per desenvolupar aptituds personals. Capacitats, com són en el meu cas, de treball associatiu. Buscar la complicitat de persones per fer tasca de grup com pot ser en associacions com L’AMPA o Soldevila o treball de poble com és representant ERC al Consell Assessor de Campredó.
4. Ens fas cinc cèntims de la teua tasca a l’AMPA

N’estic molt content. En els 5 anys que fa que pertanyo a l’associació de mares i pares he estat al costat de diferents grups de treball i sempre amb una molt bona relació. Tots, amb moltes ganes de buscar oportunitats i dinamitzar el nostre col·legi. Sempre ha estat una tasca de conjunt on he estat un més del grup. Activitats extraescolars, esports, viatges, menjador, festes escolars, etc son activitats que l’Ampa sempre ha proposat. També les darreres direccions de l'AMPA hem tingut la sort de treballar en un nou entorn, un nou col·legi. Des d’aquestes línees vull felicitar el treball de totes les direccions de l'AMPA, cadascuna a la seva manera, per aconseguir aquest objectiu.
5. I a Soldevila?

L’Associació Cultural Soldevila és un referent cultural i, a la vegada, grup d’opinió molt valuós pel poble de Campredó. Jo he estat treballant aquests darrers anys donant suport i fent propostes en esdeveniments como són la FIRA AL CARRER de Campredó o la lluita continua per la rehabilitació del patrimoni templer, entre d’altres.També he estat en l’organització d’exposicions o conferències. La gent de Soldevila tenim admiració per Campredó i estem compromesos en les seves afeccions, per això ens agrada informar d’actuacions i donar la nostra opinió sobre temes de la actualitat del poble.Soldevila es va fundar a 1988, molt abans que jo formés part de la vida de Campredó, la seva gent mereix tot el meu respecte.

6. Com veus l’associacionisme campredonenc?

A Campredó tenim moltes associacions i totes amb un treball molt digne.Són associacions lligades a la seva activitat (Jubilats, Futbol, Comerciants, Taurina, Joves, Cultura, Caçadors, etc), però totes necessaries per moure el teixit local. Aquest any sense anar més lluny s’han creat dos noves associacions , Associació Campredó Esport (impulsora del Canicros) i Amics de F.Llop (abans dins Soldevila, però creada com ens propi per donar-li més sentit en l'actualitat). Pensant en veu alta, i com a petit retret, considero que tenim una manca de comunicació per poder desenvolupar accions conjuntes. Seria positiu alguna taula rodona semestral per valorar i crear sinergies de grup.
Com et vas deixar enredar per la gent d’ERC, independentistes i republicans, i a Campredó partidaris del municipi propi?És ben senzill, si tens predisposició pel treball comunitari, tens una clara ideologia de Catalunya com a nació, un equip de suport en el qual confies, t’ofereixen la possibilitat de representar ERC a Campredó en un moment de molts de projectes en els quals et veus capaç d’aportar i treballar, i tens com a ideari aconseguir un Campredo Municipi en el moment que nous condicionants polítics ho permetin, aquí tens la resposta.
Com valores la feina d’ERC a Campredó, i la teua en particular al Consell Assessor?

Molt positivament, ERC sempre ens ha donat suport, i hem d’agrair molt el treball de totes les seves delegacions de la Generalitat a les Terres de l’Ebre representades pel seu Delegat Lluis Salvado. Tots recordem l’escrit de Carles Pasqual, delegat de governació, felicitant al poble de Campredó en l’inici del procés de l’EMD. La implicació d’Artesania Catalunya en el desenvolupament de la Fira a través del departament d’Innovació, Empresa i Universitat representat per Josep Felip Monclús (futur alcaldable a la ciutat de Tortosa). També s’ha presentat dos esmenes als pressupostos generals de l’estat per tal que es dotés una aportació pressupostària a la restauració de l’estació de tren, que el govern espanyol va fer cas omís.Per una altra part, valorar-se un mateix no és feina fàcil. Si puc dir que he estat un membre molt actiu amb continues propostes de treball. Sempre he defensat els interessos de Campredó, afegint-me a totes aquelles accions necessàries. EMD-Patrimoni i cultura – Desdoblament A-7 – Depuradora, dispensari i Arxiu Comarcal – Fira – Festes – Casal F.Llop – Infraestructures – Via Verda – rehabilitació de l'estació de tren, i d’altres han estat l’agenda de treball del grup de suport ERC a Campredó.Abans ja ho he comentat però les individualitats no tenen sentit dins de col·lectius de treball. Som representants d’aquestes veus.

9. Valora’ns la figura de Francesc Llop i Marqués.

És el campredonenc més universal. Una personalitat que estem difonent. Hem creat una associació per aconseguir adquirir la seva obra. Tenim moltes idees per a continuar enlairant la figura d’un pintor impressionista, molt important per a tots nosaltres.

10. Parla’ns de campredonencs amb inquietuds artístiques, literàries, esportives…

N’hi ha uns quants en l’àmbit de la literatura, la pintura, el disseny. Durant els darrers anys han fet una feina molt bona. També des de Soldevila hem sabut difondre la seva obra i està al seu costat, de la qual cosa ens sentim altament orgullosos. Soldevila ha estat la plataforma ideal per captar tot aquest potencial. Hem tirat endavant l’Associació Amics de Francesc Llop, hem presentat llibres d’autors locals, hem organitzat exposicions dels pintors campredonencs. I també tenim molts projectes de potenciació esportiva, que de ben segur tirarem endavant ben aviat.Marga Estorach va realitzar l'escalada a l'Aconcagua, Carlos Balagué i Betlem Balagué realitzen curses de muntanya, Ion Perelló és membre del futbol base del Barça. La UE Campredó està portant a terme una magnífica temporada i l'Associació esportiva bàsquet del col·legi Port rodó fa una tasca molt bona en la difusió d'aquest esport entre els més menuts.

11. La marca Campredó Templer, l’hem de saber explotar, oi?

És imprescindible per al nostre futur cultural i patrimonial. Estem en fase embrionària, però des de Soldevila i ERC hem apostat altament per canviar la cara al nostre patrimoni, després d’anys d’oblit inexplicable que l’havien deixat en un estat deplorable. I confio en la nostra gent i els seus ideals per tirar endavant aquesta marca Campredó templer, que en un futur pot ser el veritable emblema del nostre poble.

12. ERC ha apostat fortament pel patrimoni templer campredonenc. Estàs satisfet de com ha anat tot plegat?

El patrimoni templer campredonenc és molt important. Des de Soldevila hem lluitat durant anys per la seva dignificació. Gràcies a ERC ha estat possible la restauració de les dos torres i la interpretació de la Torre de Font de Quinto, de la qual cosa ens sentim altament orgullosos i satisfets. I continuarem amb tota mena de projectes per donar vida templera al poble. Les muralles de la casa del Prat són la nostra gran lluita d’aquests mesos. A veure si podem aconseguir algun fruit satisfactori. També la idea d’aconseguir algun audiovisual per a la torre de Font de Quinto, i un cavaller templer que el representi. Moltes i moltes idees, que mai no ens fan decaure, moltes de les quals les podem veure acomplertes per a benefici dels campredonencs.

1 de maig: Visita guiada a la torre templera de Campredó

2010-04-24T07:24:00.000-07:00

El proper dissabte 1 de maig, els i les membres de l'Associació Cultural Soldevila organitzem una visita guiada a la torre templera de Font de Quinto. Hi intervindran el campredonenc Emigdi Subirats i l'arqueòloga ampostina Cinta Montamés. Serà a partir de les 10.30 amb visites de 15 minuts. No es necessita confirmació per l'assistència, i està obert a tothom. És una de les activitats que volem fer repetitivament durant tot l'any.

Després de la restauració dels edificis templers campredonencs per part del Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, recentment s'han instal·lat uns plafons informatius sobre la història de la torre i del terme, que volem explicar detalladament. La regidoria de turisme de l'Ajuntament tortosí, que regeix el republicà Ricard Forés, amb col·laboració estreta amb Soldevila, ha patrocinat l'elaboració d'aquests plafons que dignifiquen el nostre passat i reivindiquen la importància històrica del nostre edifici més emblemàtic: la torre de Font de Quinto.

Us esperem a totes i a tots...

IV Fira literària Joan Cid i Mulet

2010-04-15T23:43:00.000-07:00

PROGRAMA OFICIAL

DIVENDRES 16 D’ABRIL DE 2010. LES ESCOLES A LA FIRA.

Durant el matí, tallers de llengua i literatura per als més petits, coordinats pels estudiants de Filologia Catalana de la URV. Els tallers inclouran la lectura de poemes, recerca de textos, passatemps, encreuats, cal·ligrames, elaboració de murals… Lloc: Plaça Pati de la Immaculada. 10:30h Taller sobre el patrimoni arquitectònic de Jesús sota el títol “Coneguem les torres” per a l’alumnat del CPEE Sant Jordi a càrrec de Maite Mestre directora del CEITTE (Centre d’estudis de la Indumentària de les Terres de l’Ebre). Lloc: Plaça Pati de la Immaculada.

10:45h Lectura premis literaris 2009, organitzats per l’Associació Alvent (per a persones disminuïdes) a càrrec de l’alumnat del CPEE Sant Jordi, guanyadors de dos accèsits. Lloc: Plaça Pati de la Immaculada. 11:00h Taula rodona. Els treballs de recerca; procés i dificultats. Amb la presència de diferents estudiants de batxillerat dels IES participants en el concurs i dels seus tutors i tutores. A més, es convidarà l’alumnat a participar en alguns dels jocs literaris que l’escriptor Jesús Mª Tibau convoca en el seu blog “Tens un racó dalt del món”, Lloc: Sala Jordi Brull i Martínez. 11:00h Conta contes a càrrec d’Olga Besolí, per a l’alumnat d’Ed. Infantil i Cicle Inicial de l’Escola Daniel Mangrané i de la Llar l’Espurna. Lloc: Pati de l’Escola Daniel Mangrané.

12:00h Presentació del Llibre recull dels treballs guanyadors i accèssits del II Concurs de Treballs de Recerca en l’àmbit de la Literatura i de l’Exili. Any 2009: El poeta i escriptor Gerard Vergés d’Enric Blanco, Amor i Literatura d’Alba Sabaté, Literatura i cinema de Míriam Tellado, La parla del Baix Ebre d’ Ignasi Domingo i Lladres i serenos de Jaume Arasa. Lloc: Plaça Pati de la Immaculada.

12:30h Entrega dels premis del III Concurs de treballs de recerca en l’àmbit literari i de l’exili. Col·labora: Agència de viatges Dertotravel. Lloc: Plaça Pati de la Immaculada. Durant tot el matí, visita dels alumnes de l'Institut de l’Ebre, Institut Joaquim Bau, Col·legi Diocesà Sagrada Família, Institut de Roquetes i CPEE Sant Jordi als estands de la Fira.

13:00h Menú Literari al menjador escolar de l’Escola Daniel Mangrané, amb la presència d’autors locals que llegiran diferents texts de la Fina Anglès. Lloc: Menjador escolar Escola Daniel Mangrané.

15:15h Teatre literari per a l’alumnat de cicle mitjà i superior de l’Escola Daniel Mangrané que visitaran la Fira. Podrem gaudir de l’obra : Un tomb pel teatre de Toni Martinez. Comptarem amb la col·laboració de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, la Biblioteca de Roquetes i el Punt@Jove de Jesús. Lloc: Plaça Pati de la Immaculada.

18:00h Representació teatral “Un nou Sant Jordi” a càrrec dels participants al taller de teatre i manualitats de Setmana Santa coordinat per Muniatto Xou i Ester Besolí amb una sorprenent col·laboració… els capgrossos de Sant Jordi, la princesa i el drac. Lloc: Plaça Pati de la Immaculada.

19:00h. Es visionarà el DVD autoretrat de Gerard Vergés de la col·lecció “Imaginari col·lectiu” de Josep Juan com a preludi a la sessió del Club de Lectura de Jesús coordinat per Mònica Sales. Es treballarà el poemari; La insostenible lleugeresa del vers d’en Gerard Vergés. Lloc: Sala Jordi Brull i Martínez.

20:00h Recital poètic Projecte 2.0. Obra teatral de lectura mètrica a quatre veus, extret de L’ombra rogenca de la lloba de Gerard Vergés. Ràpsodes: Xavier Aragó, Clara Llinares, Vicent Pellicer i Mercè Queral. Lloc: Sala Jordi Brull i Martínez.

20:00h Concert del professorat de l’Escola de música Manel Martines i Solà. Lloc: Aula polivalent Escola de Música.

22:30h Presentació del llibre Terres de l’Ebre: Vida i colors de Vicent Pellicer Ed.Cossetània. La presentació anirà a càrrec de Montse Castellà i es projectarà un audiovisual dissenyat per Policarpo Hernández. Lloc: Sala Jordi Brull i Martínez.

Proclamació de la República Catalana el 14 d'abril de 1931

2010-04-13T11:00:00.000-07:00

Catalans:

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
Per Catalunya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.Barcelona, 14 d'abril de 1931.

El President FRANCESC MACIÀ
http://www.youtube.com/watch?v=sUu_7zqjBV8

Divendres sant a la torre de Font de Quinto

2010-04-03T02:17:00.000-07:00

Com cada festivitat del Divendres Sant, els campredonencs i les campredonenques solen fer una excursió massiva a la torre de Font de Quinto. Aquesta tradició continua després d'anys i panys. És el dia de la farigola, ja que moltes famílies s'hi solien desplaçar per collir aquesta planta olorosa tan típica de les nostres terres. També és el dia de l'abadejo, ja que és el menjar habitual que acompanya la majoria de taules.
Enguany a la torre ens trobàvem amb dos novetats importantíssimes. D'una banda, l'acurada restauració del monument medieval, que havia estat una reivindicació històrica de la societat campredonenca. Des de Soldevila, havíem estat moltes dècades lluitant per aquesta necessària dignificació del patrimoni medieval campredonenc, després d'anys d'absoluta desídia per part de les administracions pertinents, que no li van voler donar solució a una autèntica vergonya col·lectiva com era el deplorable estat de preservació de la torre templera i de la Casa del Prat. Sortosament, de la mà de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, que dirigeix el republicà i independentista Joan Manel Tresserras, s'ha pogut acabar amb anys de menyspreu al patrimoni medieval local. Hem d'agrair la tasca del delegat de cultura a les Terres de l'Ebre, Xavier Vega, que va aconseguir amb molt d'empeny tirar endavant un projecte anhelat per la ciutadania campredonenca.
Seguidament, des de la regidoria de turisme, que regenta l'igualment independentista Ricard Forés, s'ha tirat endavant el projecte d'interpretació de la torre. Soldevila hem estat en tot moment en col·laboració amb els dissenyadors dels panels informatius i hem aportat el nostre granet de sorra, d'un projecte que considerem essencial per la dignificació del monument. També hem participat en la traducció dels textos a l'anglès, a més d'aportar nombroses dades històriques. Agraïm igualment a l'amic regidor, Ricard Forés, el seu interès en aquest projecte, que va ser altament reclamat per Soldevila.
Per suposat, tenim molts més projectes en ment per continuar potenciant el nostre patrimoni històric, que, de la mà d'ERC, està ressorgint i agafant nous vols.

Revista dels certàmens firals

2010-04-01T02:25:00.000-07:00

Ja ha estat publicada la revista que informa sobre els certàmens firals campredonencs: Mestralia, Curt redó i Campredo.net. Hem recuperat la històrica capçalera Soldevila, per anar informant de tot l'entramat de Fira Campredó, que compta amb projectes interessantíssims en l'àmbit del cinema, de la música tradicional i de les noves tecnologies. Hem inclòs articles dels cinematògrafs Oriol Gracià, i del valencià Samuel Sebastian, autor de la primera pel·lícula en català a València en cinc anys. Esperem que sigui del gust dels lectors i que ens aportin idees per a una nova publicació.

Grup de feisbuc: Josep Esquerré, candidat d'ERC de Campredó

2010-03-28T23:46:00.000-07:00

Hem obert un grup de feisbuc per tal de promoure la candidatura i la personalitat de Josep Esquerré, l'amic Pepe, que serà el candidat d'ERC a la propera Entitat Municipal de Campredó. Convidem els lectors i les lectores de Soldevila a entrar-hi i a adherir-se al grup, que volem que sigui participatiu i dinàmic, i que doni una bona imatge de Pepe.

Josep Esquerré, candidat d'ERC de Campredó

2010-03-28T00:16:00.001-07:00

Josep Esquerré i Navarro serà el nostre candidat a les properes eleccions municipals, en la llista que ha de lluitar per presidir la futura Entitat Municipal Descentralitzada de Campredó. Actualment ja és el representant republicà al Consell Assessor campredonenc. En alguns apunts anteriors ja havia difòs les qualitats de l'amic Pepe. És ampostí de naixement, resident a Campredó des de fa uns 13 anys, pare de dos xiquets, i gerent d'una important empresa paperera situada al terme de l'Aldea. Company de colla d'amics, hem anat aprofundint la nostra relació a partir que des de l'Associació Cultural Soldevila li proposàrem que fos el representant independentista a l'esmentat Consell. Des de llavors, hem estat col·laborant colze a colze en tota mena d'activitats, i hem aconseguit teixir una molt bona amistat personal. Es mostra treballador, intel·ligent i caut en tot moment, sempre respectuós amb les propostes dels altres membres del grup, la qual cosa ens ha permès crear una dinàmica engrescadora que va acumulant tota mena d'idees, les quals no es queden al calaix sinó que solem posar-les en pràctica.
Durant els darrers 4 anys s'ha dedicat amb cor i ànima a l'AMPA del col·legi Port Rodó, en la qual ha aconseguit formar un grup humà esplèndid que ha dotat l'entitat d'un notable dinamisme. La seua capacitat de direcció i de contacte amb la gent ha quedat ben pal·lesa, atès que l'AMPA és una associació molt activa que afronta àmbits molt diversos amb gran voluntat i seriositat.
Mitjançant la implicació amb Soldevila, Pepe és igualment una de les ànimes dels certàmens firals campredonencs, que tanta embranzida estan agafant: Mestralia, Campredo.net i Curt redó. No es pot entendre tot aquest moviment socio-cultural sense la seua presència i direcció omnipresent.
Tanmateix, la seua tasca política al Consell Assessor és esplèndida. Tota mena de propostes, sempre al peu del canó en qualsevol activitat, aportacions crítiques tothora constructives... Pepe s'ha fet d'estimar per bona part de la població, fins i tot pels rivals polítics que mantenen una bona relació personal amb ell. El grup d'ERC de Campredó estem orgullosos de la seua tasca i volem enlairar les seues possibilitats de gestió i la seua noblesa ideològica.
Un aspecte important és el fet que no és gens personalista. La gent d'ERC de Campredó hem bastit un conjunt humà que ens creiem el grup i sabem quina peça ha de moure cadascú en cada moment. Sense cap mena d'ambició política fora de l'àmbit campredonenc, el nostre treball abraça els àmbits cultural, literari, de reivindicació patrimonial, i l'impuls econòmic i urbanístic. Temes, per suposat, no són patrimoni nostre en exclusiva ja que també interessen a qualsevol altra formació política. Només volia enlaira la nostra motivació i capacitat de treball que hem demostrat durant els darrers anys.
Val a dir que la tasca de Pepe ha comptat amb l'impagable suport de les delegacions de la Generalitat a les Terres de l'Ebre. L'estreta relació amb el delegat del govern, Lluís Salvadó, amb d'altres directors territorials com Carles Pasqual o Xavier Vega, amb l'amic Albert Salvadó, ens ha permès tirar endavant projectes importantíssims per a la població. La restauració del patrimoni històric, amb la posterior interpretació de la Torre de Font de Quinto, és la cirereta que corona un conjunt d'activitats importantíssimes que les Conselleries d'ERC han impulsat a Campredó, de les quals en volem fer bandera ja que ens sentim especialment orgullosos.
Josep Esquerré, Pepe, té moltes expectatives. Té la il·lusió de presidir una EMD per la qual ha lluitat amb gran empenta i ha aportat tots els seus ideals. Tot i que no compleix el somni de molts campredonencs i moltes campredonenques, ni de la gent d'ERC de Campredó, que és la d'esdevenir municipi, per suposat. Ara treballarem per aquesta mena d'estatut que és una EMD, i construirem la nostra Ítaka particular: un poble actiu i culturalment potent. Tal com deia la cèlebre frase del president Francesc Macià als anys 1930 respecte al país, i nosaltres l'apliquem a Campredó: Una Catalunya socialment justa, econòmicament pròspera, espiritualment gloriosa...
Estimat Pepe, sempre al teu costat.

Apunteu-vos al grup de feisbuc

2010-03-27T04:30:00.001-07:00

El grup de feisbuc Atemptat contra el patrimoni de Campredó ja ha superat els 160 membres, en uns pocs dies. Apunteu-vos-hi i difoneu-lo, ja que les noves tecnologies ens han de servir per denunciar la deixadesa i el menyspreu de l'empresa ADIF pel nostre patrimoni històric.

Abocador de runes a l'estació de Campredó

2010-03-17T21:59:00.000-07:00

Ja hem comentat amb gran tristesa l'enderrocament dels lavabos de l'estació de Campredó, la qual cosa ha demostrat una total manca de sensibilitat amb el patrimoni artístic campredonenc per part de l'empresa ADIF. El conjunt arquitectònic que conformava l'estació ha estat violat greument, i ja no té remei. A més, l'esmentada empresa utilitza els terrenys adjacents com a abocador de runes. La imatge que dóna és veritablement lamentable. Tota mena de ferros i fustes ocupen un espai propi d'un lloc incivilitzat. Hem de contemplar, doncs, com l'estació i la casella es deterioren, es troben en un aspecte lamentable, com s'enderroca el patrimoni històric, i com es converteix el paisatge en abocador de runa. Realment un espectacle demolidor, propi d'una actuació demolidora.

El Punt se'n fa ressò de la demolició dels lavabos de l'estació de Campredó

2010-03-17T08:37:00.000-07:00

Indignació veïnal per la demolició d'una part de l'estació de Campredó

El poble i l'Ajuntament tortosí en demanen la cessió a Adif per fer-hi un centre cívic i la futura EMD.

La demolició de l'edifici que ocupaven els lavabos de l'estació de Campredó ha causat «sorpresa» i «indignació» al poble, que esperava que les negociacions entre l'Ajuntament de Tortosa i Adif servissin per rehabilitar el complex i situar-hi el centre cívic i la seu de la futura entitat municipal descentralitzada (EMD). De fet, l'associació cultural Soldevila i el grup de suport a ERC de Campredó van ser els primers a denunciar l'enderrocament de l'edifici, un fet que consideren un «atemptat» al patrimoni cultural del poble. L'alcalde pedani, Joan Sanahuja, va afirmar ahir que estan «molt disgustats» i que demanaran explicacions a Adif.

Una de les primeres persones que van detectar la demolició de l'edifici dels lavabos va ser, divendres passat, l'escriptor campredonenc Emigdi Subirats, membre de l'associació Soldevila. Eren les sis del matí i Subirats havia de pujar al tren, un dels pocs que tenen parada a Campredó. Segons Subirats, el conjunt arquitectònic de l'estació és força singular, ja que estava format per l'edifici principal, la casella i l'edifici dels lavabos. «Era l'única estació antiga de la línia que tenia tres edificis, encara que estiguessen en ruïna», va dir.

«Aquest fet ens ha provocat molta sorpresa i indignació», va remarcar ahir l'alcalde pedani de Campredó. Joan Sanahuja va indicar que ni tan sols estan segurs de qui ha pogut ordenar l'enderrocament de l'edifici, tot i que tot indica que ha estat l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif). De fet, l'alcalde pedani va assegurar que ara demanaran explicacions a Adif, ja que l'Ajuntament tortosí no tenia cap informació sobre el tema. A més, Adif no havia sol·licitat permís per fer cap tipus d'obra.

«És una pèrdua irreparable», va lamentar Sanahuja, que va recordar que el consell assessor de Campredó té la intenció de rehabilitar tot el complex de l'estació, per instal·lar-hi un centre cívic i les oficines de la futura EMD. «Estem parlant d'un edifici molt representatiu del poble, situat en una zona que ha de marcar el nou creixement de Campredó», va precisar Sanahuja. Amb tot, l'alcalde pedani va detallar que Adif encara no havia fet la cessió de l'edifici a l'Ajuntament, tot i que el tema també forma part de les negociacions obertes per alliberar i urbanitzar els terrenys que Renfe té al centre de Tortosa. «Teníem pendent de fer una proposta concreta a Adif, que volia saber quin tipus d'ús volem per a l'estació i cobrar-nos un lloguer per la cessió de les instal·lacions», va dir. Una contraprestació que a Campredó no estaven disposats a assumir, ja que l'estació està abandonada i només hi ha una sala de control automàtic als baixos de l'edifici principal.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 17-03-2010 Pàgina 10

Benvolgut Carles Pasqual

2010-03-14T22:31:00.001-07:00

Benvolgut Carles,
Senzillament ens has emocionat amb el teu escrit. Fa molts anys que ens coneixem, crec que va ser el 1988, i que compartim ideals molt íntims i nobles. Recordo que nosaltres us ajudàvem a tirar endavant l'assemblea local de la Ràpita de l'MDT, conjuntament amb l'entranyable Quico Sanz de Vinaròs. La llibertat nacional dels Països Catalans és el nostre objectiu, a redós del qual hem anat creant complicitats igualment imprescindibles. T'agraïm molt sincerament el suport públic que dónes a la causa campredonenca. Primerament, perquè te la creus, i en segon lloc, Carles, perquè no estem acostumats a rebre suports externs. Durant els anys de lluita per l'aprovació del municipi de Campredó (1990-2003), se'ns van tancar totes les portes. Molts ciutadans ebrencs i ebrenques ens comprenien i encoratjaven de porta endins, però el poder polític i econòmic de Tortosa era tan immens que ningú va sortir a donar-nos un cop de mà. Els dos partits poderosos del país i de la ciutat van fer tot el possible per destruir la nostra Ítaka particular, i se'n sortiren a mitges. Han impedit que siguem poble, però no ens han pogut treure els nostres sentiments. Nosaltres, natros, no som tortosins!!! No és que no ens hi sentim, sinó que no ho som!!! Les seues lleis ens poden obligar a romandre al seu municipi, però bona part de la ciutadania campredonenca no és tortosina.
Ara tenim en mans l'EMD, l'entitat municipal descentralitzada. Tu has lluitat amb força pels campredonencs i les campredonenques. El Conseller Ausàs ha fet el que calia tal com ens va prometre. No et pots imaginar la il·lusió que ens va suposar al grup de Soldevila-ERC rebre'l a Campredó el dia del berenar a la tasca, un bar que sentim molt nostre. Era tenir un Conseller de la Generalitat al nostre poble per tractar una problemàtica important de la població. Ens n'hem sortit, gràcies a la bona feina de la Conselleria de Governació que dirigeix ERC, i al suport ciutadà campredonenc. Més enllà de Soldevila, el nostre límit territorial envers la ciutat, van ser molt lents actuant, per dir-ho d'una manera suau... Saps que l'EMD no era el nostre objectiu primordial, ja que nosaltres no renunciem, no podríem, a ser municipi. És com una mena d'estatut que ens permetrà continuar amb els nostres ideals i seguir treballant més dignament per Campredó.
A nosaltres ens complau moltíssim veure que heu fet una interessant carrera política. Començàrem junts, vosaltres heu arribat més lluny. Lluís, tu, altres companys, vau decidir que volíeu ser algú en política, i heu arribat a llocs de privilegi que us han permès fer una feina importantíssima. Nosaltres hi vàrem renunciar d'un primer moment. Ideològicament continuem fidels a l'independentisme extraparlamentari. Ho saps. Amb ERC, però, ens sentim molt còmodes perquè esteu vosaltres al capdavant a les Terres de l'Ebre. Potser amb altres dirigents, no seria el nostre lloc, t'ho he de confessar (tot i que crec que n'ets ben conscient). Saps que lluitarem tant com podrem i sabrem per aconseguir que l'independentisme triomfi a Campredó. No ens interessa guanyar per guanyar, sinó per canviar la concepció de poble i aplicar el nostre projecte que saps que és força potent. Estem en un moment molt bo d'estructuració, tenim la gent adequada i estem en expansió. La nostra teranyina forma part del paisatge social campredonenc, ja que a voltes som omnipresents. Nosaltres no volem arribar més lluny en política, el marc de Campredó és el nostre àmbit. No serviríem per a l'alta política, ja que ens és molt difícil de renunciar a ideals imprescindibles, i ens costa digerir pactes polítics. En l'àmbit cultural, ens trobem molt més còmodes i podem ser molt més útils.
Ens satisfà que ERC (ja veus que uso les sigles de sempre) hagi tirat endavant la llei de Vegueries (llàstima que no pugui incloure Matarranya i Sènia, aquest és un altre debat malauradament), la llei del cinema (quina vergonya ha passat al país durant dècades), l'Institut Ramon Llull (un exemple magnífic d'exteriorització de la nostra cultura)... Ha estat molt bona feina, que sense ERC mai hauríem vist realitzada.
Amb el nostre entusiasme independentista i campredonenc, i la nostra estima per la cultura catalana, continuarem caminant cap a Ítaka, Carles, i continuarem organitzant al teu costat actes de gran importància cultural i festiva. El Curt-redó és una aposta que posarà Campredó al mapa, de ben segur.
Una abraçada i fem plegats que la utopia es converteixi en realitat.

ERC proposa que la Roja no cobri tants diners

2010-03-14T10:42:00.000-07:00

Considerem molt encertada la proposició d'ERC al Congrés d'allà a Espanya, en què es demana que els jugadors de la Roja canviïn la milionària oferta per guanyar el mundial per una medalla esportiva. Recordem que des d'Espanya es va criticar fortament la inversió de la Generalitat en la Fira internacional del llibre de Frankfurt, gràcies a la qual la literatura catalana ha conseguit posar-se al mapa i ha rebut nombroses traduccions. La caverna mediàtica va titllar la participació catalana a una fira del llibre de "gastarse el dinero en un guateque". En canvi, no han dit res de la fortuna que s'han de gastar en aquest mundial... La informació és d'un rotatiu que es publica a la capital de les Espanyes:
http://www.marca.com/2010/03/14/futbol/mundial_2010/1268564370.html

Grup de feisbuc: Atemptat contra el patrimoni de Campredó

2010-03-14T00:39:00.001-08:00

Hem creat un grup de feisbuc per denunciar l'enderrocament de l'edifici dels lavabos de l'estació de Campredó. Era una construcció singular, única a les estacions de ferrocarril del país, que han tirat a terra impúnement. Protestem contra aquesta decisió unilateral d'ADIF, que ha impedit que en un futur el conjunt arquitectònic que conformava estació-casella-lavabos pugui ser restaurat i dignificat. Us convidem a apuntar-vos al grup de feisbuc i a difondre la nostra iniciativa.

Atemptat patrimonial a l'estació de Campredó

2010-03-13T02:57:00.000-08:00

Aquesta setmana el poble de Campredó ha rebut un nou cop fort contra el seu patrimoni històric. La il·lògica s'ha tornat a imposar, i de quina manera! ADIF ha enderrocat l'edifici que ocupaven els lavabos de l'estació. Sense previ avís a la ciutadania, ens els hem trobat senzillament a terra! A molts campredonencs i a moltes campredonenques ens ha causat indignació i molta pena. Indignació, a causa del menyspreu que ha demostrat l'esmentada empresa pels nostres valors patrimonials, per la riquesa arquitectònica; pena, perquè ha estat un comportament arbitrari i irracional, gens propi del nou segle XXI.
La història recordarà que l'estació de Campredó, fins al mes de març de 2010, estava composada per tres edificis que conservaven exteriorment l'estètica original que va caracteritzar aquestes construccions emblemàtiques, i alhora conformaven un conjunt arquitectònic d'interès artístic gens menyspreable. Quan es parla d'art, es pot parlar de construccions amb personalitat i importància social i històrica, aquí en teníem un claríssim exemple. La casella, l'estació i els lavabos eren un patrimoni que esperàvem poder recuperar en un futur. Hi teníem posades moltes esperances i molts anhels... tota mena de projectes viables, sense presses però sense pauses.
Per a vergonya de tots i de totes, s'ha actuat per via recta i s'ha fet un mal irreparable. La via de l'enderrocament ha tirat en orris les nostres esperances. Ja no podem parlar d'un conjunt arquitectònic a tres bandes, perquè una els feia nosa!!! I les altres dos, sembla que també els en fa!!! Un dels edificis ja no està, perquè uns senyors han decidit que no havia de romandre en peus per més temps. Ara bé, aquesta empresa té un abocador permanent als terrenys circumdants, el ferro i la runa forma part del paisatge de les seues possessions. Ells s'han cregut en dret d'enderrocar un patrimoni ciutadà, com tenen el dret d'embrutar la terra i deixar perdre uns edificis amb vàlua arquitectònica, que, en el seu estat actual, són un perill per a la població.
La cançó del Carrilet de Quico el Cèlio denuncia la manca de mires d'aquells que van decidir clausurar la línia que recorria l'històric trenet de via estreta en un moment en què podria ser un gran atractiu turístic. L'edifici dels lavabos era ben singular, únic quant a les estacions de ferrocarril de Catalunya. Calia conservar-lo, i en un futur s'hauria pogut restaurar. Fa uns anys ja vam lamentar que s'enderroqués la caseta que ocupava el guarda-agulles, ofici ja en vies d'extinció sinó totalment extingit, però que representava un d'aquells entranyables retrats d'un temps.
No sé si ADIF ens tornarà a sorprendre de nou i un dia ens trobem la casella a terra, ja que pot molestar el camí del costat. Han tallat els arbres de l'indret, han enderrocat un edifici amb valor artístic i patrimonial, quina nova malifeta ens cal esperar!!!
L'actual estat de preservació de l'estació de Campredó és una autèntica vergonya col·lectiva. No sabem si els que manen al municipi on ens obliguen a estar tenen alguna cosa a dir al respecte, o si reaccionaran davant d'aquesta actuació bàrbara patrimonialment parlant.
S'ha atemptat greument contra el patrimoni campredonenc...

Campredó i Bítem, article de Carles Pasqual

2010-03-13T02:48:00.000-08:00

Ahir, vaig tenir el plaer de poder assistir, a la sessió 72, de la Comissió de Delimitació Territorial de
Catalunya, on van entrar els expedients de constitució de les Entitats M u n i c i p a l s Descentralitzades de Campredó i Bítem. Aquest pas és imprescindible per a poder constituir
les dues EMD's i, a partir d'ara, la Comissió ho trametrà a la Comissió Jurídica Assessora, que té tres mesos per emetre informe, que finalment s'elevarà al Govern perquè ho resolgui. Per tant, no és agosarat predir, que durant el mes de juliol, podem tenir aquest Decret de Govern de constitució de les dues EMD'S.
Voldria recalcar, l'esforç que estem fent des del Departament de Governació, per assolir un grau de normalitat i
reconeixement de la Nostra realitat territorial. Primer amb la Vegueria de l'Ebre, que aquest passat
dimecres s'ha admès a tràmit al Parlament per via d'urgència l'avantprojecte de Llei de Vegueries i ara buscant una normalitat al nostre mapa local, amb les constitucions de les EMD's de Campredó i Bítem. Deixeu-me, adreçar-me als campredonencs I campredonenques; a aquells que varen formar la Comissió Promotora de la Segregació; a la candidatura Campredó Poble, que a les municipals de l'any 1991 varen obtener un 65% dels vots; als meus amics i companys de l'Associació Cultural Soldevila, que ens coneixem de joves i sé que ells lluitaven i lluiten per la independència del seu poble i la del seu país, a tots ells dir-los, que una EMD, evidentment, no és un municipi però, s'hi assembla molt, i que els pobles els fan la seua gent, i Campredó sempre ha estat poble, i sempre ho serà. Actualment, la legislació no permet que Campredó sigui un municipi, el DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 28 d'Abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim local de Catalunya, ens marca un mínim de 2.000 habitants per crear un nou municipi, per tant, amb l'actual marc normatiu és al màxim que es pot aspirar. Però, heu de tenir clar, que al Departament de Governació i a tota la Generalitat sencera, tractem a les EMD's al mateix nivell que als municipis, i amb l'EMD de Jesús, en tenim un exemple.
Carles Pasqual i Montanyès
Director territorial del Departament de Governació i Administracions Públiques

Més sobre la vegueria de l'Ebre

2010-03-07T04:13:00.001-08:00

L'aprovació de la Vegueria de l'Ebre serà, indubtablement, un dels grans esdeveniments polítics del 2010, un any que acabem d'endegar i que no sembla que ens hagi d'aportar precisament excessives alegries a nivell econòmic o polític. La distribució del país en vegueries ha de suposar un pas endavant molt important quant a l'estructuració més racional del territori català, que permeti donar veu i reforçar la identitat de nombroses regions històriques. Era una de les grans apostes d'ERC, la qual només s'ha pogut tirar endavant des de la fermesa i el convenciment, ja que d'obstacles n'hi ha hagut un cabàs per a vergonya de tots i de totes. Una excel·lent aportació de l'independentisme parlamentari a l'estructuració del país, malgrat que hi hagi punts millorables òbviament, com qualsevol altra llei que s'aprovi.
Resulta incomprensible l'actitud contrària de CiU. Ho sento profundament, perquè acabar amb les províncies i aconseguir una estructura territorial en vegueries ha estat una de les grans reivindicacions històriques del catalanisme polític, superant estratègies partidistes conservadores o esquerranoses. CiU novament ha preferit apostar perquè res no canviï i mirar envers les seues possibilitats de recuperar les Diputacions, que han estat el veritable contrapoder a l'autogovern català des de la seua re-instauració. Quant al PSOE regional, finalment s'hi han avingut, després que alguns dels seus prohoms s'hagin manifestat com a provincians i hagin tingut un comportament veritablement esperpèntic. Aquests dos partits s'omplen la boca de la centralitat política com a contraposició a la disbauxa. No es miren gaire a l'espill, perquè si podem parlar de radicalitat (amb un concepte negatiu) o de manca de seny, o de ser veritablement provincians, es vegin ells mateixos reflectits...
La mà ferma del conseller Jordi Ausàs ha aconseguit un bon final. Només un conseller independentista, que volgués trencar les estructures espanyolistes, que provingués del Pirineu o de les Terres de l'Ebre, tindria la valentia per encarar-se als poders econòmics i polítics centralistes, que volen preservar el seu estatus econòmic tothora i el seu poder polític. De la mà del Conseller Ausàs i d'ERC ha estat possible! Per suposat, la premsa de partit, els dos diaris més venuts a la capital catalana, han fet campanya anti-vegueria, pro-província, pro status quo de sempre. Malgrat tot això, la vegueria serà una realitat, per a joia dels ebrencs i de les ebrenques, i de la resta dels catalans i de les catalanes.
Per a les Terres de l'Ebre, s'obren moltíssimes possibilitats. No dependrem més de cap altre territori veí. El poder acumulat per les Diputacions ha estat abismal i difícil d'enderrocar. No serà un camí de roses a partir d'ara, tampoc. Els provincians estan forts i faran ús de les seues estratègies polítiques corrossives. Els alcaldes de Lleida i de Tarragona s'han complert de glòria. Representen els residus de l'Espanya de sempre, del PSOE de sempre. Ara cal tirar endavant aquest projecte de llei. La paraula consens serà molt difícil d'aplicar, a causa delsposicionaments anacrònics dels partits més poderosos del país. L'inefable ministre Chaves ja va anunciar que des de la Moncloa no s'està per aventures de vegueries sinó per la preservació de les províncies, la qual cosa ha fet contents Felip Puig i companyia i la saga regional psoecialista.
De moment, fins que no ens diguin el contrari, a gaudir de la il·lusió que suposa la Vegueria de l'Ebre. Gràcies a l'independentisme polític, les províncies s'han pogut qüestionar legalment. I no és poca cosa, amb els vents que bufen...

Xerta i la nació catalana decideixen

2010-02-28T00:35:00.000-08:00

Avui tornarà a ser una jornada històrica per a la nació catalana, aquest tros de terra que s'allarga des de les Corberes fins al Segura i que creua el mar "amb la barca del temps, amb el vent de llevant fins a l'Alguer". Novament tres-cents mil catalans i de catalanes estan cridats a les urnes per manifestar si estan d'acord en la llibertat nacional de la nostra terra. Lliurement tenen la possibilitat de manifestar allò que pensen, malgrat els entrebancs antidemocràtics de l'Espanya de sempre, malgrat el seu menyspreu pel nostre dret d'autodeterminació, malgrat la ridiculització constant que fan de les aspiracions nacionals de la nostra gent, malgrat el nul reconeixement per la nostra llengua i cultura, malgrat l'espoli econòmic a què estem sotmesos...
Cal felicitar de tot cor tots i totes les persones que han aconseguit tirar endavant el referèndum d'avui a centenars de municipis d'arreu de la nostra geografia. Ha estat una feina immensa, pròpia de la motivació i de l'estima al país, a la nostra cultura, a la nostra llengua, a la nostra gent. Un dia per al record, que serà com una llavor més per tal d'enfortir el moviment d'alliberament nacional.
A les Terres de l'Ebre, Xerta serà el primer municipi en tirar endavant el referèndum. Els xertolins i les xertolines estan d'enhorabona. Darrera d'ells vindran en el proper torn de consultes, en la històrica data del 25 d'abril (quan el mal ve d'Almansa, a tothom alcansa), Alcanar i Ulldecona, i esperem que alguna població més. La fidelitat dels ebrencs i de les ebrenques a la pàtria catalana és absolutament necessària. Som el territori amb més alt nivell de catalanoparlants, la qual cosa cal tenir en compte a causa dels problemes lingüístics que malauradament afecten moltes zones del país. El vot nacionalista s'ha multiplicat a les nostres terres durant els darrers anys. Som terra cruïlla dels Països Catalans, i s'ha d'aprofitar el nostre potencial per tal de vertebrar la pàtria catalana, de dalt a baix, des de la porta de Salses a la de Guardamar de Segura.
Com a escriptor, tal com vaig fer l'altre cop que va haver consultes al mes de desembre, m'agrada recordar aquells escriptors nostrats que van lluitar per la llengua i que van viure tota la seua vida amb l'anhel català en un dels períodes més foscos de la nostra història. Tinc passió per la literatura catalana i vull que quedi reflectida tothora. Tinc el goig de recordar en l'apunt d'avui autors de l'exili, patriotes grans, que varen donar grans mostres de fidelitat al país i d'anhel independentista com: Avel·lí Artís Gener Tísner, Pere Calders, Josep Carner, Joan Oliver Pere Quart, Mercè Rodoreda, Artur Bladé i Desumvila, Joan Cid i Mulet, i tants i tantes d'altres. També aquells que sofriren l'exili interior, com el gran Manuel de Pedrolo, i d'altres que encara estan entre nosaltres com la Montserrat Abelló, poeta de Tarragona, premi d'honor de les lletres catalanes, que encara dóna grans mostres de no voler agenollar-se davant de tots aquells que voldrien recloure el català. Finalment, uns mots d'en Bladé (Benissanet 1907-Barcelona 1985), un dels grans cronistes de la nostra literatura, una de les graus veus ebrenques, que serveixen per donar gràcies a tots aquells i aquelles que fan que el somni de la nostra independència sigui vigent dia a dia:
Lluitar fins on sigui possible perquè la nostra llengua no es perdi, sempre amb l'esperança d'aconseguir a la curta o a la llarga una confederació dels Països Catalans amb la denominació de Catalunya lliure. Renunciar a la lluita equival a donar-se per vençut per endavant, una actitud indigna d'un poble que ha lluitat sempre per la seva llibertat i per tant un veritable escarni per als nostres avantpassats, un crim de lesa pàtria.

Diada per la independència

2010-02-27T11:41:00.000-08:00

El testimoni de l'escriptor ebrenc Artur Bladé i Desumvila ens encoratja a afrontar amb gran il·lusió la jornada de demà. Unes frases esplèndides d'un dels grans escriptors del segle XX:
Lluitar fins on sigui possible perquè la nostra llengua no es perdi, sempre amb l'esperança d'aconseguir a la curta o a la llarga una confederació dels Països Catalans amb la denominació de Catalunya lliure. Renunciar a la lluita equival a donar-se per vençut per endavant, una actitud indigna d'un poble que ha lluitat sempre per la seva llibertat i per tant un veritable escarni per als nostres avantpassats, un crim de lesa pàtria.

Darrer adéu a Don Joaquín

2010-02-20T10:00:00.000-08:00

Avui ha mort don Joaquín. Joaquín Fuentes Labernia ha estat mestre del col·legi de Campredó des de 1969. Han estat 41 anys dedicats a la docència al nostre poble, que li ha permès conèixer generacions i generacions de campredonencs i campredonenques. Entre la població més gran encara se l'anomenava don Joaquín, amb l'antecedent que distingia durant dècades els professors i els metges. Les vivències amb don Joaquín són explicades de boca en boca al poble, i avui és de comentari general el seu traspàs. Demà al matí tindrà lloc el servei religiós al temple parroquial Sant Joan Baptista de Campredó. tot i que no era resident al poble, tindrà el seu darrer adéu a la població on va dedicar anys laboralment.
Des de Soldevila volem dir-li el darrer adéu com a record a la seua trajectòria com a professor del centre.

Mail al Molt Honorable president nuclear Montilla

2010-01-30T14:54:00.000-08:00

COPIEU AQUESTA CARTA I ENGANXEU-LA EN UN CORREU ELECTRÒNIC I ENVIEU-LA A president.montilla@gencat.cat
ENVIEU CÒPIA TAMBÉ A nocementerinuclear@yahoo.es

Carta adreçada al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya.

President,

Quan ereu Ministre d’Indústria, vós i el vostre secretari general, ja vau iniciar aquest lamentable, injust i desafortunat procés per a implantar el Magatzem Temporal Centralitzat de Residus Nuclears d’Alta Intensitat.

Malauradament per al nostre país, l’Ajuntament d’Ascó, sota la tutel•la cínica, fosca i manipuladora de l’Associació de Municipis d’Àrees Nuclears Espanyola, ha acabat presentant candidatura al Cementeri Nuclear.

El procès en si mateix, té grans mancances democràtiques i participatives, ja que no s’ha preguntat a la ciutadania de la zona, i en tot cas, s’ha obviat als representants de la ciutadania: bé sabeu que 10 Consells Comarcals de la zona d’Ascó, i més ja de 70 Ajuntaments s’hi han posicionat a través de mocions.

Com a president del nostre govern que sou, com a president del govern del nostre país, a més de tenir l’obligació de complir i fer complir el mandat del Parlament de Catalunya de 2008 en què geu de Sol•licitar al Govern de l’Estat una presa de posició clara i definitiva en el sentit de desestimar qualsevol ubicació del magatzem temporal centralitzat en el territori
de Catalunya.

Per tant President, us demanem que feu complir aquest mandat escrupulosament, i que utilitzeu la via política, administragtiva i jurídica, com a president del Govern de Catalunya, per a defensar el territori, i evitar que finalment, el cementeri nuclear s’instal•lis al nostre país.

Agraïment a Ricard Forés

2010-01-27T08:45:00.000-08:00

El regidor d'ERC de Tortosa, i amic, Ricard Forés, ha anunciat que deixa la política municipal al final d'aquest mandat. Els i les membres de Soldevila hem tingut una relació estreta amb la seua regidoria ja que ens unien diversos projectes molt importants per a Campredó. Vàrem tenir un bon feeling amb ell des d'un principi, quan al juliol de 2007, quan ja havia estat elegit regidor, va convèncer-nos que ens tornéssim a posar a treballar en conjunt, després d'uns anys en què la situació política al municipi de Tortosa no facilitava precisament la nostra influència i el nostre treball municipal, a causa de la total manca de sintonia amb el govern de llavors. Podem dir que Ricard va ser l'artífex de la nostra reactivació com a grup, la qual va rebre un impuls considerable amb la designació de Josep Esquerré com al nostre representant a Campredó. Posteriorment, hem treballat amb Ricard Forés colze a colze envers la restauració del patrimoni templer campredonenc, una de les nostres grans fites, que es veurà reforçada amb el projecte de museïtzació de la torre de Font de Quinto que tindrà lloc properament. La nostra col·laboració amb ell també ha vingut de la mà dels certàmens firals campredonencs (Curt redó, Mestràlia, i Campredo.net), que ens han enfortit com a grup i ens motiven a continuar caminant envers el somni campredonenc: la nostra Ítaka particular, aconseguir un poble culturalment potent, socialment actiu i políticament lliure.
En política, com en qualsevol àmbit de la societat, mai tot són flors i violes, ni tampoc la satisfacció envers la feina d'un polític en particular és sempre total. Sempre n'esperes més, i així ha de ser. Tot i això, els i les membres de Soldevila volem expressar el nostre agraïment a Ricard per aquests anys en què hem treballat plegats i, per suposat, li desitgem molta sort en el seu futur professional.
Quant a la política campredonenca, tortosina i la catalana (l'estatal no ens importa un rave), es tendeix a reduir tot a un bipartidisme fals, que no reflecteix la realitat plural de la societat. Des d'ERC continuarem treballant per tenir el nostre espai, i per enfortir-lo, ja que creiem que tenim un projecte de poble molt ben definit i estructurat que esperem poder tirar endavant en primera persona. Massa sovint des dels partits majoritaris i la premsa afí se sol ridiculitzar i minoritzar la feina realitzada per polítics que no formen part del cànon, i els fan sentir aliens. Nosaltres de la regidoria que dirigeix Ricard Forés ens quedem amb els èxits aconseguits a favor del poble de Campredó.
Finalment, uns versos patriòtics del mestre poètic valencià, Vicent Andrés Estellés, per acabar aquest apunt dedicat a un regidor independentista que abandonarà aviat la política:
Assumiràs la veu d'un poble
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.

L'any d'ERC de Campredó

2010-01-26T04:08:00.000-08:00

Si haguéssim de resumir en uns pocs mots els quefers de l'any 2009 per al grup d'ERC de Campredó, de ben segur, serien: treball intens, motivació i èxit. Vàrem treballar en fronts diversos que ens varen permetre consolidar el nostre ambiciós i dinàmic projecte de poble, la qual cosa ens il·lusiona d'allò més.
En l'àmbit del patrimoni històric, vàrem treballar colze a colze amb el Departament de Cultura de la Generalitat, que dirigeix l'amic Xavier Vega, per aconseguir una acurada restauració de les torres templeres campredonenques. Sortosament, el Departament, que està en mans d'ERC, ha acabat amb dècades de desídia i desinterès, que havien deixat el nostre patrimoni en condicions francament deplorables. La històrica visita del conseller Tresserras donava inauguració a uns edificis emblemàtics que demanaven a crits DIGNITAT. També ens complau informar sobre el projecte de museïtzació de la torre de Font de Quinto, que es tira endavant des de la regidoria de turisme del consistori tortosí, de la mà del nostre regidor Ricard Forés. El grup d'ERC de Campredó hem tingut tot un seguit de reunions amb el dissenyador del projecte, l'Òscar Cid, i hem aportat el nostre gra de sorra. Novament encapçalem un segon projecte de dignificació de la torre que explicarem detalladament en un proper apunt. També tenim en ment un altre projecte relatiu a les muralles de la Casa del Prat, que serà el nostre proper repte.
També vàrem treballar a fons en el camí envers la constitució de l'EMD de Campredó. Vàrem reunir-nos amb el Conseller de Governació, Jordi Ausàs, i vàrem tenir un contacte estretíssim amb el Delegat de Governació a TE, l'amic Carles Pasqual. De la mà d'ERC, Campredó es convertirà en Entitat Municipal Descentralitzada. Tot i que les nostres aspiracions era convertir-nos en municipi, a la qual cosa mai no renunciarem, creiem que hem d'aprofitar les possibilitats que ens atorga l'EMD perquè Campredó se'n surti beneficiat d'aquesta descentralització.
El nostre treball al Consell Assessor també ha estat intens i motivant, fent aportacions molt positives al funcionament d'aquest ens ja en vies de desaparició.Sempre hem treballat en constructiu, per millorar el dia a dia dels nostres homes i les nostres dones.
Hem continuat la nostra tasca de promoció de les activitats esportives i educatives, amb col·laboració total amb associacions locals, organitzant jornades per la festivitat de Sant Jordi i altres jornades d'interès, ja que, com a grup polític, no serem mai aliens a la vida social i en prenem part des de primera línia de partida.
Per suposat, la cirereta de l'any ha estat l'organització dels tres certàmens firals al mes de juliol: Curt redó, Mestràlia i Campredó.net. Varen ser uns dies històrics, durant els quals vàrem treballar molt i amb gran il·lusió, que es van veure recompensats per la gran resposta ciutadana. Vàrem gaudir de la col·laboració de grans professionals, que ens van permetre donar una imatge excel·lent. El treball del disseny, la qualitat de les conferències, l'èxit de públic als documentals... tot un seguit de detalls que continuarem treballant i millorant.
ERC està al peu del canó en la vida social i política campredonenca. Amb totes i tots, seguirem caminant cap a Ítaka, Oleguer Presas dixit.

Manifest a favor de les Consultes a les Terres de l’Ebre

2010-01-25T12:48:00.000-08:00

Segons proclama la Carta de les Nacions Unides (ONU), el dret a decidir o dret a l’autodeterminació és un dret humà fonamental, basat en les idees de democràcia i llibertat, que fa referència a la facultat que tenen els pobles per escollir el seu destí. L’obligació de respectar el principi d'autodeterminació és una característica destacada de la Carta, que apareix tant al seu preàmbul com a l’article 1.

La Declaració dels Drets Humans de Nacions Unides de 1970 estableix que tot poble té dret a la lliure determinació per enfrontar situacions de manca de representació o d’opressió per part d’un govern determinat.

L’Estat Espanyol, subscriptor d’aquests dos acords de la ONU, ha reconegut i reconeix el dret a decidir de pobles com el saharaui o com el palestí, però nega sistemàticament el mateix dret al poble català. Quan aquest dret no és reconegut, no existeix un veritable règim democràtic, sinó un sistema de dominació política, ja que no ens permet estructurar-nos ni interna ni externament com a un sol Poble.

No són debades les dues proclamacions del Parlament del Principat de Catalunya als anys 1989 i 1998, reiterant que el poble català no renunciava a exercir el dret a l’autodeterminació en el futur amb les següents paraules:

"El Parlament de Catalunya, en el marc de la celebració del 50è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, ratifica un cop més el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau, democràcia i solidaritat."

La resolució va comptar amb 75 vots favorables (els dels diputats de CiU, ERC, PI i EUiA), 39 abstencions (dels diputats del PSC) i 15 vots negatius (del PP).

És per tot això, que a dia d’avui, 35 anys després de l’acabament de la dictadura, amb la dominació política que exerceix l’estat espanyol sobre els anhels de llibertat de la nació catalana, des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó, que el Poble ha decidit prendre la paraula. Així, començant a la població d’Arenys de Munt, el 13 de setembre de 2009 i continuant a 166 pobles més el 13 de desembre, un degoteig constant de pobles i ciutats del país i amb la col·laboració de milers de persones voluntàries, han decidit que la nació catalana té el dret a decidir el seu futur en llibertat i ha decidit involucrar-hi per primer cop a tota persona que visca al País sense discriminació d’origen.

Aquest procés que ja no pot parar ha arribat als pobles de les Terres de l’Ebre i volem que s’estenga Sénia enllà. Des de la Coordinadora per les Consultes a les Terres de l’Ebre pretenem que s’exerceixca el dret a decidir el país que volem sense plantejaments partidistes ni interessats. I per això demanem el suport de la societat ebrenca a qui invitem a organitzar-se i a participar en aquest procés just i transparent.

A Xerta, 16 de gener de 2009.

Mail a l'alcalde d'Ascó, No al cementiri nuclear

2010-01-17T00:22:00.000-08:00

Senyor Rafael Vidal i Ibars,

El Parlament de Catalunya, igual que 61 ajuntaments i 7 consells comarcals del nostre territori (Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona) estant clarament en contra de que el cementeri nuclear s’instal·li ni a la Ribera d’Ebre, ni a les Terres de l’Ebre ni al Camp de Tarragona, i per extensió enlloc del territori de Catalunya.

Us volem recordar per tant, que fent compliment al mandat del Parlament, el Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, va fer arribar una carta al Ministeri d’Indústria demanant que el cementeri nuclear no s’instal·li enlloc de Catalunya.

A més, com els efectes i les repercussions del cementeri nuclear no són només locals (d’aquí que feu el repartiment de diners públics als ajuntaments del voltant), us demanem que no prengueu la decisió equivocada, i no acolliu el cementeri nuclear , respectant la voluntat de la majoria de la població, expressada pels seus representants polítics que van aprovar les mocions al Parlament, als ajuntaments i als consells comarcals.

L'Ajuntament d'Ascó, tot sol, no pot prendre una decisió d'aquest abast i hipotecar així el futur de les nostres comarques i de les nostres generacions futures. Sigueu conscients, que aquesta decisió que voleu prendre pot provocar una fractura social de greus conseqüències a la Ribera d'Ebre i al nostre territori.

No volem el cementeri nuclear a Ascó, ni a Catalunya!!!

El PSOE contra la Vegueria de l'Ebre

2010-01-10T01:21:00.001-08:00

El Conseller de governació, el republicà Jordi Ausàs, no ho tindrà gens fàcil per poder portar al Parlament català la llei de vegueries, la qual era una prioritat d'aquesta legislatura per a ERC i portaven al programa electoral altres formacions polítiques. Malauradament, alguns dels principals dirigents municipals del PSOE regional s'hi han posicionat en contra, la qual cosa endarrerirà tot el procés o, senzillament, el tirarà en orris. D'aquesta manera el partit majoritari al govern català torna a imposar el seu criteri per interessos d'acumulació de poder econòmic i polític. Una distribució administrativa més equitativa de les comarques del Principat havia estat una reivindicació històrica en molts indrets del país, i molt especialment a les Terres de l'Ebre, territori cruïlla dels Països Catalans i històricament perjudicat per l'arbitrària distribució provincial de meitat del segle XIX, que va situar el territori ebrenc dintre de la demarcació de Tarragona. El poder polític acumulat per les quatre capitals de província impossibiliten qualsevol reestructuració més lògica i propera al ciutadà. Com es diu popularment, s'aferren a la mamella, aquest cop en format diputació... Haurem de comprovar com els interessos polítics i econòmics novament trepitjaran les Terres de l'Ebre, amb el vist-i-plau de formacions polítiques regionals majoritàries.
Han estat veritablement patètiques les declaracions d'alguns alcaldes psoecialistes, quan, ben sovint, aquesta gent pretén donar lliçons de maduresa política!!! Justament ells han demostrat estar molt verds i molt mal preparats per a exercir el seu càrrec. L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, és un exemple claríssim de com no s'ha d'exercir el lideratge en un territori. No es pot entendre de cap de les maneres que es vulgui apoderar d'una nova vegueria negant el pa i l'aigua a la ciutat veïna, tradicionalment rival, senzillament perquè sí. El seu discurs no s'aguanta per enlloc, i ha accelerat les rivalitats veïnals deliberadament... No gaire millor ha estat l'alcalde de Lleida, el psociealista Àngel Ros, que ha donat mostres d'un patetisme provincial escandalós. Estem al segle XXI com per a poder-se adonar que l'actual demarcació de Lleida és molt extensa i reuneix territoris geogràficament molt variats i amb necessitats molt diverses. Sembla que la seua aposta sigui allò de la Lérida una, grande y libre... De la mateixa manera que les reticències dels poderosos alcaldes de l'àrea metropolitana barcelonina porten el segell del poder econòmic que no volen perdre, a costes de continuar tenint desestructurades territoris del país com el Penedès o l'àrea central del Principat.
El PSOE mai no s'ha cregut les vegueries perquè trenquen amb l'estructura provincial espanyola. Poden posar totes les excuses que vulguin, però, al cap i a la fi, la seua intenció és garantir que l'estructura administrativa espanyola es mantingui. Són espanyols, què hi farem? Tenen sota el seu control la gran majoria de mitjans de comunicació públics del país, amb la qual cosa gaudeixen dels mecanismes necessaris per anar controlant la societat i que ningú se'ls reboti gaire... Hi ha hagut excepcions com el cas del transvasament de les aigües de l'Ebre, però saben perfectament que ningú sortirà al carrer per reivindicar les vegueries ni els suposarà cap cost electoral greu, i per això no els tremola el pols a l'hora de carregar-se-les..
Clar i català, podem estar davant de la darrera oportunitat de desfer-nos de l'estructura provincial espanyola i espanyolista i disposar d'una administració més racional i d'acord amb els interessos de cada territori. L'aposta del conseller Ausàs, amb els retocs que calgui, és ferma. No ens enganyem, només un conseller amb sensibilitat territorial pot tirar endavant aquesta reforma. Un conseller del Pirineu o de l'Ebre la forta identitat del qual el porti a fer una proposta valenta i racional, la qual causa hurticària a aquells que disposen de l'aixeta dels diners i del poder polític.
El PSOE és una màquina d'acumulació de poder que enfonsarà moltes esperances ebrenques i catalanes. Com ja he reivindicat en nombroses ocasions, el catalanisme polític no es pot permetre el luxe que el PSOE sigui l'amo i senyor de la política catalana. Amb aquesta gent, ni vegueries... ni cultura catalana... ni seleccions nacionals... ni nació...

BONES PERSPECTIVES DE FUNCIONAMENT PER L’ASCENSOR DEL CASAL FRANCESC LLOP.

2010-01-09T09:05:00.000-08:00

Al darrer Consell Assessor (Desembre 2009) després de manifestar en nombroses ocasions la necessitat de solucionar el funcionament de l’ascensor del Casal Francesc Llop per part del nostre representant (Josep Esquerré) durant els transcurs de l’any 2009, sembla que ha arribat el moment de posar-se totes tres parts implicades d’acord.

D’una part l’Ajuntament de Tortosa fent cessió del terreny per ubicar els transformador, per l’altra FECSA ficant-hi la instal.lació necessaria i, finalment, els promotors dels nous edificis assumint les despeses. Aquestà unió permetrà fer arribar la força necessaria al Casal pel funcionament de l’Ascensor.

Per tot això, en aquest primer trimestre del 2010 s’iniciarà el procediment que permeti arreglar aquest greuge a aquest edifici d’ús social de la nostra població. Des d’ERC deCampredó seguirem molt de prop l’evolució d’aquest compromís de l’equip de govern tortosí.

Estem en el camí de tancar un nou expedient en tots aquells objectius que ens havíem plantejat per aquests 4 anys de legislatura.

Gràcies a tots per la vostra col·laboració i suport en aquesta nova fita a la nostra població.

Les pròximes actuacions us avancem que aniran encaminades a la cessió de terrenys i projecte pel nou dispensari mèdic, així com la possibilitat de centre de dia i guarderia.

També volem reobrir el debat sobre l’estació de Renfe i la seua precarietat actual,

Pel que fa a l’A-7 i després de la visita de l’Alcalde de Tortosa amb el suport de tots els grups representats a l’Ajuntament de Tortosa, a Madrid, s’obre una nova etapa amb nou estudi d’impacte ambiental al traçat i es debatrà la proposta presentada pel territori tenint en compte el desplaçament de l’autovia planejada actualment .

Josep Esquerre
Representant ERC Consell Assessor de Campredó

ERC: millorant l'esport campredonenc

2009-12-26T01:22:00.000-08:00

Fa molts anys que Soldevila ens hem implicat amb força en la vida cultural i educativa campredonenca. També volem eixamplar el nostre àmbit d'actuació a l'àmbit esportiu, en el qual tenim molts projectes en ment. De moment, hem aconseguit que la Generalitat hagi concedit dos cistelles noves de bàsquet que s'han instal·lat al Col·legi Port Rodó. Soldevila va contactar amb el republicà Jesús Auré, Delegat d'esports de la Generalitat a Barcelona i ampostí de naixement, i hem aconseguit uns fruits excel·lents. Agraïm molt sincerament l'interès de l'amic Auré que ha permès que els nostres xiquets i les nostres xiquetes disposin d'unes cistelles noves, que es poden adequar en alçada a qualsevol edat que era la mancança actual. Des de l'AMPA s'havia treballat amb força per tal que les sessions de bàsquet es consolidessin després d'un primer any força exitós, i Soldevila hem volgut donar un cop de mà al respecte. Un altre exemple de la necessària interrelació entre les associacions campredonenques, de la qual ens hem de felicitar tots plegats.

13 desembre: Cal votar per la independència

2009-12-13T02:54:00.000-08:00

Una pàtria és la parenta
que m'hi van casar per força
i no em deixa divorciar,
és una dona dolenta
que m'esbronca i m'estomaca
i que em parla en castellà.

Avui, 13 de desembre de 2009, és un dia veritablement històric per a la nació catalana, en celebrar-se una llarga quantitat de referèndums en nombroses ciutats del Principat per tal de preguntar la ciutadania si estan a favor de la independència del país. El dret d'autodeterminació és irrenunciable per a tot poble. Cal felicitar molt especialment la gent de les comarques del Pla de l'Estany i d'Osona, que han fet un esforç grandíssim i han demostrat una gran estima al país. Espanya ens nega aquest dret perquè és un estat amb nul·la tradició democràtica i amb nombrosos tics totalitaris provinents de dreta i esquerra de l'hemicicle parlamentari i de la societat civil espanyola, bona part de la qual profundament anticatalana i desconeixedora totalment de la cultura catalana. L'actitud que va tenir el govern espanyol del PSOE quant la primera consulta per la independència el passat 13 de setembre a Arenys de Munt (Maresme) va ser veritablement antidemocràtica i totalitària, fins i tot contractant un falangista com a advocat de l'estat!!! Aquesta gent no enten absolutament res... i sobra qualsevol acte de pedagogia amb ells.
Però en el dia d'avui cal parlar molt especialment del país i de les nostres il·lusions, i de la bona gent que les vol tirar endavant, i cal deixar de banda tots aquells que ens vol oprimir i deixar en no-res. Cal parlar dels centenars d'escriptors/es que conreen la nostra llengua i que aconsegueixen un menut miracle en situar la literatura catalana entre les 12 primeres del món; de totes les cobles sardanistes, colles de grallers i dolçainers, grups de jota ebrenca, grups de dimonis o de moros o cristians, colles castelleres... que mantenen viva la cultura popular; de la gent d'Acció Cultural del País Valencià, de l'Obra Cultural Balear, de l'Obra Cultural de l'Alguer, de l'Associació Cultural del Matarranya, d'Òmnium Cultural; dels dirigents i professors de les escoles Bressola i Arrels a la Catalunya del nord; de tants i de tantes agents culturals del país, de polítics compromesos amb la terra, de col·lectius i partits independentistes, de personalitats de la nostra societat que donen la cara (Joel Joan, Sergi López, Jan Laporta, Montserrat Carulla, Josep Lluís López Tena, Oleguer Presas, Lloll Bertran, Rupert de Ventós, Lluís Llach, Miquel Calçada, Josep M. Terricabras... i tants i tantes altres); dels milers de voluntaris/àries que s'han mobilitzat perquè el dia d'avui, el de la il·lusió, sigui tot un èxit... de la gent de Calaceit, de València, del Carxe, de l'Alguer, de Manacor, d'Andorra la Vella, de Campredó, d'Elna... de tots i cadascun dels pobles i ciutats dels Països Catalans.
Nosaltres, els catalans i les catalanes, som els grans protagonistes del dia d'avui: aquells i aquelles que estimem el país, que defensem la nostra cultura i que n'estem tips de l'agenollament permanent davant d'Espanya.
En homenatge a tots aquells i aquelles que avui participaran en les consultes populars i en agraïments als i a les impulsorses, acabarem amb un vers històric del poeta miravetà Roc Llop, que va escriure durant els seus llargs anys d'exili a l'estat francès:

...ressec el llavi de dèria,
mil febres cremant-li el front.
Una fita: Catalunya
i la llibertat del món!

Felicitació a l'alcalde de l'Aldea

2009-11-15T11:52:00.000-08:00

Des d’aquest blog volem felicitar el municipi veí de Campredó, L’Aldea, i el seu Alcalde, Dani Andreu, per la reparació de l’asfaltat en la carretera inerior de Tortosa a Amposta entre la zona de la Pedrera i la sortida de l’A-7 a Amposta. Aquesta era un infraestructura local molt deteriorada com a resultat de les obres realitzades per la urbanització FADESA..
Som sabedors dels esforços realitzats per l’Ajuntament de l’Aldea davant els propietaris de FADESA per la seva resolució, la qual cosa no tenia calendari.
L’Ajuntament de l’Aldea ha pres la iniciativa, passant a l’acció i deixant el camí en bones condicions per al trànsit rodat.
Ciutadans de la nostra població i el nostre grup havíem mantingut xerrades informals sobre l’afer, és per això que valorem molt positivament la seva realització.
Aquest es un tram utlititzat per molts veïns de Campredó, així com d’altres poblacions, potser menys per aldeans, pero és un exemple de compromís i sensibilització en l’entorn del propi terme.
Un agraïment per l’obra i pel teu treball tant a nivell de població, estem veient com l’Aldea aconsegueix els objecitus marcarts, com a nivell de Consell Comarcal, on esperem reobrir temes al terme de Campredó com el projecte dels Argilers i l’arribada de la ruta verda a les Torres, entre d’altres.

Josep Esquerré i Navarro
representant d'ERC al Consell assessor de Campredó